Resultats de la cerca

Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de …

Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…

La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…

La geografia És constituït per un promontori rocallós 425 m de composició calcària unit a terra ferma per un istme d’1,6 km de llargada i 800 m d’amplada format per una plana baixa i arenosa La població es concentra a la costa occidental, on hi ha l’única aglomeració urbana la majoria és de llengua castellana, però l’idioma oficial és l’anglès El recurs econòmic principal prové del port, que és, a més d’una important base militar, una escala per al comerç i el proveïment de carburant Disposa d’un complex tèxtil i de petites indústries alimentàries, i té un turisme florent Políticament és, des…

Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com  Ofrena  1916-18, La Revista ,  Correu de les Lletres  1922-23,  Sóller i…

Situació Les ruïnes de la domus des del costat de migjorn, amb el mur meridional esfondrat la tardor de 1984 M Anglada L’antic castell o domus d’Esparreguera queda dins el municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i els Hostalets de Balenyà, vers el nord-est del terme municipal, vora el límit amb el de Centelles i a ponent de la urbanització del Muntanyà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 37,3 —y 28,2 31 tdg 373282 Hi ha tres maneres d’…

Situació Torre d’origen islàmic reaprofitada en època cristiana ECSA - J Bolòs Restes d’un possible castell situades al cim d’un turó 878 m, indret dominant sobre l’altiplà no gaire abrupte que hi ha entre les muntanyes de Millà, la vall d’Alberola i la Noguera Ribagorçana Mapa 32-13327 Situació 31TCG093478 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, hem de girar a mà esquerra i agafar la de Tartareu Molt poc després cal anar cap a la dreta, travessar Vilamajor i continuar uns 6 km fins a arribar als Masos de Millà En una cruïlla, abans d’arribar a Sant Romà, cal girar a l’esquerra fins…

Situació Mur septentrional d’aquesta fortalesa, situada sobre el turó que domina la població des del nord-oest ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són al turó que domina la població des del nord-oest Mapa 31-13 326 Situació 31TBG893384 Actualment, des del poble, una pista de fort pendent permet pujar per la banda est gairebé fins al cim Albelda és 3 km a llevant de Tamarit de Llitera JRG-JRoM Història Albelda fou ocupat i organitzat pels musulmans, tal com ho indica clarament el topònim tanmateix, les fonts aràbigues només aporten un breu esment d’al-Rāzī, el qual consigna que el…

El president xinès Xi Jinping en la sessió de cloenda del 19è congrés del Partit Comunista, en el qual es va reforçar el seu lideratge a la Xina © Xinhua L’actualitat política del país va estar marcada pel 19è Congrés del Partit Comunista Xinès PCX, celebrat a l’octubre, en què es va reforçar encara més el lideratge del secretari General, Xi Jinping, el qual va ser reelegit fins el 2022 Per unanimitat, els delegats del PCX van votar la inclusió del pensament Xi en la Constitució del Partit, i així van elevar-ne la figura al nivell d’històrics antecessors com Mao Zedong i Deng Xiaoping La…

Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066 El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc de Valldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608 El castell d’Olorda comprenia al segle XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera de la de Santa Creu depenia, al segle XVI…