Resultats de la cerca

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà especialment en classe dragó Fou campió d’Espanya 1960 i de Catalunya 1963, i guanyà la Copa Diputació 1966 i regates d’àmbit internacional com el Trofeu Araquan, la Copa Acàcia i el Trofeu Dux 1961, 1963 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb el seu germà Josep i Joan Mirangels D’altra banda, exercí diversos càrrecs en la Federació Espanyola de Tir Olímpic i, el 1972, rebé el diploma d’honor de la Unió Internacional de Tir

Formats per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre'ls Reorganitzats pel setembre del 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel profederalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular 9 de març de 1873, fet que resultà aviat inviable En caure la República gener del 1874 foren desarmats per l’exèrcit

Durant la Segona República es digué Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya Publicà dotze fulls, la meitat dels quals amb edició geològica, del mapa de Catalunya a escala 1100000, treball notable tant en l’aspecte tipogràfic com en el científic Després de la guerra civil de 1936-39 prengué el nom de Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, on disposà d’un gabinet fotogramètric equipat per a obtenir els mapes i plans de les sèries 12000, 15000, 110000 i 125000 El 1979 fou incorporat a l’ Institut Cartogràfic de Catalunya

Diputat militar des del 1461, en iniciar-se la guerra contra Joan II formà part del Consell del Principat La seva actitud fou tanmateix sempre reservada, fins al punt que el 1463 fugí de Barcelona, per mar, amb la seva família i alguns seguidors, i es refugià a Tarragona Ací, sota la protecció de l’arquebisbe Urrea, constituí, ell sol, una diputació del General reialista i dirigí, en collaboració amb diversos consellers de Joan II, la guerra contra el Consell del Principat el 1465 fou nomenat batlle general de Catalunya Els seus béns foren embargats

Fou notari de Girona, membre de la Unió Catalanista i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació En 1930-31 fou president de la diputació provincial de Girona S’oposà a la llei de Contractes de Conreu i atacà la política de la Generalitat de Catalunya arran dels conflictes que en sorgiren Autor d’un gran nombre d’opuscles de tema jurídic, com Lo catalanisme i la llei penal 1904, i obres com Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña 1913, reculls de texts jurídics catalans, etc

Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895

Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe El 1834 fou comandant d’un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona El 1845 fou elegit per a representar Barcelona a la diputació provincial Fou també senador Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellà i la Saida El seu fill Carles de Fortuny i de Sant-romà Mataró, Maresme 1815 — fou, per matrimoni 1837 amb Bernarda de Carpi, baró d’Esponellà

El mot, que apareix en els manuscrits catalans dels segles XII al XVI, correspon a la prosula , prosella , prosellus o prosel dels manuscrits contemporanis italians, francesos i alemanys Com els altres trops, inicialment s’aplicava a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita prosa o seqüència La música és sempre sillàbica Se’n coneixen prop de 200, bona part de les quals són de Catalunya Bibliografia Complement bibliogràfic Bonastre i Bertran, Francesc Estudis sobre la verbeta la verbeta a Catalunya durant els segles XI-XVI , Diputació de Tarragona, Tarragona 1982

Estudià magisteri a Barcelona i obrí una escola a Palma amb el seu marit, Francesc Civera Restà vídua el 1869, i el 1870 el bisbe Salvà li encarregà la reorganització del Collegi de la Puresa, fundat el 1809 pel bisbe Nadal El 1872 la diputació provincial li confià l’organització en el mateix collegi de l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba Estengué l’Institut de la Puresa pel País Valencià, per influència del futur cardenal Enric Reig