Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
Ulm

Ulm
Alessandro Caproni (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És situada a la riba esquerra del Danubi, davant per davant de Neu-Ulm, a l’altra banda del riu Situada a una altura de 479 m, és a 70 km de Stuttgart, al SE Important nucli ferroviari, té indústria tèxtil, siderúrgica, de maquinària, etc Ja coneguda el 854, fou ciutat imperial lliure al segle XII, i una de les més destacades del ducat de Suàbia Fou també centre comercial de primera línia als segles XIV i XV, però decaigué posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XVIII Adjudicada el 1802 a Baviera, el 1805 fou escena de la victòria de Napoleó sobre els austríacs, i l’any…
Erfurt
La catedral d'Erfurt
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Turíngia, Alemanya, situada a la vora del Gera.
És un important centre d’indústria mecànica, electrònica, tèxtil, de paper i vidre Fundada el 741 per sant Bonifaci, fou un important centre comercial relacionat amb la Lliga Hanseàtica Del 1392 al 1816 fou un centre universitari molt notable El 1483 fou annexada a Saxònia fins el 1664, que fou conquerida per l’arquebisbat de Magúncia Dle 1802 al 1945 formà part de Prússia tret dels anys 1806-14, que fou conquerida per Napoleó Pel congrés de Viena 1815, retornà a Prússia Els anys de vigència de la RDA 1949-90 fou capital del bezirk homònim i, després de la reunificació 1990, del…
mariscal
Història
Oficial que tenia a càrrec seu els cavalls reials.
Carlemany féu del mariscal un dels tres grans dignitaris de la seva cort, juntament amb el senescal i el coper El mariscal passà després a ésser oficial del conestable de França en ésser suprimida aquesta dignitat 1627, el càrrec de mariscal de França creat el 1185 esdevingué el de primer oficial del regne suprimit també aquest, el 1793, Napoleó I el restablí el 1804, en crear els mariscals de l’Imperi El càrrec de mariscal fou també un dels principals al Sacre Imperi, on hom l’adscriví hereditàriament als ducs de Saxònia Al regne de Nàpols fou instituït per Carles I Al de…
Dominique-Catherine Pérignon
Història
Militar
Militar francès.
De família noble, passà a l’exèrcit del Rosselló, on es distingí per les seves accions en la Guerra Gran i fou ascendit a general de divisió desembre del 1793 Es destacà en l’atac al Voló, que obligà les tropes de Carles IV d’Espanya a retirar-se a l’altra banda de la frontera Collaborà a la presa de la Jonquera i del castell de Bellaguarda 1794 amb el general Dugommier, i quan aquest morí a la batalla de Mont-roig el succeí com a general en cap de l’exèrcit del Rosselló i s’apoderà de Figueres, que es reté sense resistència novembre del 1794, i de Roses febrer del 1795 Després de la pau de…
Maurice Mathieu de la Redorte
Història
Militar
Militar francès.
Lluità a favor de Napoleó a Itàlia i a Prússia 1806-07 El 1810 fou enviat a Catalunya com a governador militar de Barcelona, a les ordres de JÉMacdonald però eixamplà les seves atribucions i esdevingué, de fet, el veritable cap de l’ocupació francesa Emprà mètodes conciliadors i procurà de normalitzar la vida ciutadana Restablí la Junta de Comerç i autoritzà la reobertura del seminari i el retorn del clergat regular, amb limitacions reformà el sistema judicial i el tributari, d’acord amb el model francès, i creà nous tributs Féu subvencionar el teatre de la Santa Creu, per tal…
Josep Mas i Vila
Façana de l’Ajuntament de Barcelona, obra de Josep Mas i Vila (1832-44)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran…
Galerie du Jeu de Paume
Centre d’art de París instal·lat en un edifici al jardí de les Tulleries.
L’edifici, d’estil neoclàssic, fou construït el 1861 per ordre de Napoleó III per a practicar-hi el jeu de paume , un precedent del tennis i altres esports de raqueta actuals Fou destinat a finalitats artístiques des del 1908 i vinculat, fins el 1922, al Musée du Louvre, del qual era un annex A partir d’aquest any l’edifici exposà principalment l’obra d’artistes estrangers Durant l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial fou utilitzat com a dipòsit de les obres confiscades a colleccionistes jueus Posteriorment hi foren installades, per iniciativa de René Huyghe, les colleccions…
George Canning
Política
Polític anglès.
Milità al partit tory El 1793, sota el patronatge de William Pitt, entrà a la Cambra dels Comuns En el govern de Portland ocupà la cartera d’afers estrangers 1807-09, on propugnà la intervenció anglesa a la península Ibèrica contra Napoleó A causa de les tensions amb el secretari de guerra Castlereagh amb el qual sostingué un duel, sortí del govern Hi tornà el 1822, en suïcidar-se Castlereagh, i hi ocupà la mateixa cartera S'oposà a l’intervencionisme antiliberal de la Santa Aliança evitant l’ajut militar d’aquesta a Ferran VII contra els insurrectes d’Amèrica i evità també la…
Henri-Jean Rigel
Música
Pianista, professor de música i compositor francès.
Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon , Judith i Le retour de Tobie Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano , opus 1 1794 El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i hi estrenà la…
Ambrogio Minoja
Música
Compositor italià.
Alumne de S Anselmi a Lodi, i de Nicola Sala a Nàpols Exercí de mestre de clavicèmbal a la Scala i al Teatre Canobbiano a Milà 1780-1802 i a Parma el 1795 Principalment fou autor d’òpera -les més conegudes foren Titonelle Gallie 1786 i Olimpiade 1787- i de músiques de festa, encara que realitzà algunes composicions de música sacra, en particular misses Al llarg de la seva vida tingué una notable capacitat d’adaptar-se als diversos règims polítics de l’època durant la seva estada a la Scala compongué una cantata en ocasió de la decapitació de Lluís XVI Per l’anniversario della caduta dell’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina