Situació
L’església de Sant Sadurní és al petit nucli agrupat del poble de Montiró, al sector de llevant de l’extens terme municipal de Ventalló, a la plana, entre les poblacions de l’Armentera i Viladamat.
Mapa: 296M781. Situació: 31TEG05967.
Hom pot arribar a Montiró per la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries. Des de Viladamat el poble es troba un cop fets 2 km i després de passar el lloc de Pelacalç, 2 km abans de l’Armentera. (JBH)
Història
Montiró és documentat l’any 959 entre els llocs on tenia possessions Riculf, que li foren donades pel rei Lluís el d’Ultramar, i que el comte Gausfred li confirmà aquest any (“in Montiron”). El dit comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el testament de l’any 989 deixà a les seves filles els alous que tenia a “villa Muntiru” i als seus termes.
L’any 1234 Ramon de Palau deixà, per pagar uns deutes, els seus drets sobre Montiró, Fonolleres i Llaneres.
Les notícies que es tenen sobre aquest lloc són molt tardanes, del final del segle XIII, en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, on s’esmenta l’ecclesia de Montirono. El 1316 fou redimit el bovatge al comte d’Empúries del loco et parrochis de Mutirono. L’església parroquial de Sant Sadurní de Montiró és inclosa en els dos nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV.
El lloc de Montiró pertanyia als senyors del castell de Sant Feliu de la Garriga. Amb l’enllaç de Pere Margarit, senyor del Castell d’Empordà, documentat entre el 1560 i el 1590, amb Jerònima de Gallard, hereva de la senyoria de Montiró, aquesta passà a engrandir el patrimoni dels Margarit.
L’església i el palau de Montiró foren incendiats i devastats durant la guerra dels Segadors en represàlia contra Josep Margarit i de Biure, cap de les milícies catalanes, únic personatge exclòs de l’indult concedit per Felip IV l’any 1652 i que morí exiliat al Rosselló el 1685.
Actualment, l’església de Sant Sadurní de Montiró té per sufragània l’antiga parròquia, avui santuari, de Santa Maria de l’Om de Pelacalç. (JBH-MLIC)
Església
L’església de Sant Sadurní de Montiró és un edifici d’una nau, capçada per un absis semicircular, que en la seva forma actual respon a una profunda remodelació de l’edifici original, del qual avui només és visible l’absis. Aquest és de planta semicircular, cobert amb volta de forma ametllada, que s’obria a la nau mitjançant un simple plec, en arc apuntat, i al seu centre s’obre una finestra de doble esqueixada.
L’aparell és de carreus ben tallats i polits disposats molt regularment.
Avui no són visibles altres parts del temple romànic, que segurament devia ésser d’una sola nau, i del qual és possible que restin més parts, cobertes per la remodelació dels segles XVII i XVIII. Per les parts conservades, sembla clar que aquesta església devia ésser una obra del final del segle XII, o fins i tot del principi del segle següent. (JBH-MLIC)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 369.