Resultats de la cerca
Es mostren 2613 resultats
Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire
Fragment del manuscrit del Plany de la Verge del leccionari d’Àger amb el text inicial “Aujats, Senyors, qui credets Déu lo Paire” (segle XIII)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Vers inicial pel qual és conegut un dels planys de la Mare de Déu més antics en romanç escrit a Catalunya.
És una de les primeres composicions poètiques de Catalunya, escrita en occità a mitjan segle XIII Composta de dotze estrofes de cinc versos decasíllabs, seguides d’una tornada de dos versos de quatre i dues síllabes, de rima diferent Està conservada en cinc manuscrits D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” —plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús— Bibliografia Aramon i Serra, R “Augats, seyós, qui credets Déu lo payre” Hispanic Studies in honour of I González Llubera 1959 Soberanas, AJ “Una versió desconeguda d’Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre” Estudis Romànics, X…
,
Manuel Bastos Ansart
Medicina
Metge traumatòleg.
Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969
Sant Antoni de la Llacuneta (l’Arboç)
Art romànic
Aquesta capella s’aixeca en una caseria del municipi anomenada la Llacuneta Tot i que hi ha poques notícies sobre els seus orígens, és molt possible que fos bastida abans del segle XIV El lloc d’ ipsa lacuna ja és documentat l’any 1023 com un dels límits del terme de Castellví de la Marca Probablement la primera referència a la capella es remunta a l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, que llegà dotze diners a Sancto Antonino L’església de la Llacuneta es troba actualment agregada a la parròquia de l’Arboç
Ángel Menchaca
Música
Teòric i compositor paraguaià.
Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars
Theodoricus Petri Nylandensis
Música
Editor musical i polític suec, d’origen finlandès.
Probablement rebé la seva primera formació musical a la catedral de Viborg, i entre el 1581 i el 1584 estudià a la Universitat de Rostock Durant aquest període universitari publicà un recull de poemes llatins i la seva obra musical més important, la collecció de cançons Piae cantiones ecclesiasticae et scholasticae veterum episcoporum Greifswald, 1582, que inclou setanta-quatre cançons, dotze de les quals són de dues a quatre veus El 1625 el llibre es reedità a Rostock L’any 1582 entrà al servei del rei de Suècia i cap al 1589 ocupà el càrrec de governador de Västerbotten
Rosa Balcells i Llastarry
Música
Arpista catalana, filla de Joan Balcells.
Inicià els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Frederic Alfonso i Dolors Sánchez, i després estudià a l’École Normale de Musique de París, on entrà en contacte amb Michelin Kahn El 1930 debutà amb l’Orquestra Pau Casals, tot i haver ofert un primer concert a dotze anys Posteriorment, a partir del 1940, exercí la seva tasca docent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins a la seva jubilació, l’any 1984 Com a solista efectuà diferents gires arreu d’Europa, i en particular a l’Estat espanyol
Lliga dels Pirineus

Víctor Tomàs, capità del FC Barcelona, rebent el trofeu de campió de la Lliga dels Pirineus del 2012
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Competició internacional d’handbol disputada anualment a l’inici de la temporada.
Es començà a jugar el 1997, només en la categoria masculina, en substitució de la Lliga Catalana Coorganitzada per la Federació Catalana i la Lliga del Llanguedoc-Rosselló, enfronta els dos millors equips adscrits a cadascuna d’aquestes entitats, malgrat que en alguna edició hi han participat sis equips El FC Barcelona és el gran dominador, amb dotze títols El BM Granollers també n’ha guanyat una edició La competició femenina es començà a disputar l’any 2000, i els clubs catalans que l’han guanyat són l’Associació Lleidatana 2004, 2006, el BM Montcada 2001 i el CH Amposta 2009
Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui

Tiradors del Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui que participaren en el Campionat de Catalunya del 2009 en l’especialitat de camp
CTA Caldes de Montbui
Esports de tir
Club de tir amb arc de Caldes de Montbui.
Conegut també com a Arquers del Negrell, fou fundat per Joaquim Díaz l’any 1998 El primer any s’installà en uns terrenys cedits pel Club de Caça de Caldes i poc després, al bosc del Negrell L’any 2000 inaugurà un circuit de dotze dianes i posteriorment l’augmentà a vint-i-quatre i esdevingué un dels camp de tir més tècnics d’Espanya Participa tant en les especialitats de sala com en les de camp del Campionat d’Espanya, de Catalunya i de la Lliga Catalana, així com en altres competicions i trofeus d’àmbit estatal
Club de Birles la Sénia
Bitlles
Club de bitlles catalanes i bòlit de la Sénia.
Fou fundat el 1988 i ha estat presidit des del començament per Daniel Cervera excepte el període 1999-03 És un dels dotze primers clubs que es registrà a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Disposa de dos equips que competeixen en les categories de primera i segona divisió Foren campions de la primera divisió en quatre ocasions 1993, 1994, 1995, 1997 Els jugadors més destacats han estat Daniel Cervera, José López i Joan Caballé L’any 1999 publicà el llibre Jocs seniencs de sempre , que recull tots els jocs que es jugaven antigament al poble
Club Mayda
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Barcelona.
Fundat el 1964, guanyà set vegades el Campio-nat d’Espanya per equips masculins 1965, 1966, 1967, 1969-72 i dos Campionats d’Espanya per equips femenins 1953, 1954 Competí dotze temporades a la Lliga estatal 1962-74 i la guanyà en dues ocasions 1971, 1972 També guanyà cinc vegades el Campionat de Barcelona durant l’època que no s’organitzaven els Campionats de Catalunya L’equip juvenil guanyà quatre títols d’Espanya per equips a final dels anys seixanta i principi dels setanta Els seus jugadors més destacats foren els campions d’Espanya Martí Olivar, Jordi Ibáñez, Joan Marqués i Joan Sureda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina