Resultats de la cerca

Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per Ludovico il Moro i per Alexandre…

Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya…

Llicenciat en administració d’empreses, ha estat conseller delegat de les empreses ADELTE Group, enginyeria per a ports i aeroports, i EFS Equipo Facility Services, grup d’empreses per al manteniment de terminals i equips electromecànics Responsable de la secció de bàsquet dins de la directiva del Futbol Club Barcelona  presidida Joan Laporta del 2003 al 2005, aquest darrer any dimití el càrrec juntament amb Alexandre Rosell  i altres directius per discrepàncies amb Laporta Després de l’elecció de Rosell com a president del club juliol del 2010, fou vicepresident primer i…

Vida i obra Substituí sempre el cognom real Boloç per l’apellatiu Amorós Domiciliat a Barcelona almenys des del febrer del 1498, hom el troba treballant amb Diego Gumiel i, posteriorment, amb Joan Luschner, fins que el 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el Vocabulari llatí-català de Nebrija  A la collaboració amb Luscher pertany l’edició comentada dels usatges de Jaume Marquilles 1505, on és visible la introducció d’elements tipogràfics francesos Entre la seva nombrosa producció figuren moltes edicions de llibres de consum, però sobretot fou el tipògraf d’…

D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat…

Vida i obra Sacerdot i missioner paül, exercí al Perú, a Catalunya i a Mallorca A causa d’un sermó pronunciat a Girona, el 1925 hagué d’exiliar-se a Perpinyà Collaborà a Pireneus , La Tramontane , Lo Gai Saber , L’Indépendant , La Veu de l’Empordà , La Nostra Terra  i altres publicacions Participà en nombrosos jocs florals catalans i occitans i fou mestre en gai saber Gran admirador de Ramon Llull, quan retornà a Catalunya collaborà a Costa Brava  amb el pseudònim Fèlix de les Meravelles Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a Perpinyà i a partir del 1943 residí a Mallorca i a Catalunya…

Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’ Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear Els càrrecs de president del govern i del…

Les eleccions presidencials i parlamentàries van posar en relleu les creixents dificultats del Partit d’Acció Popular, al poder des del 1965, per a mantenir indefinidament el control absolut del sistema polític Al maig, els comicis parlamentaris li van donar novament la victòria, amb una àmplia majoria, però el seu percentatge de vots va caure al 60,14%, el més baix de tota la seva història Aquests resultats van permetre, a més, un augment de la representació dels partits polítics de l’oposició, cada vegada més crítics amb les limitades reformes democratitzadores impulsades des del Govern…

L’any es va iniciar amb la notícia que tres ministres del Govern del primer ministre Sato Kilman es van passar a l’oposició, entre ells Serge Vohor, ministre d’empreses públiques i rival potencial Aquest reequilibri de forces va deixar el Govern debilitat davant d’una moció de confiança que el líder de l’oposició, Edward Natapei, va presentar al mes d’abril, i per la qual Vohor va ser elegit nou primer ministre la quarta vegada a la seva carrera Al maig, el Tribunal d’Apellacions va considerar inconstitucional la moció de confiança i va reinstaurar Kilman al capdavant del Govern Kilman va…

El president José Eduardo dos Santos i el seu partit, el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola MPLA, en el poder des de la independència de Portugal, el 1975, van mantenir la seva hegemonia en vèncer en les eleccions legislatives, celebrades el 31 d'agost En la consulta, l'MPLA va obtenir la majoria absoluta, amb 175 dels 220 escons del Parlament La Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola UNITA es va consolidar com a primera força de l'oposició, amb 32 escons D'acord amb la nova Constitució del 2010, el Parlament va designar president de la república el cap de la formació…