Situació
Una vista de les ruïnes del temple, on encara és visible un fragment de mur, aparellat de manera molt rudimentària.
L. Prat
Aquesta església fou erigida en un indret situat al bell mig del municipi de Navès, entre la zona muntanyenca i el pla, a mig camí de Besora.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG904518.
Des de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret del punt quilomètric 9,500 hom trobarà indicat el trencant de Tarascó. Seguint el camí més acurat, en 1,500 km aproximadament hom arriba a la casa, la qual, antigament, havia estat castell; queda a mà dreta. Hom hi pot deixar el cotxe i seguir els marges a frec dels camps de conreu, i en direcció a tramuntana, hom trobarà les runes del temple, al peu del bosc. (JCT)
Història
Aquesta església era dins els límits de la vall de Lord i a l’antic terme del castell de Tarascó, si bé després s’integrà en la batllia de Castelló. No és segur que en algun temps hagués tingut funcions parroquials; potser les perdé aviat, i restà com a sufragània. Les primeres notícies de l’església han estat atribuïdes a un document controvertit. Es tracta de la venda que l’any 1044 feu Guilla al seu possible germà Miró, fill de Sunyer, i a la seva muller Ermessenda, del seu alou situat a l’apèndix de la vall de Lord, al lloc anomenat les Corts, que el seu pare Sunyer havia comprat a Malanyec anomenat Guillem, levita, i que ella posseïa per donació del seu pare, com també havia rebut del seu pare la parròquia de Sant Martí amb els termes que antigament tenia, i les esglésies de Sant Sadurní de Ginebres i de Sant Miquel de Marsinyac, que també venia. Serra i Vilaró identificà aquesta parròquia amb la de Sant Martí de Tarascó. Recentment, però, Antoni Bach ha rectificat aquesta atribució i l’ha decantada cap a la de Sant Martí de les Serres, si bé sembla més probable que es tracti de Sant Martí de Ventoldra. Hom ha dit també que l’església de Sant Martí de Tarascó era parroquial i depenia del monestir de Sant Llorenç de Morunys. No se sap en quin document es basa aquesta afirmació, però els coneguts no ho confirmen pas, i sembla que hi hagi una confusió, ja que amb el castell, adquirit l’any 1404 per la canònica de Santa Maria de Solsona, possiblement anava inclosa l’església.
Per trobar una notícia sens dubtes cal esperar l’any 1289, quan Arnau de Pujol, cavaller, establí en emfiteusi a Guillem, fill de Berenguera de Soldevila, el castell de Tarascó que tenia en lliure i franc alou, i havia de donar la quarta part dels fruits al donador, mentre el delme i la primícia corresponien a Sant Martí de Tarascó, parròquia que era dins el terme del castell.
Encara que sigui esmentada l’església com a parròquia, és probable que no fos més que una sufragània, ja que no consta en les visites pastorals que feren a partir del 1312 els delegats arquebisbals. Tampoc no es té constància que tingués posteriorment funcions parroquials.
Aquesta capella ja es trobava abandonada a la primera meitat del segle XVI, ja que l’any 1540 el bisbe d’Urgell donà permís a l’amo del mas Montanyà per a traslladar la campana de l’església de Sant Martí de Tarascó a la de Sant Esteve de Montanyà; a partir d’aquest moment desapareixen les notícies de la capella. (ABC-JCT)
Església
No podem pas dir gran cosa d’aquest edifici, del qual només ens han arribat unes poques pedres. La brolla i el sotabosc, però, no han pogut encara tapar totalment els vestigis dels murs de tramuntana, de migjorn i de ponent. Aquí hom pot veure uns petits fragments fets amb unes pedres només escantonades a cops de maceta i disposades de manera força tosca i irregular. A tramuntana el mur deixa veure un parell de filades en opus spicatum. (JCT)