Resultats de la cerca

Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9% Altres estudis a partir d’enquestes…

La recuperació de les institucions democràtiques i de l’autogovern de la Generalitat de Catalunya després dels quaranta anys de franquisme comportà finalment l’equiparació del sistema polític espanyol al conjunt de les democràcies occidentals S’assolia, així, l’objectiu principal de les organitzacions de la resistència antifranquista Un objectiu que sintetitzava moltes de les esperances de futur encaminades a la construcció d’una societat i d’un sistema polític que fossin alhora més justos, moderns i equiparables als de les democràcies europees Tanmateix, la manca d’una cultura democràtica…

Per 72 vots a favor JxSí i la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó, 11 abstencions CSQP i 52 absències PSC, PP i Ciutadans, el Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum, per la qual s’empara la votació de l’1 d’octubre La Llei estableix el caràcter vinculant sense una participació mínima, preveu que si guanya el "sí", es declararà la independència de manera immediata, i que si guanya el "no", es convocaran noves eleccions autonòmiques També s’estableix la Sindicatura Electoral de Catalunya i es garanteixen els locals de votació, cedits sobretot per part dels 700…

Aquest mitjà fou utilitzat per a legalitzar annexions i, de vegades, durant els segles XIX i XX, per a l’exercici de l’autodeterminació nacional, per exemple, en el procés d’unificació d’Itàlia, o en la integració de Niça a l’Estat francès 1860 Després de la Primera Guerra Mundial fou emprat per a resoldre situacions de minories nacionals Alta Silèsia, Caríntia, Saarland i també posteriorment per a situacions semblants Malta, 1956 Algèria, 1962 Gibraltar, 1968 etc Un plebiscit mixt per a decidir la unió d’Egipte i Síria fou celebrat el 1958 i també per a confirmar Nasser com a nou cap d’estat…

Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica Collaborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia 1976, en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP Participà en l’elaboració de la constitució del 1978 Retirat de la política activa, des del 1991 és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya  ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions crítiques amb el…

El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre de 1933…

Després de guanyar les eleccions presidencials i legislatives celebrades l’any anterior, el president Daniel Ortega va encetar el tercer mandat consecutiu sabent que té també el gran suport parlamentari de l’FSLN, mentre que l’oposició va continuar en una situació bastant feble D’altra banda, en les eleccions municipals celebrades al novembre del 2017, l’FSLN va obtenir uns grans resultats i va aconseguir l’alcaldia en 135 de les 153 municipalitats del país, i d’aquesta manera va confirmar la seva fortalesa política En conseqüència, el cicle electoral dels darrers dos anys va…

L’actualitat política hongaresa va estar marcada per la celebració d’eleccions presidencials el mes d’abril, que van suposar una revalidació del mandat per a Viktor Orbán La victòria del seu partit –Fidesz– va ser incontestable, ja que va obtenir 133 dels 199 escons que té el Parlament hongarès En segona posició va quedar el partit ultradretà Jobbik, que va relegar el Partit Socialista a una tercera posició El discurs contra la immigració i d’odi contra l’immigrant van ser els eixos centrals de la campanya electoral que va donar la victòria a Orbán Dues polèmiques, però, van…

L’ambient polític va ser convuls a l’inici del 2014, després de l’anullació de les eleccions presidencials del 2013 i la repetició forçada dels comicis, que van donar la victòria a Abdulla Yameen, derrotat en primera instància pel president en exercici, Mohamed Nasheed, del Partit Democràtic de les Maldives, protagonista de la transició a la democràcia des de l’antic règim que va ser presidit durant trenta anys amb mà de ferro per Maumoon Abdul Gayoom, germà del nou president Certificant la involució democràtica, al mes de març el Tribunal Suprem va suspendre i condemnar a pena de presó per…