Resultats de la cerca

Treballà com a redactora al diari Dicen 1978-83, on escrivia principalment sobre futbol i hoquei sobre patins i tenia la seva pròpia secció, anomenada “La chica del Dicen” Durant aquesta època també collaborà com a redactora a les revistes Todo Sport i Patín Sport , la qual dirigí en una breu etapa El 1983 compaginà aquestes activitats amb la redacció d’esports de Catalunya Ràdio i, poc després, el mes de novembre del mateix any, passà exclusivament a TV3 A la Televisió de Catalunya, sempre al departament d’esports, feu el seguiment dels Jocs Olímpics de Seül 88 i Barcelona 92 i…

Procedent d’una família de rabins, el 1935 emigrà als EUA, on es naturalitzà el 1943 i on la seva obra fou coneguda per mitjà de les traduccions a l’anglès Collaborà en el diari ídix  jiddisch de Nova York Jewish Daily Forward , i des del 1967 en el The New Yorker , que publicà les seves contribucions traduïdes De la seva obra, que gira quasi exclusivament entorn del món dels jueus europeus, sobretot a Polònia, cal destacar les novelles Sotn in Goraj ‘Satan a Goraj’, 1935, Di Familje Muschkat ‘La família Muschkat’, 1950, Der Hojf ‘La finca’, 1953-55, Der Knecht ‘El servent’, 1962…

En el repertori operístic, i exclusivament des del punt de vista teatral, el terme soubrette ha estat tradicionalment adoptat per a tots aquests tipus de personatges femenins, com és el cas de Serpina en La serva padrona de GB Pergolesi, Despina en el Così fan tutte de WA Mozart i Adele en Die Fledermaus 'El ratpenat' de J Strauss Tot i ser normalment personatges secundaris força superficials, en alguns casos, com Susanna de Les noces de Fígaro i Zerlina en el Don Giovanni de Mozart, poden esdevenir personatges de gran personalitat El terme soubrette , des del punt de vista de les categories…

Rep també el nom de president del consell de ministres, de primer ministre i de canceller

La dirigeix Enric Juan Redal i compta amb un consell de redacció format per Lola Alfonso Noguerón, Josep Baltasar Escrivá Fort, Josep Esteve Forriol, Maria Esteve Llácer, Francesc García Barberá, Eduardo Genovés López de Sagredo, Rafael Roca Ricart, Josep Soriano Bessó, Ramón Tarín López, M Júlia Martí Cánoves, Lluís Madrid Jiménez i J Benet Burriel Martínez Té un tiratge de 1000 exemplars La revista, que publica articles en català i castellà indistintament, s’estructura en diversos apartats “Estudis i documents”, “La nostra memòria”, “Inventaris i Catàlegs”, “Història oral”, “Història de les…

Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals eslau, conegudes en fonts bizantines per antes , que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper Rutènia Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscillaren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé exclusivament…

Derivava, amb finalitats reformadores, de la congregació de Saint-Vanne, principalment gràcies a l’obra de dom Grégoire Tarisse, el qual li conferí un caràcter essencialment corporatiu, contra el sistema tradicional d’abadies independents, a fi de sostreure els monestirs als abats comendataris El 1640 la congregació ja tenia 180 monestirs afiliats estesa exclusivament per França, es dividí en sis províncies Els primers maurins donaren a la congregació una forta orientació cultural i de recerca científica, la qual produí una quantitat molt gran d’obres en el camp de les ciències…

Fou descrit l’any 1909 per Dorothea Bate, a partir d’una conversa amb el malacòleg anglès mossèn Aschington Bullen, que va comunicar-li l’existència d’unes bretxes riques amb material ossi en el llevant mallorquí La seqüència evolutiva més ben documentada és la de l’illa de Mallorca Fou iniciada amb M pepgonellae del Pliocè inferior, el qual esdevingué M antiquus en el Pliocè superior en el Plioplistocè donà lloc a M kopperi , en el Plistocè inferior a M batei , i finalment esdevingué M balearicus en el Plistocè mitjà Aquesta darrera població migrà cap a Menorca aprofitant un descens del…