Resultats de la cerca

Cinquè marquès de Dénia, cinquè comte i després 1599 primer duc de Lerma i primer comte d’Ampudia 1602, i cardenal de San Sisto 1618 Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja filla del sant duc de Gandia El seu oncle, l’arquebisbe de Sevilla Cristóbal de Rojas-Sandoval, el casà el 1576 amb Catalina de la Cerda, filla del duc de Medinaceli Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València 1595-97 Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència…

Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la providència…

Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una…

Fill d’ Enric Casassas i Simó La seva obra mostra influències molt heterogènies de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc És autor dels reculls  La bragueta encallada 1972, La cosa aquella 1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992, Tots a casa, al carrer 1992, No hi érem 1993, premi Crítica de poesia catalana 1994, Començament de començaments 1994, Desfà els grumolls 1994, Calç 1996, premi Carles Riba 1995, Els nous cent consells del consell de cent 1996, D’equivocar-se així 1997, premi Ausiàs Marc de Gandia…

Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon…

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…

Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de…

Fins el 1517 seguí la cort de Ferran II, llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velázquez de Cuéllar En 1517-21 serví el seu parent, el duc de Nájera, virrei de Navarra Ferit durant el setge de Pamplona pels francesos 1521, fou traslladat a Loiola, on la lectura de llibres espirituals l’emmenà a anar en pelegrinatge a Terra Santa i a fer vida penitent A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522 Fins al febrer del 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Exercicios espirituales , síntesi…

Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’…

La línia troncal de la baronia de Centelles té el primer membre conegut en Guadall I, posseïdor del castell de Sant Esteve dit de Centelles a partir de mitjan segle XIII, que vivia el 1041 i que encara no portava el cognom Centelles Gilabert I mort després del 1062 podria ésser-ne el successor El fill d’aquest, Guadall II mort abans del 1084, deixà dos fills Berenguer i Guadall III mort després del 1096, que el succeí intervingué en l’acta de consagració de Taradell 1076, on posseïa un alou Gilabert II Guadall, probablement fill seu, és el primer que prengué el cognom de Centelles Gilabert II…