Resultats de la cerca
Es mostren 840 resultats
Sant Esteve de Viacamp, abans Sant Miquel
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, avui desafectada i en ruïnes ECSA - JA Adell L’abandonada i ruïnosa església de Sant Esteve és a la part alta del poble de Viacamp, a l’entrada del recinte del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029670 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada del recinte murallat, flanquejada per la torre campanar de l’església parroquial de Sant Esteve JBP Història Segons reporta…
Sant Miquel de les Canals (Vilada)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant amb l’absis A Bastardes Aquesta església, avui abandonada, es troba a les últimes estribacions de la serralada de Picancel, entre Vilada i la Vall de la Portella, al cim d’un collet Vora l’església i vers ponent hi ha la casa de Canals Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 10,9 — y 62,9 31 TDG 109629 Hom hi pot anar per diferents llocs, però el camí més curt és el següent Per la carretera de Manresa a Berga, passat Gironella…
Sant Martí de Tarascó o de Trascó (Navès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del temple, on encara és visible un fragment de mur, aparellat de manera molt rudimentària L Prat Aquesta església fou erigida en un indret situat al bell mig del municipi de Navès, entre la zona muntanyenca i el pla, a mig camí de Besora Mapa 292M781 Situació 31TCG904518 Des de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret del punt quilomètric 9,500 hom trobarà indicat el trencant de Tarascó Seguint el camí més acurat, en 1,500 km aproximadament hom arriba a la casa, la qual, antigament, havia estat castell queda a mà dreta Hom hi pot deixar el cotxe i seguir…
Vilatge dels Castellots (les Borges Blanques)
Art romànic
Situació Fonamentació del mur de la part sud-oest que protegia el desaparegut vilatge JI Rodríguez El vilatge dels Castellots és situat 1 km escàs al nord-oest del nucli actual de la Floresta Mapa 33-15 389 Situació 31TCG255985 S’arriba al tossal dels Castellots per la carretera LV-2012 És a 2 km de les Borges Blanques, després de passar la línia de ferrocarril de Lleida a Tarragona Història La història d’aquest indret és força confusa Segons J Lladonosa, el terme dels Castellots estava dividit en dues parts i tenia dos nuclis, un que corresponia a l’…
La Roca (Terrades)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, una construcció probablement del segle XIII J Bolòs Al cim de la carena, a l’anomenat puig de la Roca, uns 2 km a llevant de la població de Terrades, hi ha situades les restes de l’antic castell, anomenat també el Castellot de Terrades Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Sortint de Terrades, cal agafar la carretera de Llers Després d’una pujada, hom pot veure a davant l’ermita de Sant Sebastià al trencall següent, a mà dreta, cal agafar un camí carreter, que I travessa uns camps, passa pel costat d’una casa abandonada i segueix una…
Santa Llúcia de Beuda
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Beuda, amb la façana de ponent A Borbonet L’església de Santa Llúcia, adossada a una construcció agrícola, era dedicada temps enrere a sant Salvador Es troba dins la demarcació de Segueró, als vessants de llevant de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, vers Maià de Montcal, en un pla i al costat del camí que ve d’aquesta població, i no gaire lluny de la gran masia del Noguer de Segueró Mapa 257M781 Situació 31TDG796752 Hom hi pot arribar per la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Entre els quilòmetres 4 i 5, surt, a mà…
Victor Hugo

Victor Hugo
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Pintura
Poeta, novel·lista, dramaturg, assagista i pintor francès.
És el més fecund dels autors francesos romàntics, amb una obra heterogènia que domina tot el segle XIX A Odes et poésies diverses 1822 edició definitiva el 1828 Odes et ballades l’estil evoluciona des d’un classicisme força estricte a una llibertat ja molt romàntica Amb Les orientales 1829, on reivindicava i manifestava una actitud humanitària, seguia la moda cosmopolita del Cenacle romàntic i cridava l’atenció sobre els esdeveniments de Grècia Els reculls publicats entre el 1831 i el 1840 — Les feuilles d’automne , Les chants du crépuscule , Les voix intérieures , Les rayons et les ombres…
el Poblenou

Casino de l’Aliança del Poble Nou, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector litoral septentrional de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el municipi de Sant Adrià de Besòs, a banda i banda del carrer de Pere IV, antiga carretera de França.
La línia del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el sector fabril parallel a la mar aïlla el sector residencial de la platja de Marbella, utilitzada com a abocador fins els anys noranta, que hom la recuperà com a espai de lleure l’activitat pesquera ha estat pràcticament abandonada Antic sector de maresmes, s’hi practicà el conreu, i durant el segle XVIII s’hi installaren les primeres fàbriques tèxtils i cases per als obrers activitat que s’intensificà tot al llarg del segle XIX, i que donà lloc a…
Esparta
Ciutat
Capital del nomós de Lacònia, al Peloponès, Grècia, emplaçada aproximadament al lloc de l’antiga Esparta, o Lacedemònia.
Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els Agíades, aqueus,…
sistema monetari internacional
Economia
Conjunt d’organismes financers internacionals i de relacions monetàries que hi ha entre els diferents països.
Els membres adscrits a un sistema monetari accepten la moneda patró i les regles de joc establertes El sistema és tant més apte com més flexibilitat tingui la moneda base per a adaptar-se a les necessitats derivades del volum dels intercanvis dels preus i de la velocitat de circulació del diner El diner que ha fet de base ha estat d’or, d’argent o de tots dos metalls alhora monometallisme o bimetallisme El patró or perdurà des de la primera meitat del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial Representava llibertat de compra i venda d’or i una equivalència de cada moneda respecte al metall…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina