Resultats de la cerca
Es mostren 2424 resultats
Carles III de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1381-86) i d’Hongria (1385-86).
Fill de Lluís d’Anjou Durazzo, comte de Gravina les seves aspiracions al tron de Nàpols restaren frustrades quan Joana I adoptà Lluís I, duc d’Anjou Amb la protecció de Lluís I d’Hongria i del papa Urbà VI, envaí Nàpols i derrotà i empresonà Joana I 1381, morta un any després Una ambaixada d’Hongria li oferí la corona, la qual havia heretat Maria sota la regència d’Elisabet de Bòsnia coronat rei 1385, fou assassinat a instigació de la regent És conegut amb el nom de Carles de Durazzo
William Pepperell Montagne
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor del Bernard College de Nova York, estudià la relació de la consciència amb el cos i, en general, del psíquic amb el físic Oposat a la interpretació behaviorista de la consciència i al realisme físic, adoptà una forma de neorealisme capaç d’oferir-li un mètode, mitjançant el qual elaborà una metafísica que qualificà de materialisme animista, caracteritzada pel fet d’ésser un espiritualisme expressable en categories físiques És autor de Time and the Fourth Dimension 1925, The Ways of Knowing or the Methods of Philosophy 1944 i Great Vision of Philosophy 1950
Yaḥyà ibn ‘Alī ibn Ḥammūd
Història
Califa berber de Còrdova (1021-23 i 1025-27).
Assolí el govern en destituir el seu oncle al-Qāsim, considerat usurpador a la mort d’'Alī ibn Ḥammūd Amb el suport berber, es proclamà califa i adoptà el títol d' al-Mu'tali billāh Destronat per la seva impopularitat entre la població cordovesa, després del califat d’al-Qāsim ibn Ḥammūd, per segona vegada, i del de Muḥammad III tornà al poder, però en tornà a ésser foragitat per les tropes eslaves de Ḥayrān d’Almeria i de Muǧāhid de Dénia 1026 Amb la seva fugida de la capital, fou elegit successor Hišām III
Curt Sachs
Música
Musicòleg alemany.
Director del museu d’instruments de Berlín 1919, en temps del nazisme fugí a París 1933 i, posteriorment, als Estats Units 1938 Juntament amb OAbrams i altres, és un dels fundadors de la moderna etnomusicologia En els seus estudis adoptà una perspectiva evolucionista i s’interessà especialment pels instruments En aquest camp, amb EOHornsbostel posà els fonaments de l' organologia Publicà, entre d’altres Real-Lexikon der Musikinstrumente ‘Enciclopèdia pràctica dels instruments musicals’, 1913, Handbuch der Musikinstrumentekunde ‘Manual dels tipus d’instruments musicals’, 1920,…
Tshitolià
Prehistòria
Grup cultural epipaleolític africà de la conca del riu Congo corresponent al final de l’evolució tumbiana.
Es caracteritza per la pervivència de l’utillatge de la fase anterior, el Lupembià, però de menors dimensions, i per la multiplicació de les puntes de fletxes de tipus variats, és a dir, per la utilització d’armes per a ésser llançades lluny A causa de l’expansió d’altres civilitzacions, aquesta indústria es concentrà de primer en el curs inferior o mitjà del riu, i, finalment, restà reduïda a la zona sud-oest del Congo, on rebé la influència neolítica de les regions veïnes, i adoptà aleshores els micròlits i la ceràmica
Société Générale de Banque
Economia
Entitat financera belga constituïda com a conseqüència de la fusió el 1965 de la Banque de la Société Générale de Belgique (1822), la Société Belge de Banque i la Banque d’Anvers.
L’any 1980 tenia 1 165 sucursals a Bèlgica i filials a diferents països, així com oficines de representació L’any 1985 adoptà el nom de Générale de Banque És el primer banc comercial belga, amb uns dipòsits, l’any 1986, equivalents a 30 276 milions de dòlars Té uns actius de 51 872 milions i una plantilla de 15 625 persones L’any 1988 acordà la seva fusió progressiva amb l’Amrobank dels Països Baixos, procés que convertirà l’entitat resultant en el quart banc europeu pel volum de dipòsits
Paul Signac
Pintura
Pintor francès.
Colpit per les exposicions dels impressionistes, decidí de dedicar-se a la pintura Es formà a l’École des Arts-Décoratifs de París 1882 i en un taller lliure El 1884 participà al Salon des Artistes Indépendants Conegué Seurat i adoptà el neoimpressionisme 1886 Afeccionat a la navegació, els seus temes bàsicament són mariners Cotlliure, Sant Tropés, Marsella, Còrsega, etc Sistematitzà la teoria divisionista al volum De Delacroix au Néo-impressionisme 1899 Del 1908 a poc abans de la seva mort exercí la presidència de la Société des Artistes Indépendants
Felip Sidro i Vilarroig
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund Doctor en teologia 1771, n'obtingué la càtedra 1775 de la Universitat de València Fou provincial de la corona d’Aragó, del seu orde Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública fou destruïda l’any 1812 Acadèmic de Sant Carles 1804, censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii 1797, El fraile en las cortes , que desvetllà una polèmica, i…
Antoní Pius
Cap d'Antoní Pius, marbre romà del s II trobat a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (138-161), d’origen itàlic.
Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins
Federació de Societats Obreres de Balears
Història
Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada per l’abril del 1903 a instàncies dels socialistes mallorquins.
De fet només agrupà seccions de Palma 18 societats i uns 1 500 obrers el 1903, i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893 A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans entre 3 000 i 4 500 El 1922 els socialistes aconseguiren l’expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina