Resultats de la cerca
Es mostren 2059 resultats
Montserrat Ubía Carnicer

Montserrat Ubía Carnicer
ARXIU M. UBÍA
Gimnàstica
Gimnasta, entrenadora i jutgessa de gimnàstica artística.
Gimnasta entre el 1974 i el 1977, formà part del gimnàs Eurhytmia i del Patronat Esportiu de Vilanova i la Geltrú i practicà la gimnàstica entre el 1974 i el 1977 Fou campiona d’Espanya de segona categoria 1974 i campiona de Catalunya de primera 1975 Un cop retirada fou entrenadora del Club Gimnàstica Vilanova, del Centre de Tecnificació de la Foixarda i del CAR de Sant Cugat, i tingué a les seves ordres campiones d’Espanya i atletes olímpiques com Marta Artigas, Encarna Adsuar, Núria Belchi, Susana Garcia i Elisabeth Valle Als anys vuitanta fou capitana de la selecció estatal i…
Ponç de Vilamur
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del vescomte Pere IV de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Bernat de Vilamur i del de Lleida Berenguer d’Erill Entre el 1212 i el 1226 fou sagristà de Lleida i ardiaca de Tremp, càrrec que rebé dels seus oncles bisbes, que l’havien fet canonge quan tenia cinc anys escassos 1202 Fou elegit bisbe d’Urgell el 1230, encara diaca, i confirmat el 1231 Tota la seva vida com a bisbe d’Urgell fou remarcada per la seva oposició al comte de Foix i a un grup de canonges que el denunciaren a Roma de greus crims i vicis 1248 És difícil de veure-hi clar, en tal assumpte, car s’hi…
Alfons de Tous
Història
Cristianisme
Bisbe i polític.
Hom creu que era d’origen valencià, car consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilabella altres creuen que nasqué al castell de Tous Anoia El 1409 fou nomenat bisbe d’Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat El papa Benet XIII el traslladà a Vic el 1410 Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I abans de procedir contra el comte Jaume d’Urgell Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança Celebrà un important…
Taharka
Història
Faraó de la dinastia XXV o etiòpica (689-664 aC).
Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri, el qual…
Sant Iscle de Tolosa (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Santa Eulàlia de Riuprimer No va passar de capella rural o capella de vila o gran predi vinculada a la canònica de Santa Maria de l’Estany L’església és documentada l’any 1104, quan un germà del canonge Cabíscol de Vic, Ramon Guibert, en el seu testament manà donar a Santa Maria de l’Estany l’església i l’alou de Sant Iscle de Tolosa, a Santa Eulàlia de Riuprimer La desaparició de l’església sembla que ha d’ésser antiga, car l’any 1687 quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia i feu relació de les capelles existents, no hi…
Plana Litoral Valenciana
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons…
consciència col·lectiva
Antropologia
Conjunt de creences i sentiments comuns a la majoria dels membres d’una determinada societat.
Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així doncs, l’…
Ginebra
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa que comprèn l’extrem sud-oest del país, al sud del cantó de Vaud.
La capital és Ginebra Inclou l’extrem occidental del llac Léman, i forma un escanyament que s’endinsa a França, de la qual el separen 102 km de frontera Ocupa una cubeta travessada pel Roine a la sortida del llac Léman i que s’estén entre els contraforts sud-orientals del Jura pel N i el NW i els Prealps de Savoia al SE És un cantó molt poblat, amb una densitat de 1 402 h/km 2 1995 la majoria de la població és urbana, car el 94% resideix a l’aglomeració de la capital, on es concentra tota l’activitat econòmica i la vida del cantó Hom hi parla el francès L’agricultura, tradicional…
frustració
Psicologia
Estat del qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances.
La frustració pot ésser deguda a la manca d’un objecte o bé a l’encontre inesperat d’un obstacle en el camí de la satisfacció dels desigs Les dificultats són externes quan provenen del medi ambient, i internes quan provenen de l’individu La frustració no es defineix per l’obstacle, car aquest és subjectiu, i una mateixa situació pot ésser viscuda com a favorable per una persona i com a frustrant per una altra Per a saber si hi ha frustració en un individu hom n'ha d’estudiar el comportament Les reaccions a la frustració són variades i depenen de l’agent frustrat, de la seva…
Joaquim Guitert i Fontserè
Historiografia catalana
Historiador i metge.
Vida i obra El 1928 fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia de Barcelona, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona El 1935 assumí la presidència de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, càr- rec que ocupà fins a la mort Amic personal d’Eduard Toda, fou el creador de l’arxiu fotogràfic del monestir de Poblet Des del 1925 impulsà la restauració del santuari selvatà de Paret Delgada Publicà diverses obres de divulgació sobre els monestirs cistercens de Poblet 1921, Santes Creus 1927 i Sant Pere de Rodes 1927 Collaborà en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina