Resultats de la cerca

Fill segon de Felip III de França i d’Elisabet d’Aragó El seu besoncle Carles I de Nàpols assolí amb intrigues que el papa Martí IV li fes donació, a Roma, dels estats de Pere II de Catalunya-Aragó i l’en coronés rei 1284 d’altra banda, incità el seu pare Felip III contra Pere II Al costat del seu pare entrà a Catalunya amb la fracassada expedició del 1285, l’anomenada croada contra Catalunya A França i a Llers fou de nou coronat sobirà de la corona catalanoaragonesa irònicament, Desclot i Muntaner l’anomenaren “rei del xapeu” Renuncià definitivament a les seves pretensions pel tractat d’…

Fundada amb els llibres del bibliòfil italià Antonio Magliabecchi mort el 1714, esdevingué pública el 1747, i posteriorment fou fusionada amb la Biblioteca Palatina 1861, fundada per Ferran III, duc de Toscana Conté 2000 uns 5,3 milions de volums, 24 000 manuscrits, 4 000 incunables i autògrafs de Dant, Galileu, Boccaccio, Leopardi, etc És la més important de les vuit biblioteques centrals del sistema italià de biblioteques L’any 1966 una gran inundació causà enormes perjudicis als fons que hi eren guardats, la restauració dels quals començà tot seguit amb l’ajut de nombrosos països

El primer que emprà el terme camerata per a referir-se al cercle de Bardi fou Giulio Caccini, en la seva dedicatòria de la partitura del drama mitologicopastoral Euridice —considerat com una de les primeres òperes— al comte Giovanni Maria Bardi Aquest cercle, anomenat també Camerata dei Bardi , fou integrat per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del savi Galileo Galilei, Emilio dei Cavalieri, els músics Jacopo Peri i l’esmentat Giulio Caccini, i el noble i afeccionat a la música Piero Strozzi, entre d’altres Galilei, en collaboració amb Girolamo Mei, fou…

Cursà la carrera de dret, però ja des de petit revelà un gust precoç pels espectacles Els seus estudis, el seu treball com a advocat i el fet de formar part de diverses companyies escèniques el portaren a viure a diferents ciutats d’Itàlia S’inicià en el teatre amb algunes obres per a la companyia de còmics del teatre San Samuele de Milà Griselda , Don Giovanni Tenorio , etc A Pisa 1745-48, on exercia la carrera d’advocat, escriví Arlecchino servitore di due padroni , bé que els anys decisius com a comediògraf començaren el 1748 A partir d’aquest any treballà com a autor per a la companyia…

Fundada per Strozza di Ubaldino a mitjan segle XIII, tingué diverses branques, algunes de les quals s’establiren fora de Florència, a Màntua i a Ferrara La gran fortuna de la família s’inicià al segle XV Els Strozzi Filippo, Jacopo i Niccolò negociaren als Països Catalans, i el 1437 constituïren una societat amb centres a Barcelona, València, Bruges, Palerm i Nàpols Llur negoci més important fou la banca, especialment la que ja al segle XVI fundaren a Lió Concediren importants emprèstits al rei de Nàpols i al de França Palla di Nofri Strozzi Florència 1373 — Pàdua…

Començà la seva carrera el 1791 a Ravenna interpretant el Fanatico in berlina , de D Cimarosa, i a partir d’aquest moment actuà als principals teatres italians Intervingué en les obres de més èxit del teatre còmic de la seva època, desenvolupant un destacat paper com a baix buffo napoletano , sobretot en les òperes d’autors com D Cimarosa, G Paisiello i V Fioravanti Més tard es distingí en la interpretació de les òperes de G Rossini, que s’adaptaven millor a les seves qualitats vocals Fou el primer Don Bartolo d' El barber de Sevilla 1816

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els prosseguí amb Cerracchini A nou anys debutà com a pianista, i quan en tenia onze fou nomenat membre honorífic de l’Accademia Filarmonica de Roma Posteriorment continuà la seva formació musical a Anglaterra amb C Potter piano i HG Blagrowe violí El 1845, de retorn a Itàlia, s’establí a Bolonya, on estudià amb G Rossini i fou professor del Liceo Musicale El 1848 tornà a Anglaterra per dedicar-se a l’ensenyament del cant, primer privadament i, a partir del 1856, a la Royal Academy of Music Alumnes destacats seus foren Grisi, Patti, Ronconi i…

Estudià cant durant un temps molt breu i a vint-i-un anys debutà al Teatro Costanzi de Roma interpretant el paper de Herald Lohengrin Posteriorment actuà a Santiago de Xile i Buenos Aires i el 1903 es presentà al Covent Garden de Londres, on intervingué en Lucia di Lammermoor i El barber de Sevilla A partir de la temporada 1903-04, després d’haver-se presentat amb el paper titular de Rigoletto a la Scala de Milà, fou reclamat als principals teatres d’òpera d’Europa També fou molt popular als Estats Units d’ençà del seu debut a Filadèlfia 1912, i entre el 1922 i el 1930 actuà assíduament al…