Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
Eusebi Jané i Castanyer
Cristianisme
Pintura
Religiós escolapi, pintor.
Biografia Estudià les primeres lletres als escolapis de la seva població i entrà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1900 Acabat el noviciat cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Exercí el magisteri de primària i de comerç successivament a Vilanova i la Geltrú, Puigcerdà, Morella i Nostra Senyora de Barcelona Passà sis anys a Cuba 1920-26, on ensenyà assignatures de batxillerat, sobretot matemàtiques Tornà a Catalunya i fou destinat a Igualada, on impartí filosofia a batxillerat Tenia qualitats per a la pintura i per això s’encarregà de dissenyar i pintar els decorats de les…
Irene Rigau i Oliver

Irene Rigau i Oliver
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Educació
Política
Sociologia
Mestra i política.
Llicenciada en psicologia, ha estat docent en l’ensenyament públic i a la universitat L’any 1980 fou nomenada membre del Consell de l’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i posteriorment fou successivament cap de serveis d’ensenyament a Girona 1982-86 i de la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya 1986-89 Entre el 1989 i el 1993 fou sub-directora general de Formació Permanent, i entre el 1993 i el 1999 ocupà la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya L’any 1999 fou nomenada consellera de Benestar Social, càrrec que exercí fins el 2003 Afiliada a …
Gonzalo Anaya Santos

Gonzalo Anaya
© Miguel Lorenzo / Universitat de València
Educació
Pedagog.
Fou mestre durant la Segona República, en què també fou membre actiu de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament FETE, vinculada a la Unió General de Treballadors UGT Per aquesta adscripció, després de la guerra fou apartat de la professió uns anys, durant els quals estudià filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa, on obtingué la llicenciatura el 1942 Després d’establir-se a Almadén Ciudad Real, el 1948 anà a València, on exercí com a professor de grec a l’Institut Lluís Vives El 1953 guanyà la càtedra de filosofia de l’Escola de Magisteri de Santiago de Compostella, i el 1954…
Enrique Miret Magadalena
Periodisme
Literatura
Cristianisme
Teòleg, periodista i escriptor castellà.
Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i progressista…
Ramon Puig i Gairalt
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…
Proves cutànies
Patologia humana
Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72 Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta inflama-tòria inespecífica…
Terra Nostra
Publicacions periòdiques
Revista escolar catalana, sovint amb texts francesos contraposats per a facilitar-ne la comprensió, fundada l’any 1965 per Ramon Gual i Casals, a Prada de Conflent.
Es presenta en forma de quaderns monogràfics sense periodicitat fixa Abasta una temàtica molt variada tradicions, cançó popular tradicional, àlbums fotogràfics comentats sobre localitats de Catalunya del Nord sota el comú denominador de "fa temps”, etc Fonamentalment centrada a la Catalunya del Nord, no descura la problemàtica global catalana De la revista ha sorgit una casa editorial, amb publicacions de caire més científic, com la Bibliografia rossellonesa de RNoëll, la Flora catalana de JBouchard, i el fonamental Atlas de Catalunya Nord de JBecat També ha editat discs de cançó popular…
Els canvis del sistema educatiu
El sistema educatiu de Catalunya, el País Valencià i les Illes ha canviat profundament durant els últims anys, seguint diferents dinàmiques interrelacionades, entre les quals es poden destacar el procés de descentralització política derivat de la Constitució del 1978, la continuada expansió escolar i les reformes portades a terme en tots els nivells de l’ensenyament No és gens fàcil descriure en poques pàgines un procés tan complex, atès que la majoria de reformes importants tenen un abast estatal, pel fet que són impulsades des del govern de l’Estat, si bé es desenvolupen de manera diferent…
Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Revista trimestral publicada a València entre el 1926 i el 1931, com a òrgan de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, una institució vinculada als jesuïtes.
Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…
L’Església i el treball femení
La posició de l’Església davant el treball de la dona partia d’una separació rígida de les competències de cada sexe en la societat Des d’aquesta perspectiva, el marc d’actuació propi de l’home havien de ser els camps de la producció i la política, components de l’anomenada esfera pública, mentre que la dona havia de limitar la seva activitat al marc domèstic, denominat esfera privada L’home, com a cap de la família, estava obligat a treballar i mantenir la dona de manera que aquesta pogués desenvolupar la seva vocació d’esposa i mare sense cap obstacle D’aquesta convicció se’n derivaven els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina