Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Sant Miquel de Granyena de les Garrigues
Art romànic
Situació Antiga parròquia, avui dia desafectada i molt malmesa, però que conserva bona part de l’estructura del segle XIII ECSA-JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Miquel, desafectada, és situada a l’extrem sud del nucli urbà de Granyena, prop de l’actual església parroquial Mapa 32-16 416 Situació 31TCF036897 El terme de Granyena de les Garrigues es troba a la banda occidental de la comarca de les Garrigues Per a accedir-hi des de Lleida cal prendre la carretera N-230 en direcció a Tortosa Eix de l’Ebre i desviar-se a l’encreuament que va cap a Alcanó JAA-XEC Història La primera…
Les linàcies
Comprenen 13 gèneres i unes 300 espècies distribuïdes per tot el món de les quals poc més d’una dotzena són presents als Països Catalans Les linàcies són, en general, plantes herbàcies i presenten les fulles esparses, petites i simples Les flors se solen disposar en inflorescències cimoses i són regulars, hermafrodites i pentàmeres Tenen els sèpals i els pètals lliures, cinc estams i un ovari superformat de dos a cinc carpels El fruit és capsular i presenta falsos septes Aspecte d’una mateta de maleïda Linum suffruticosum ben florida que mostra les flors d’un blanc puríssim Observeu els…
Daurada grossa
Daurada grossa Pluvialis apricaria als sorrals del delta del Llobregat Prat de Llobregat, Baix Llobregat A la fotografia es recull el seu aspecte tardoral, amb el plomatge fosc constellat de taques daurades a l’hivern té el pit i l’abdomen d’un color blanc que esdevé negre en temps nupcial Ateny 27-28 cm Ramon Torres Al territori estudiat és principalment un ocell hivernant, més aviat escàs i local i d’una abundància molt variable segons els anys A la tardor, els primers ocells d’aquesta espècie es comencen a veure a la darreria d’agost la migració es perllonga regularment fins al novembre…
Garsa
La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…
lotus de l’Índia

Lotus de l’Índia
Radomil (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les nimfeàcies, perenne, rizomatosa, de grosses fulles peltades i circulars de 30 a 100 cm de diàmetre i de flors rosades i flairoses.
Planta asiàtica, és plantada de vegades en estanys de jardí
gingebre

Rizomes de gingebre
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 60 a 100 cm d’alçada, de fulles compostes grosses i de flors groguenques vorejades de porpra, reunides en espiga.
El seu rizoma, gros i aromàtic, és emprat com a condiment Oriünda del sud-est d’Àsia, és plantada en totes les regions tropicals
estepa

Estepa blanca florida
© MC
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les cistàcies, de fulles enteres i oposades, de flors grosses, amb 5 pètals lliures, hermafrodites i regulars, i de fruits en càpsula quinquelocular.
L’ estepa blanca Calbidus , de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa L’ estepa borrera Csalviifolius , de 30 a 70 cm, de fulles ovades o ellíptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs L’ estepa crespa Ccrispus , de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les comarques del litoral L’ estepa de…
ictiornis
Paleontologia
Ornitologia
Gènere d’ocells fòssils de l’ordre dels ictiornitiformes, d’uns 25 cm, que tenien les ales grosses i aptes per al vol, vèrtebres amb doble concavitat i coll llarg.
crisopa
Entomologia
Insecte de l’ordre dels neuròpters, de la família dels crisòpids, que fa uns 2 cm, proveït d’ales grosses, transparents, molt nervades, i coloracions verdes o groguenques molt vistoses.
Té els ulls hemisfèrics, composts i prominents, del color del coure o verd daurat Sobre el tòrax duu les glàndules secretores d’un líquid pudent amb el qual es defensa dels enemics És un insecte beneficiós perquè ataca els afídids i molts altres paràsits de les plantes les larves s’alimenten de pugó N'hi ha aproximadament un miler d’espècies repartides per tot el món excepte a Nova Zelanda, vint de les quals habiten als països que envolten la Mediterrània Chrysopa carnea, Chrysopa perla , etc
barramunda
Ictiologia
Peix dipnou de l’ordre dels ceratodiformes, de gran llargada (1,75 m), amb l’esquelet cartilaginós en gran part, les escates cicloides i grosses, i aletes parelles ben desenvolupades.
A més de les brànquies, té un pulmó únic, amb una sola vena pulmonar, que acompleix funcions respiratòries molt semblants a les dels amfibis caudats quan les aigües dolces on viu es redueixen, a l’estació seca, i s’empobreixen d’oxigen Les barramundes són considerades, per llurs característiques fisiològiques, fòssils vivents Habiten alguns rius de Queensland Austràlia Llur carn és comestible
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina