Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
Henrik Pontoppidan
Literatura danesa
Escriptor danès.
Enginyer de formació, és el gran representant del naturalisme danès, que dóna una visió pessimista del seu país dels volts de la Primera Guerra Mundial, bo i iniciant amb les seves primeres obres la literatura proletària Destaca, entre la seva producció, Det forjaettede land ‘La terra promesa’, 1891-95, considerada la seva obra cabdal, Lykke-Per ‘En Pere Feliç’, 1898-1905 i Dødes Rige ‘El reialme dels morts’, 1912-16 Obtingué, amb KGjellerup, el premi Nobel de literatura 1917
Richard Phillips Feynman
Física
Físic nord-americà.
Pertangué al departament atòmic de la Universitat de Princeton 1942-43, collaborà en les investigacions del laboratori nuclear a Los Alamos 1943-45 i contribuí en el desenvolupament de la bomba atòmica El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, amb JSSchwinger i STomonaga, per llurs treballs sobre electrodinàmica Desenvolupà una teoria de la desintegració beta Escriví, entre altres obres, Quantum Electrodinamics 1961, Theory of Fundamental Processes 1961 i Feynman Lectures on Physics 1963-64
Norman Ernst Borlaug
Agronomia
Especialista en ciències agrícoles nord-americà.
Estudià a la Universitat de Minnesota Per encàrrec de la fundació Rockefeller desenvolupà a Mèxic nous mètodes de conreu del blat emprant llavors d’un tipus seminan, amb els quals la producció mexicana augmentà un 50% en dos anys Posteriorment estengué els seus mètodes a l’Amèrica del Sud, al Pakistan i a l’Índia El seu encert fou combinar les recerques agronòmiques més recents amb tècniques tradicionals Li fou atorgat el premi Nobel de la pau el 1970
Derek Harold Richard Barton
Bioquímica
Químic orgànic anglès.
Estudià a la Universitat de Londres, d’on fou també professor en 1945-59 i en 1970-78 Fou el pioner en l’estudi de la rotació molecular i l’estructura de molècules orgàniques complexes El 1969 compartí el premi Nobel de química amb O Hassel pels seus treballs, que ajudaren a establir l’anàlisi conformacional com una branca essencial de la química orgànica És autor d’un procediment que duu el seu nom per a sintetitzar aldosterona
Elias James Corey
Química
Químic nord-americà.
Graduat 1948 i doctorat al MIT 1950, del 1951 al 1959 fou professor a la Universitat d’Illinois, i des del 1953 a la Universitat de Harvard Ha realitzat importants treballs de recerca en química orgànica teòrica i estructural, en síntesi orgànica i en estereoquímica S'ha destacat en la sistematització de la síntesi orgànica i ha estat distingit amb diversos premis científics, entre els quals cal destacar el premi Wolf de química 1986 i el premi Nobel 1990
James Chadwick
Física
Físic anglès.
Estudià a les universitats de Berlín i Manchester Treballà amb Rutherford en l’estudi de la desintegració artificial i la càrrega dels nuclis El 1932 identificà la natura del neutró , i a conseqüència d’aquest descobriment li fou concedit el premi Nobel de física del 1935 Treballà igualment en la generació de les reaccions en cadena, i el 1943 fou nomenat delegat pel govern britànic a Los Alamos EUA, on cooperà en el desenvolupament de la bomba nuclear
Nevill Francis Mott
Física
Físic anglès.
Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck
Wilhelm Wien
Física
Físic alemany.
Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia
George Wald
George Wald
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg nord-americà.
El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina
John Michael Bishop
Medicina
Immunologia
Metge nord-americà.
Especialista en immunologia i microbiologia, es doctorà a la Universitat de Harvard 1962 Treballà 1965-72 al National Institute of Health de Bethesda, i des del 1972 a la Universitat de Califòrnia des del 1981 dirigeix la Geroge F Hooper Resarch Foundation El 1976, amb HE Varmus explicà la formació de cèllules oncògenes a partir de l’alteració de determinats gens que controlen la multiplicació cellular, descobriment pel qual reberen el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1989
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina