Resultats de la cerca

Membre del Partido Socialista Obrero Español, collaborà en la premsa socialista i fou director d' El Socialista 1932-37 Diputat 1931 i 1936, fou ministre de governació 1937-38 i secretari general del ministeri de defensa 1938 Exiliat a París, fou detingut pels nazis i conduït a Espanya, on fou afusellat Obres Pablo Iglesias 1926 i Historia de la guerra de España 1940, reeditada amb el títol de Guerra y vicisitudes de los españoles 1968

El 1969 creà el primer grup a Madrid Inicialment, els nuclis de l’interior gaudiren de plena independència de l’exterior, fins que el 1973 Manuel Pérez Martínez Camarada Arenas imposà una estructura centralitzada i una estratègia que utilitzava la violència com a resposta al règim franquista i, a la vegada, com a mitjà per a aconseguir l’Estat socialista El 1975 esdevingué Partido Comunista de España Reconstituido Edità Bandera Roja i Antorcha

Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas, amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…

Tots els partits menys el Partido Popular aproven la moció presentada pel Partit Demòcrata Europeu de Catalunya PDECat de condemna del ministre de l’Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz, pel cas de les filtracions que mostraven com el 2014 planificava, junt amb l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, acusacions sense fonament o directament falses contra polítics independentistes La moció s’aprova l’endemà que la Fiscalia del Tribunal Suprem rebutgi investigar el contingut de les filtracions

Per 198 vots a favor, 1 en contra i 40 abstencions, el Congrés dels Diputats aprova la proposició socialista que autoritza a retirar les despulles del dictador del Valle de los Caídos, en aplicació de la Llei de memòria històrica S’abstenen, per motius oposats, el Partido Popular i Esquerra Republicana de Catalunya, que ho considera un acte de cinisme Tanmateix, l’aprovació de la proposició no de llei no obliga que el Govern la compleixi

Se celebren les primeres eleccions al Parlament de Colòmbia després dels acords de pau del setembre de 2016 El gunayador tot i que sense majoria absoluta és el Partido de Centro Democrático de l'expresident Álvaro Uribe, contrari als termes de l'acord La Fuerza Aternativa Revolucionaria del Común FARC, hereva de l'antiga guerrilla, obté tan sols el 0,4% dels vots, però els acords de pau li assignen 10 escons a les dues cambres

Estudià medicina i dret Membre fundador del Partido Demócrata 1849, fou governador de Valladolid 1854-56 i participà en la rebellió del Cuartel de San Gil 1886 Durant la revolució del 1868 romangué a Madrid, d’on fou nomenat batlle 1868 Fou president de les Corts Constituents 1869-70 i 1872 i com a tal rebé l’abdicació d’Amadeu I Proclamada la Primera República, fou un dels causants de la ruptura entre federals i radicals

Alternà la publicació d’obres literàries amb d’altres de caràcter històric, d’un especial interès informatiu per al coneixement del republicanisme al s XIX als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol Los guerrilleros de 1808 1877, 1891, 1895, 1908, Historia del partido republicano español 1892-93, Viva España, Historia popular de la guerra de Cuba 1897 i La mujer defendida por la historia, la ciencia y la moral 1877, 1878, 1879, entre altres

Fou un dels delegats de la Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa Ingressà a Lliga Regionalista, però després passà al Partido Democrático Español de Canalejas Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat Fou senador i diputat a corts, repetidament, del 1907 al 1923 Es destacà en l’especialitat de dret mercantil i collaborà a “La Veu de Catalunya”, “Revista Jurídica de Cataluña” i “Diario Mercantil”