Situació
Vista exterior de l’església des del costat de llevant amb l’absis.
A. Bastardes
Aquesta església, avui abandonada, es troba a les últimes estribacions de la serralada de Picancel, entre Vilada i la Vall de la Portella, al cim d’un collet. Vora l’església i vers ponent hi ha la casa de Canals. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781; x 10,9 — y 62,9 (31 TDG 109629).
Hom hi pot anar per diferents llocs, però el camí més curt és el següent: Per la carretera de Manresa a Berga, passat Gironella, justament al quilòmetre 71, hi ha un rètol que diu “Riera de la Portella”; cal trencar per aquí, però amb cura de no agafar una carretera per una altra, ja que n’hi ha dues. S’ha de prendre la que hi ha després de passada la riera, és a dir, la que puja per la seva dreta. Hi ha alguns trencalls, però ja es veu que menen a cases de pagès; s’han de deixar i continuar sempre sense deixar la vall. Després de 8,7 quilòmetres, cal prendre la carretera de l’esquerra; aquesta s’enfila en direcció a una línia d’alta tensió. Als 10,7 quilòmetres, s’arriba a un collet, on hi ha una casa. Al capdamunt mateix cal deixar el cotxe. D’aquí estant hom ja veu un corriol que s’endinsa vers llevant. Cal agafar-lo i procurar no perdre’l en un indret que és tallat per una pista. Al cap d’un quart de camí s’arriba sota uns penya-segats que caldrà vorejar pel costat de tramuntana. El camí dona la volta a la muntanya, i encara que de moment baixa, després es torna a enlairar. Passarem per la font del Noguer; passada aquesta, al cap de poc s’arriba a un planell, sobre el qual hi ha una bassa; allí mateix trobarem una pista que puja del cantó de Vilada; s’agafa aquesta vers migdia, la qual ens portarà al peu de la capella. Total una mitja hora a peu. La pista forestal, si el temps és sec, és transitable per a tota classe de cotxes. (RVL)
Història
L’església de Sant Miquel de les Canals estava situada dins l’antic comtat de Berga, al terme parroquial de Sant Joan de Vilada i posteriorment integrada dins els dominis de la baronia de la Portella.
Probablement l’església no passà mai de simple capella rural, ja fora els límits del castell de Roset. No tenim cap testimoni documental de la seva existència durant l’època medieval però possiblement fou centre d’un petit nucli rural força dispers.
El segle XVIII era una simple capella de la masia veïna que porta el mateix nom i ni tan sols era sufragània de Sant Joan de Vilada. (RSR)
Església
Es tracta d’una típica capella rectangular coberta amb volta de canó i rematada per un absis semicircular vers llevant. L’absis, que té una amplada no usual, és cobert per un quart d’esfera, que s’obre directament a la nau. Al mig hi havia una finestra, ara tapiada; en canvi se n’obrí una a la banda de migdia, quasi al punt d’unió de l’absis amb la nau. Al mur de migjorn es troba l’antiga porta, ara tapiada. És l’element més bonic i més autènticament romànic d’aquest edifici. Es tracta d’una porta coberta amb unes gracioses dovelles, força estretes, i recolzada damunt uns brancals, amb les pedres col·locades alternativament, adés verticals, adés horitzontals.
La porta actual fou oberta al costat de ponent; damunt hi ha una espitllera en forma de creu llatina. L’espadanya que és damunt aquest mur, d’una sola obertura, no és l’original.
El seu interior és completament enguixat. Uns bancs raconers, moderns, envolten la nau. L’altar és completament desfet. Tampoc no era l’autèntic.
En conjunt és una capella força bonica però força remenada, sobretot la banda de ponent. L’aparell és gros i sense polir, encara que ben disposat. (RVL)
Bibliografia
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 200