Resultats de la cerca
Es mostren 5248 resultats
cremada

De dalt a baix, cremades de primer, de segon i de tercer grau
© Fototeca.cat
Medicina
Lesió tissular produïda per l’acció de la calor.
La intensitat de la cremada depèn de la temperatura, del temps d’exposició, de la localització i de l’estat de la pell Segons llurs efectes, hom les classifica en cremades de primer grau eritema, de segon grau vesícules, i de tercer grau escara o destrucció poc o molt profunda dels teixits La restitució a la integritat del teixit afectat és en relació amb la profunditat i l’extensió de la cremada, que quan és grossa provoca un quadre clínic greu a causa de la pèrdua de plasma en els teixits lesionats, amb el consegüent desequilibri iònic, hídric i…
Teresa Pascual i Soler
Literatura catalana
Poeta i traductora.
El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996, El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003, Rebellió de la sal 2008, premis de la Crítica Catalana de poesia 2009 i de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia 2009, Herències 2011, premi Manel Garcia Grau 2011, amb Àngels Gregori, València Nord 2014, Vertical 2019, premi Ausiàs March 2018 i Tot passa baix 2022, premi Lletra d’Or 2023 La seva…
Càndida Pérez i Martínez

Càndida Pérez i Martínez
© Rocío Romero Grau
Música
Cupletista i compositora.
Biografia En la seva adolescència actuà a l’Ateneu Obrer, on havia après música Com a cançonetista debutà al mes de setembre del 1914 al Cinema Teatre Ideal Park, d’Olot, i al mes següent deixà la seva ciutat natal, contractada per la companyia italiana de varietats D’Onnini, que havia actuat al mateix local El mateix any s’installà a Barcelona, on estudià música i composició durant cinc anys, i creà, juntament amb el músic napolità Melquíadez Lucarelli Ferri, una acadèmia d’interpretació de cant i dansa, especialitzada en espectacles de music-hall , al carrer de Valldonzella, núm 6, on també…
Josep Teixidor i Trilles
Historiografia catalana
Historiador i erudit il·lustrat.
Vida i obra Fill de pescadors, ingressà al convent de Sant Domènec de València, on professà a disset anys, i es dedicà a l’erudició i a la història És un dels representants més significatius d’una historiografia local empírica, erudita i crítica, que arrelà a la València del s XVIII Aquest corrent s’ocupava de depurar i revisar notícies sobre “antiguitats” i es distanciava tant de les cròniques locals anteriors, plenes d’inexactituds, faules i lleugereses, com de la historiografia pròpiament illustrada a l’estil de Voltaire vg historiografia de la Illustració Teixidor i d’altres –la nòmina…
Marià Benlliure i Gil
Marià Benlliure i Gil Bust de Francisco de Goya
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma Autor d’un gran nombre de monuments a València Josep de Ribera , Patriarca Joan de Ribera , Marquès de Campo , etc, tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII Retiro, de Madrid Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil La seva facilitat i la seva seguretat…
Joan Josep Sister i Cubells
Navilier.
Pilot d’altura, navegà durant anys per l’Atlàntic i féu expedicions a Terranova, dedicat a la pesca i el posterior comerç del bacallà Després emprengué negocis amb petroli i en muntà una refineria Establert definitivament a València, fundà la Companyia Valenciana de Navegació, potser el 1874 Organitzà també, amb Manuel Maria Gómez, una drassana
Josep Teixidor
Història
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador i erudit.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…
,
descomposició d’un polinomi
Matemàtiques
Expressió d’un polinomi com a producte de polinomis de grau menor.
Si K és un cos i K x és l’anell de polinomis sobre K , hom diu que un polinomi p x és reductible sobre K si admet una descomposició en la forma p x = f x g x on grau f x < grau p x en cas contrari hom diu que p x és irreductible o primer sobre K La reductibilitat d’un polinomi depèn del cos a què pertanyen els coeficients així, el polinomi x 2 +1 és reductible sobre ℂ, ja que x 2 +1= x + i x - i , però és irreductible sobre ℝ, perquè no hi admet cap descomposició en factors de grau menor Tot polinomi de l’anell K x pot…
submediant
Música
El sisè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 6) i l’acord tríada format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana VI).
En el mode major és a distància de 6a M, i en el mode menor, de 6a m ascendent respecte de la tònica la en do major i la ♭ en do menor, tot i que en mode menor també es pot trobar a interval de 6a M Un altre nom usat sovint és superdominant, amb la qual cosa s’assenyala que es tracta del grau immediatament per sobre del cinquè La denominació submediant deriva de la posició simètrica de la tònica respecte de les seves dominants, la dominant superior, el cinquè grau, i la dominant inferior, el quart grau o subdominant De la mateixa manera que el tercer…
tenor
Música
Grau d’un mode eclesiàstic, segon en importància després de la finalis.
També anomenat repercussa i nota de recitació perquè aquesta és la seva funció en les fórmules salmòdiques, és el 5è grau dels modes autèntics a excepció del segon mode, que era el 6è grau i el 3r o 4t en els modes plagals vegeu exemple 3 de mode En certa manera, la seva funció és comparable però en cap cas identificable totalment a la de la dominant en la tonalitat moderna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina