Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
Tasmània
L’illa de Tasmània, al sud-est d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i estat del SE d’Austràlia.
La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura…
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…
Nauru

Vista aèria de l’illa de Nauru
Illa
Estat
Estat insular de l’oceà Pacífic, uns 40 km al S de l’equador i 300 km a l’W de Kiribati; no hi ha cap capital oficial, però la ciutat seu del govern és Yaren.
La geografia L’illa, amb un perímetre de 19,5 km, és d’origen corallí i presenta una fèrtil faixa costanera on viu la població El clima és tropical, amb una estació monsònica de novembre a febrer La mitjana anual de pluja és de 455 mm El sector primari es redueix a l’explotació dels cocoters i la cria de porcins A l’interior hi ha grans dipòsits de fosfats de primera qualitat originats per capes de guano que ocupen els quatre cinquens de l’illa Hi treballa el 57% de la població activa i són exportats a Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud L’exhauriment d’…
Elba

Vista de la illa d'Elba des del cap de Còrsega
© Guillem Verger
Illa
Illa de la mar Tirrena, a Itàlia, pertanyent a la província de Liorna.
La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens…
Curaçao
Vista de Willemstad, capital de les Antilles Neerlandeses a l’illa de Curaçao
© J.A. Afonso
Territori no independent
Illa del grup de les illes de Sotavent, a la mar de les Antilles.
La capital és Willemstad De relleu pla i amb bons ports, gaudeix de clima tropical sec La població és, en un 90%, de negres i mulats, es dedica a l’agricultura fruites, especialment taronges destinades a produir el licor curaçao i a la indústria petroquímica refineria Shel Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of the Netherlands Antilles, fundada el 1970 Fou descoberta per Alonso de Ojeda 1499 i colonitzada pels castellans El 1634, però, caigué a les mans dels holandesos L’illa fou un dels mercats d’esclaus més importants del Carib fins a l’abolició…
Man

Vista aèria de l’illa de Man
mariusz kluzniak (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Territori no independent
Illa de l’arxipèlag britànic, situada a la mar d’Irlanda.
La capital és Douglas Morfològicament, constitueix un bloc de materials metamòrfics que culmina al Snaefell, de 620 m La llengua pròpia d’aquestes illes és el manx, una varietat del cèltic, que els anys noranta només era parlada per uns dos centenars de persones Jurídicament és una dependència de la Corona britànica, però no del Regne Unit, i gaudeix d’una considerable autonomia en els afers interns mitjançant una institució legislativa pròpia Tynwald Els recursos tradicionals són l’agricultura i la ramaderia, bé que les especials condicions fiscals sobretot des del 1958, que hom amplià les…
Pitcairn

L’illa de Pitcairn
Polyrus (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Grup de quatre illes de l’oceà Pacífic meridional que constitueix un territori britànic d’ultramar.
L’única illa habitada és Pitcairn Els seus pobladors són els descendents, mestissos, dels amotinats del Bounty i de dones tahitianes A l’illa es troben restes d’una antiga ocupació polinèsia
Tenerife

Vista d'una platja de la illa de Tenerife, amb el Teide al fons
© CIC-Moià
Illa
Illa de les Canàries, la més gran de l’arxipèlag.
La ciutat principal és Santa Cruz de Tenerife El massís volcànic del Teide, que culmina a 3718 m, i la Cordillera Dorsal ocupen la part central de l’illa i la divideixen en dos vessants, el N i el S El clima és de tipus tropical temperat per la influència marítima, amb escasses precipitacions Hi ha agricultura de regadiu plàtans, tomàquets i pesca Centre turístic, destaca per la seva bellesa paisatgística la vall de la Orotava
Kyoto
Vista de la ciutat de Kyoto, a l’illa japonesa d’Honshu
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del fu homònim, Japó, a l’illa de Honshū.
Situada al S de l’illa, prop del llac de Biwa, a la plana alluvial del Kamo Antic centre de la civilització japonesa, conserva moltes velles tradicions El seu prestigi dóna lloc a un important turisme, del qual viu el 5% de la població Important centre universitari, especialitzat en la investigació atòmica Conserva indústries tradicionals artesanes teixits i estampats de seda, brocats, lacats, porcellanes, joguines, sake , però la indústria moderna és més important i diversificada química alimentària, de maquinària, de material aeronàutic i electrònic i de fabricació de paper…
Saint Kitts i Nevis

Vista de l’illa de Saint Kitts
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’Amèrica Central, al SE de les illes de Saba i Sint Eustatius, al SW de Barbuda i al NW d’Antigua; la capital és Basseterre.
La geografia Comprèn les illes de Saint Kitts 168 km 2 i Nevis 93 km 2 i l’illot deshabitat de Sombrero Nevis, envoltada per un escull corallí, és al SE de Saint Kitts, amb la qual l’uneix un estret braç de mar de 3 km de longitud Totes dues illes són d’origen volcànic i muntanyoses i la màxima altitud és assolida al mont Misery 1156 m, a Saint Kitts El clima hi és tropical, les temperatures oscillen entre 17°C i 33°C i la pluja, entre 1220 mm i 1400 mm anuals D’economia agrícola, que ocupa, tota sola, més d’una quarta part de la població activa i, amb l’explotació forestal i la pesca,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina