Resultats de la cerca
Es mostren 903 resultats
bendir
Música
Instrument de percussió propi del nord d’Àfrica, especialment dels berbers d’Algèria i el Marroc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc Consisteix en una membrana de pell de cabra tensada sobre un marc rodó de fusta sense sonalles amb una o dues cordes tensades a la part inferior de la membrana Es toca percudint amb les mans El seu nom podria procedir del mot espanyol pandero Instruments tipològicament semblants són coneguts pràcticament en totes les cultures mediterrànies
Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco
© Universidad de Alcalá
Història
Militar
Militar i estadista.
Fill d’un funcionari naval no havent pogut ingressar a l’escola naval, ho feu a l’acadèmia d’infanteria de Toledo 1907, i del 1912 al 1917 es distingí al Marroc Fou destinat a Oviedo 1917-20, i de nou al Marroc, on combaté a les ordres de Millán Astray i Valenzuela El 1923, apadrinat per Alfons XIII d’Espanya , es casà amb Carmen Polo, la qual procedia de l’alta burgesia asturiana Destinat un altre cop al Marroc amb el grau de tinent coronel, assumí el comandament de la Legió Estrangera 1923 i participà activament en la campanya del Rif, en el…
Marià Fortuny i Marsal

Retrat de Marià Fortuny i Marsal, firmat per Castelucho
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…
Rafael Chirbes i Magraner

Rafael Chirbes i Magraner (2008)
© Hpschaefer
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid 2000, Los…
Josep Piqué i Cerveró
Música
Compositor i director de bandes.
A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el 1859 alguns…
,
Claudi López i Bru

Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas
© Fototeca.cat
Economia
Empresari i terratinent.
Fill d’Antoni López i López i cunyat d’Eusebi Güell i Bacigalupi Fou segon marquès de Comillas i gran d’Espanya Estudià dret a Barcelona Home de negocis, reuní una immensa fortuna Posseí la Compañía Transatlántica Española i tingué interessos en la Compañía Hispano-Americana de Electricitat CHADE, Banca Bru, Tabacalera de Filipinas, Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España i Banco Popular de León XIII Ajudà econòmicament la monarquia espanyola, tant el 1898 com durant la guerra del Marroc Es dedicà a la filantropia acabà la construcció del seminari de Comillas Santander…
Antonio Francisco de Correa Véglison
Història
Militar.
Féu carrera militar a l’Àfrica durant la guerra civil de 1936-39 s’enquadrà a l’exèrcit del Marroc combatent en el front de Madrid i en la campanya de Catalunya Acabades les operacions al Principat 1939, i la guerra, féu carrera política en diferents organismes estatals fou nomenat governador civil de Girona febrer-juliol del 1939, Navarra, Jaén i Barcelona 1940-45, conseller nacional de FET-JONS 1939-71, procurador en corts 1943-71, comisario general de información de la Dirección General de Seguridad 1939-40 i delegado de prensa y propaganda 1956-57 Amb bons contactes dins el…
Randy Weston
Música
Pianista i compositor nord-americà.
Estudià piano i, entre els seus mestres, hi hagué Thelonious Sphere Monk, l’estil pianístic i el llenguatge compositiu del qual l’influïren decisivament Començà treballant en grups de rhythm-and-blues i després amb músics de be-bop com Ray Copeland i Cecil Payne D’aquesta època de joventut data l’enregistrament de The Modern Art of Jazz 1956, entre altres àlbums S’interessà per la tradició musical africana i compongué i gravà l’àlbum Uhuru Africa 1960, on emprà textos de Langston Hughes i arranjaments de Melba Liston Al principi dels anys seixanta feu diverses actuacions a Nigèria i el 1967,…
Ned Rorem
Música
Compositor i escriptor nord-americà.
Estudià amb Leo Sowerby a Chicago El 1943 esdevingué secretari i copista de Virgil Thomson i més tard fou alumne de composició d’Aaron Copland a Tanglewood 1946-47 Acabà la seva formació musical a la Juilliard School, on es doctorà el 1949 Aquest mateix any estudià amb A Honegger a París, ciutat on tornà després d’una estada al Marroc i on romangué entre el 1952 i el 1958 El 1958 s’installà a Nova York Fou professor en diversos centres, entre d’altres l’Institut Curtis de Filadèlfia, on ingressà el 1980 Com a compositor, és conegut especialment per les seves cançons — més de 400…
Organització de la Unitat Africana
Organització supraestatal d'àmbit africà vigent entre els anys 1963 i 2000.
Amb seu a Addis Abeba, fou fundada al maig del 1963 La seva missió principal era promoure la descolonització i l’enfortiment de la independència dels nous estats africans sobre la base, en general majoritària, del no-alineament, així com la cooperació econòmica, política i cultural L’òrgan principal era la conferència dels caps d’estat i de govern Integrada per tots els estats independents africans, s’hi adheriren també els nous estats sorgits després de la fundació L’admissió de la República Àrab Sahrauí Democràtica provocà el 1984 la sortida del Marroc Assolida la independència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina