L’església de Santa Maria de la Guàrdia, després santuari, és situada dins l’antic comtat de Berga i l’església no fou parroquial fins el segle XVII. El lloc és esmentat l’any 997 com un dels límits d’un important alou a la Vall de Merlès, alou que fou cedit al monestir de Santa Maria de Ripoll pel comte Bernat de Cerdanya i la seva muller; el lloc de la Guàrdia és el límit occidental d’aquest alou (Et de occiduo ascendit per ipsa Vuardia usque in villare Sabrone vel in terminos de Benevivere). L’església de Santa Maria devia ésser construïda al començament del segle XI i devia pertànyer al gran monestir de Sant Miquel de Cuixà car l’any 1010, el papa Sergi IV confirmava, entre molts altres béns, la possessió de l’alou i l’església de Santa Maria de la Guàrdia, al comtat de Berga, a favor del monestir de Cuixà (Et in Guardia alodem et ecclesiam sanctae Mariae cum suis rebus). Cal relacionar els orígens de l’església, i també la vocació mariana, amb el monestir rossellonès. L’any 1187 Santa Maria de la Guàrdia fou afavorida amb una important donació; un dels personatges més singulars del vescomtat de Berga, el trobador Guillem de Berguedà, li cedia en el seu testament, el mas Trullars del terme de Casserres, amb totes les seves possessions, molí, pastures, aigües i emprius (Sancte Marie de ipsa Guardia ipsum mansum de Trujars de Chatserres cum omnibus pertinenciis et tenedoribus sibi pertinentibus et molendinum et pascuis et aquid et ademprius qui ad iam dictum mansum...). L’església de Santa Maria no era parroquial a l’època medieval car no s’esmenta com a tal en la visita al deganat del Berguedà de l’any 1312. La devoció mariana augmentava i el segle XVII començaren les obres de remodelació i ampliació de la nova església. Sobre els fonaments de l’edifici romànic fou alçat el nou santuari i l’any 1698 finalitzaren les obres. Aleshores l’antiga església esdevingué un gran santuari amb caràcter parroquial i durant uns anys va tenir com a sufragànies les esglésies veïnes de Sant Martí de Biure i Sant Esteve de Valldoriola. El segle XVIII havia perdut aquesta categoria i era sufragània de Sant Andreu de Sagàs juntament amb les dues esglésies veïnes anteriorment esmentades. Es conserva una imatge de la Mare de Déu de la Guàrdia que al començament del segle XX es trobava a la Cova, lloc des del qual fou traslladada a l’emplaçament actual l’any 1941. Aquesta imatge, que fa 93 cms d’alt, és gòtica.