Resultats de la cerca

Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb un primer premi el 1911 Debutà als Concerts Lamoureux i formà part de l’orquestra de la Societat de Concerts com a violoncel solista El 1926 es presentà als EUA en un concert amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski Participà en concerts per Europa, Amèrica, Rússia i la Xina Del 1942 al 1963 exercí la docència al Conservatori de París Fou el primer intèrpret del Concert per a violoncel de P Honegger 1930, del qual feu un enregistrament discogràfic, i del Concert núm 1 de…

Estudià al Conservatori de Bucarest a partir del 1938 i debutà en un concert a la Ràdio d’aquesta ciutat el 1940 Posteriorment es perfeccionà amb George Enescu i David Ojstrakh al Conservatori de Moscou 1955-57 De tornada a Bucarest, l’any 1969 hi fundà l’Orquestra de Cambra, i del 1971 al 1982 hi fou director de l’Orquestra Filharmònica George Enescu, de la qual prèviament havia estat membre Feu gires internacionals de concerts com a solista i enregistrà obres d’Enescu i Ysaÿe Debutà a la Gran Bretanya l’any 1963 El 1995 creà una fundació amb el seu nom que, entre…

Fou alumne d’Isaac Stern al Conservatori de París, on es diplomà el 1957 amb primers premis en violí i música de cambra A tretze anys realitzà les seves primeres gires de concerts per Europa i quan en tenia quinze debutà a Nova York Fou convidat pel violinista Zino Francescatti per a enregistrar el Concert per a dos violins , BWV 1043, de JS Bach Amb el seu germà Bruno Pasquier i Roland Pidoux formà, el 1972, el Nou Trio Pasquier Del 1977 al 1986 fou solista en l’Orquestra Nacional de França Ha actuat regularment als Estats Units, el Japó i l’Amèrica del Sud Toca amb un violí Guarneri del…

Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther El 1911 interpretà L’horizon chimérique , cicle de quatre cançons que G Fauré li dedicà Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G Fauré, C Debussy, M Ravel, D Milhaud o F Poulenc A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger També destacà en el lied , amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX Estrenà diverses…

Es formà musicalment amb M Canals piano i C Bustamante cant a l’acadèmia Ars Nova de Barcelona, i posteriorment es graduà al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat Amplià la seva formació vocal amb G Bechi, P Schilawski, G Price i S Johnson Aviat inicià una intensa activitat pedagògica que l’ha dut a treballar en diversos centres musicals de Barcelona Parallelament ha participat habitualment en les temporades del Gran Teatre del Liceu, a més de mantenir una activitat continuada en el terreny del lied i l’oratori El 1991 interpretà el paper de Violetta La Traviata…

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on aconseguí el títol de cant i el premi extraordinari de la mateixa especialitat Fou deixebla de C Badia, G Bechi i P Schilhawski Guanyà diversos premis als concursos Francesc Viñas i Maria Canals, entre d’altres, i inicià la seva trajectòria com a solista de l’Orfeó Català Ha cantat al Gran Teatre del Liceu i al Palau de la Música Catalana i ha realitzat enregistraments per a Ràdio Nacional d’Espanya, Catalunya Música, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya Des del 1985 és professora de cant al Conservatori…

Estudià i es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne d’A Siloti piano, S Tanejev contrapunt i AS Arenskij i M Ippolitov-Ivanov composició Mantingué estrets contactes amb S Rakhmaninov i A Skr’abin, que influïren en la seva formació com a pianista, cosa que es palesà en una tècnica caracteritzada per la precisió i la fidelitat al text La seva activitat docent el portà a prendre part activa en el desenvolupament del sistema d’ensenyament musical rus Fou professor de l’Escola Filharmònica de Moscou 1904-06 i del Conservatori de Moscou 1904-61, del qual fou…

Estudià dret a la Universitat de Sant Petersburg i, després de la Primera Guerra Mundial, ingressà al Conservatori de Música d’aquesta ciutat, on realitzà estudis de violí i composició El 1920 obtingué la graduació i a partir d’aleshores exercí la docència a l’Escola Superior de Música de Tartu fins el 1940 Aquest darrer any es traslladà a Tallinn i ensenyà al conservatori de la ciutat fins a la seva mort Parallelament a la seva tasca docent es dedicà a la composició i se’l considera un dels pares del nacionalisme musical estonià En moltes de les seves composicions…

Es formà musicalment al Conservatori de Praga, i estudià musicologia, estètica i filosofia a la universitat de la capital txeca, on es doctorà el 1933 Famós intèrpret d’oboè, el 1928 fundà el Quintet de Vent de Praga, amb el qual tocà durant vint-i-set anys També treballà com a oboista en l’Orquestra Filharmònica Txeca 1930-33, i del 1934 al 1943 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Praga En 1934-46 dirigí la Societat coral Hlahol de Praga, que actuava acompanyat de l’Orquestra Filharmònica Txeca i de l’Orquestra Simfònica de Praga en obres simfonicocorals, habitualment…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal abans de fer-ho al de París Després de cursar estudis de violoncel, passà als de direcció orquestral El 1925 guanyà el Premi de Roma de composició Després d’un periple per Marsella i Bordeus, dirigí l’orquestra de l’Òpera Còmica de París entre els anys 1927 i 1932 El 1928 fundà, juntament amb E Ansermet i A Cortot, l’Orquestra Simfònica de París Deu anys més tard, i després d’haver dirigit diverses orquestres arreu del territori francès, tornà a la capital, on es feu càrrec de l’Òpera fins el 1945 Aquest darrer any, i fins al 1962,…