Resultats de la cerca

Aprengué les beceroles de la música amb el seu pare, i un oncle seu, violinista de la catedral de Crema, li ensenyà de tocar el violí Ingressà al Conservatori de Música de Milà el 1835, on estudià contrabaix Amb els diners del premi del final d’estudis del conservatori, es comprà un contrabaix de Carlo Giuseppe Testore de tres cordes, amb el qual es convertí en un solista excepcional Fou contrabaix solista de l’orquestra del Teatro San Benedetto de Venècia, on conegué Giuseppe Verdi, amb el qual mantingué una forta amistat durant tota la vida Actuà a Nova Orleans, Nova York i…

Fill d’un diplomàtic de l’ambaixada austríaca a Suïssa, la seva família es traslladà de Berna a Malente, al land de Slesvig-Holstein, el 1922 Allí inicià els seus estudis musicals i destacà en les improvisacions al piano Fou deixeble de B Blacher a Berlín entre el 1941 i el 1943, el qual exercí una forta influència sobre el jove Einem Gràcies a aquest compositor conegué la tradició musical i les tendències més innovadores del moment, des del classicisme mozartià fins a l’expressionisme d’A Schönberg passant pel jazz La música d’Einem representa la síntesi d’aquestes noves…

Rebé la primera formació musical del seu pare, i posteriorment tingué com a mestre M Lecloux-Dejonc Debutà a sis anys amb un concert de P Rode El 1827 començà una gira de concerts per Lieja i Brusselles, on conegué el seu nou professor, Ch Bériot, amb qui estudià fins el 1831, i de la mà del qual es presentà el 1829 a París El 1833 realitzà concerts per Europa, i entrà en contacte amb músics com L Spohr, R Schumann o N Paganini El 1835 tornà a París per continuar els estudis de composició amb A Reicha Del 1846 al 1851 visqué a Sant Petersburg, on treballà com a solista i…

Possiblement cursà estudis musicals a Munic amb Roland de Lassus El 1578 s’inscriví a la Universitat d’Ingolstad i aviat començà a tenir algunes ocupacions com a organista, principalment al servei de la influent família Fugger, que es convertí en la seva benefactora L’any 1584 era organista de l’església de Sankt Ulrich d’Augsburg, càrrec que conservà fins a la seva mort Entre el 1584 i el 1601 viatjà a Itàlia, on conegué Giovanni Gabrieli i la polifonia veneciana Resultat d’aquest viatge foren les Sacrae cantiones 1590 Vers el 1603 s’ordenà de sacerdot i concentrà la seva…

Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a…

Fill d’un kantor que li forní els primers coneixements musicals, a Viena fou alumne de GCh Wagenseil, gràcies al qual després ensenyà clavicèmbal a Maria Antonieta reina de França i Maria Carolina reina de Nàpols Obtingué fama d’excellent clavicembalista, i també de pianista quan aparegué el fortepiano Malgrat que es tornà cec i hagué de retirar-se 1755, continuà component peces per a piano i lieder La seva música per a teclat inclou divertiments, sonates, cadències, variacions i preludis, a part dels Sis concerts , opus 3 1773 Bona part de la seva producció orquestral nombrosos concerts i…

Estudià inicialment amb el seu pare i més tard rebé classes de JG Schürer i JG Naumann La seva vida transcorregué entre la seva ciutat natal i les diverses estades a Itàlia -Meca iniciàtica obligatòria en la vida de molts joves músics de l’època- El 1765 hi feu un primer sojorn de tres anys amb finalitats formatives, acompanyat per Naumann i pel seu company d’estudis F Seydelmann En aquesta ocasió assistí a les classes de G Pera Hi retornà l’any 1774, aquesta vegada per motius professionals, i també s’hi estigué tres anys En aquesta segona estada conegué GB Martini a Bolonya i…

A vint anys cantava al teatre de l’Òpera i en diverses esglésies d’Hamburg Establert com a cantant, director i compositor de prestigi a la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel, hi estrenà les seves primeres obres escèniques la pastoral italiana Endimione 1700 i les òperes sacres Salomon i Daniel , ambdues del 1701 El duc Anton Ulrich l’envià a Venècia per completar la seva formació musical en l’estil operístic italià Allí conegué CF Pollarolo, T Albinoni, F Gasparini i FAM Pistocchi Altra vegada a Alemanya, fou nomenat mestre de capella de la cort de Meiningen El 1707 s’establí…

Compaginà els seus estudis de dret i d’humanitats amb els de música El 1909 començà a treballar a l’editorial vienesa Universal Edition, a través de la qual conegué alguns dels compositors més eminents del moment, com ara A Schönberg, A Berg o B Bartók El 1936 la situació política l’obligà a abandonar Àustria S’installà a Londres i allí creà la sucursal londinenca d’Universal Edition Els anys de la Segona Guerra Mundial dugueren l’empresa a treballar sota el patrocini d’una editorial més gran, la Boosey & Hawkes Malgrat tot, fou un període fructífer en què fundà l’Anglo-…

Pertanyent a l’aristocràcia, després d’estudiar la carrera diplomàtica ocupà, durant vint anys, diversos càrrecs d’importància arreu d’Europa Aquestes tasques el portaren a Berlín, on conegué la música de GF Händel i JS Bach A Viena fou prefecte de la Biblioteca Imperial, a més de formar part del gabinet de Josep II amb diverses responsabilitats en el camp educatiu Promogué la interpretació d’obres de GF Händel, com Judas Maccabaeus arranjat per J Starzer, 1779 i Messiah arranjat per WA Mozart, 1789 En la biblioteca de Van Swieten, Mozart tingué l’ocasió, al començament de la…