Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
Sant Genís (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Petita capella rural, en bona part arrebossada i enguixada, situada en un ambient feréstec de penyals entre Tost i Torà T Pollina La capella de Sant Genís és situada a la meitat del cami entre Tost i Torà, a la dreta del riu de Tost MLIC-JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG682816 Història No es coneix cap notícia documental concreta de l’església de Sant Genís Només en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Tost, de l’any 1040, apareix esmentada l’església de Sant Genís com a límit d’un alou cedit a Sant Martí, “qui est ad ipsa Plana de Toran qui afrontat de I…
Sant Andreu de Pujol, abans Sant Pere (Gerri de la Sal)
Art romànic
La primera referència coneguda del lloc de Pujol data del 949 En el document de consagració de l’església de Sant Pere de Sestui, el vilar de Pujol és cedit a la nova església pel bisbe Guisad II d’Urgell Entre el 1033 i el 1035, la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, donaren al monestir de Gerri els alous de Corts, i les franqueses de Pujol Al final del segle XI el monestir de Gerri cobrava quatre moltons de quatre masos que tenia a la vila de Pujol Les possessions de Gerri a Pujol s’incrementaren els anys 1227 i 1230, en què els comtes Guillema i Roger donaren…
Castell i vila de Prullans
Art romànic
Prullans és situat al vessant solell de la serra dels Coronals i gaudeix d’una gran panoràmica sobre la serra del Cadí El lloc és esmentat des del segle XI en la documentació, tot i que la seva parròquia apareix citada anteriorment, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, escriptura datada l’any 819, però que sembla que fou redactada al final del segle X Prullans fevo de Prullas fou cedit l’any 1061 pel vescomte Bernat II de Cerdanya al comte Ramon I de Cerdanya en la cessació de les discòrdies que havien existit entre tots dos personatges D’altra banda, als segles XI, XII i XIII…
Torre de Cogul (Àger)
Art romànic
Ara com ara no es coneix el lloc exacte d’assentament d’aquesta torre, la qual ha donat nom a una partida del terme de Millà Cogul, anomenat també en la documentació vila de Pòrtol o de Nor, fou un petit llogaret força documentat des del segle XI que esdevingué patrimoni de Sant Pere d’Àger Per primer cop, ens apareix referenciat en la dotació de l’abadia d’Àger del 1057 que feren els seus fundadors Arnau Mir de Tost i Arsenda Dins el seu terme, el monestir d’Àger rebé terres i el delme El 1082 apareix documentada la torre de Cogul, quan Arnau Odegar llegà en testament la dita torre al seu…
Castell d’Ivars de Noguera
Art romànic
El lloc d’Ivars de Noguera, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol VI, l’any 1107, un cop conquerida definitivament la plaça de Balaguer als àrabs El 1116, Ivars, amb el seu territori en plena colonització agrària, era sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger, que era feudatari dels vescomtes de Cabrera Pel testament de l’esmentat Ramon Berenguer, el 1158, hi ha referència que aquest deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva muller Maria, els llocs i castells de Boix, Ivars i Tragó de Noguera, entre d’…
Santa Maria de la Guàrdia (Sagàs)
Art romànic
L’església de Santa Maria de la Guàrdia, després santuari, és situada dins l’antic comtat de Berga i l’església no fou parroquial fins el segle XVII El lloc és esmentat l’any 997 com un dels límits d’un important alou a la Vall de Merlès, alou que fou cedit al monestir de Santa Maria de Ripoll pel comte Bernat de Cerdanya i la seva muller el lloc de la Guàrdia és el límit occidental d’aquest alou Et de occiduo ascendit per ipsa Vuardia usque in villare Sabrone vel in terminos de Benevivere L’església de Santa Maria devia ésser construïda al començament del segle XI i devia…
Oriol Broggi i Rull

Oriol Broggi i Rull
© Ros Ribas
Teatre
Actor i director escènic.
Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1997 Treballà com a ajudant de direcció de Sergi Belbel i de Rosa Novell El 1998 dirigí Els fusells de la mare Carrà , de B Brecht, i el 1999 presentà al Festival Grec Jordi Dandín , de Molière Posteriorment, dirigí nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Tartuf, o L’impostor , de Molière 2000 Enric IV , de L Pirandello 2001 Primera història d’Esther , de S Espriu 2007, o El cercle de guix caucasià , de B Brecht 2008, entre molts altres El 2002 creà a Barcelona La perla 29, un…
Sant Salvador de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Petit edifici que s’aixeca aïllat en un extrem de la carena de l’Aguda ECSA-X Solé El temple de Sant Salvador de l’Aguda es troba aïllat a l’extrem d’una carena muntanyosa, a uns 400 m de l’església de Santa Maria de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG677310 Des de l’església de Santa Maria de l’Aguda, cal seguir una pista que vorejant la carena hi porta XSB Història Aquesta església fou una capella de la parròquia de Santa Maria de l’Aguda És esmentada per primera vegada l’any 1100, en què els vescomtes de Cabrera…
Els pobles indígenes en el món actual
En un món cada cop més urbanitzat i industrialitzat, els pobles indígenes dels cinc continents lluiten per fer valer els seus drets d’arrelament al territori davant els interessos de les companyies multinacionals, que cada vegada regeixen més la política dels governs locals i estatals És el cas dels pobles de caçadors i recollectors, un bon nombre dels quals es troben representats en el mapa, que en diferents indrets del planeta es resisteixen a abandonar una forma de vida que ha protagonitzat el 90% de la història de la humanitat La globalització fa possible que avui es tingui notícia, amb…
Onil
Onil El palau dels marquesos de Dosaigües, annexat a l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una vall eixamplada enmig del muntanyam prebètic intern valencià que culmina a més de 1 200 m alt. a la doble alineació del NW.
Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un ninot enllestit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina