Resultats de la cerca

Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses  Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín Moreto i cinc…

Vida i obra Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra Fou pilot nàutic Milità en el moderantisme antiesparterista des de la direcció de la revista El Papagayo  i polemitzà amb El Constitucional i El Sapo y el Mico , de Pere Mata i Antoni Ribot i Fontserè Dirigí també el diari catòlic La Convicción , que mantingué llargues polèmiques amb Joan Mañé i Flaquer i el Diario de Barcelona Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i per al 1856 i li són atribuïbles els poemes satírics d’ El Papagayo Publicà la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —escrita des de…

Es graduà en música a Cardiff el 1926 Continuà els seus estudis amb R Vaughan Williams al Royal College of Music, i el 1930 fou alumna d’Egon Wellesz a Viena L’any següent s’installà a Londres, on es dedicà a l’ensenyament musical Establerta a Galles el 1947, continuà la seva tasca compositiva i impartí classes de música al College of Music and Drama de Cardiff La major part de les seves obres són orquestrals, de vegades amb una part per a veus Del seu catàleg destaquen la Simfonia número 1 , la Simfonia número 2 , la Sinfonia concertante , per a orquestra i piano, dos concerts -…

Començà harmonia i contrapunt a setze anys, però abandonà la música per seguir els estudis d’odontologia, especialitat en la qual es graduà el 1951 Fou dentista a l’exèrcit durant dos anys 1951-53 Gràcies a una beca, entre el 1954 i el 1956 pogué estudiar a la Guildhall School of Music and Drama, on fou alumne d’A Nieman En 1958-59 ho feu a París amb Max Deutsch El 1963 el seu rèquiem, dedicat a l’holocaust jueu de la Segona Guerra Mundial, guanyà el primer premi en el Concurs Internacional del Teatro alla Scala Milà, fet que li permeté d’abandonar l’exercici de la medicina per…

Estudià música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Viena i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres El 1983 fou contractada a Basilea, on romangué durant dos anys i on debutà amb Orlando Paladino , de J Haydn El 1984 cantà La finta giardiniera al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i l’any següent debutà al Covent Garden de Londres com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1988 es presentà amb el mateix paper a la Metropolitan Opera House de Nova York Ha cantat amb èxit a Berlín, Roma, Milà, Munic i Ginebra, ciutat aquesta darrera…

Abans de vint anys ja havia escrit una sèrie de poemes simbolistes celebrats pel món literari alemany Cap al 1900 superà una crisi creativa, després de la qual renuncià a la poesia i optà per dedicar-se al drama Al darrere d’aquesta decisió hi havia el convenciment que l’art dramàtic fonia en una forma superior música, poesia i arts plàstiques Lluny del seu esteticisme primerenc, abraçà una ideologia difusament humanística que impregna tota la seva producció dramàtica Fou especialment fructífera la seva collaboració amb Richard Strauss, de la qual resultaren obres mestres del…

Educat a Londres, al principi dels anys quaranta es desplaçà als Estats Units Estudià musicologia a les universitats de Nova York i Princeton, i hi obtingué els doctorats respectius el 1943 i el 1950 Fou professor en diverses universitats americanes, entre les quals la de Califòrnia a Berkeley, on també fou catedràtic de musicologia 1960-63 Principal figura de la generació successora dels fundadors de la musicologia nord-americana, destacà per les seves aportacions a la recerca amb el seu estil de crítica enèrgica i la seva prosa flexible El seu primer llibre, Opera as Drama Nova…

Vida Estudià a l’Escola Pia de Barcelona i visqué a Marsella, Boston, Cuba i Nova York Tornà a Barcelona i el 1926 guanyà el concurs de fotogènia Concurso Fox de Bellezas Españolas , muntat per la Fox Film Corporation, "El Día Gráfico" i "Arte y Cinematografía", pensat per descobrir nous talents, i que també guanyà María Alba Ambdós viatjaren a Hollywood el 1927, però no tinguè l’èxit de l’actriu, perquè la seva activitat quedà reduïda a quatre films que eren les versions interpretades per espanyols i en castellà, de films nord-americans el drama En nombre de la amistad 1930,…

Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat, aspecte que…

Llicenciat en dret, seguí el negoci bancari familiar Fills de Magí Valls, amb l’ajuda del seu germà Agustí Valls Formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà a La Renaixença –fou president 1902-04 de la societat que administrava aquest diari–, L’Esperit Català ,   La Veu del Montserrat , Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana Usà el pseudònim de Josep Maria Bosch Gelabert Publicà novella Mes memòries , 1882 L’exemple , 1885 Guideta , 1887 Lo segador , 1892 drama Maria de Montpeller , 1893 La vida moderna…