Resultats de la cerca
Es mostren 1633 resultats
Francesc de Vilaplana i d’Agulló
Història
Senyor de Balsareny de Segarra i del Soler d’Avall i castlà de Copons.
Fill i hereu del cavaller Antoni de Vilaplana i Seragut, fou condemnat el 1620 a reclusió per haver matat el governador a Copons Commutada la pena pel servei a Flandes 1634, s’evadí prop de Perpinyà Nebot de Pau Claris, inicià en nom d’ell les negociacions amb els francesos en guerra contra el rei de Castella el 1640 intervingué en el pacte d’ajuda militar de Ceret , amb Ramon de Guimerà i de Tamarit , acompanyà el representant francès Monsieur Espenan a Barcelona i a Tarragona, i en capitular aquest, agrupà una petita força de cavalleria al Penedès contra l’exèrcit castellà del…
Antonio de Luna y de Xèrica
Història
Senyor d’Almonacid, Alfamén, Loarre, Morés, Pola, Rueda, etc.
Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia 1411 i, per tant, fou excomunicat Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al…
Tomàs de Llupià i de Llupià
Cristianisme
Eclesiàstic.
Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles Vallespir, en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la…
Taradell
Llinatge de magnats osonencs coneguts des del 1002 amb Ató de Taradell
.
La línia successòria es perfila amb Bermon de Taradell 1023-33 el seu hereu Ramon Bermon de Taradell 1058-80, casat amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar Balenyà Pere Ramon de Taradell 1090-1148 era a la vegada canonge de Vic i feudatari del bisbe Un fill seu, Guillem de Taradell , fou canonge i mestre de la canònica de Vic i morí 1194 amb fama de poeta El llinatge s’extingí amb Titburgueta de Taradell , filla de Berenguer de Taradell 1148-84, que es casà 1165 amb Pere de Vilademany Els seus successors, cognomenats encara durant…
Anthony Ashley Cooper Shaftesbury
Història
Polític anglès.
Primer comte de Shaftesbury Durant la guerra civil 1642-49, començà lluitant a favor del rei, però el 1644 abandonà la causa reialista i es passà al Parlament Acabada la guerra, es convertí en home de confiança de Cromwell Cap al 1660 es passà a la causa de la Restauració i fou un dels comissionats pel Parlament per a demanar a Carles II que tornés a Anglaterra Fou membre del consell privat de Carles II, que l’ennoblí i el féu lord canceller 1672 A partir del 1673 passà a l’oposició i en fou el portaveu al Parlament A causa de la seva oposició al germà i hereu de Carles II, el…
Guisa
Història
Família noble, una de les branques de la casa ducal de Lorena (França), la qual adquirí el comtat de Guisa el 1333, pel casament del duc de Lorena, Raül, amb Maria de Blois.
El 1428 el comtat passà a ésser ducat Claudi de Lorena 1496-1550 fou el primer dels ducs Es distingí en les guerres de Francesc I contra Carles V El seu fill, Francesc de Guisa 1519-63, conquerí Calais als anglesos i durant les guerres de religió comandà els catòlics contra els hugonots Morí assassinat El seu hereu, Enric de Guisa 1550-88, fou cap del partit catòlic sota els regnats de Carles IX i d’Enric III, el qual el féu matar Fou un dels responsables de la nit de Sant Bartomeu El succeí el seu germà Lluís de Guisa 1571-1640, cardenal de Lorena La família s’extingí a la mort…
Garcia I de Pamplona
Història
Segon rei de Pamplona (852~882), fill i successor d’Ènnec I.
fill i successor d’ Ènnec I En vida del seu pare collaborà amb els Banū Qasī, en la derrota del general musulmà Harith ibn Bazi a Balma 842 En represàlia el sobirà cordovès s’apoderà de Pamplona 842 i dirigí una campanya contra Garcia 843 Vers el 859 fou capturat per un grup de normands, que obtingué una forta suma pel rescat Aquest fet facilità l’ascendència política de la família Ximena i un canvi de les aliances Pamplona s’orientà cap a l’amistat amb Astúries i l’hostilitat amb els Banū Qasī Així, Mūsà ibn Mūsà Fortun combaté contra Pamplona 859, que fou devastada per un…
Tonga 2012
Estat
Al març, i de manera inesperada, va morir el rei de Tonga, Siaosi George Tupou V, als 63 anys El seu successor és un germà, que regnarà amb el nom de Tupou VI, el qual va escurçar el període de dol de sis mesos a cinc dies, segons va afirmar per desig exprés del difunt monarca Austràlia i Nova Zelanda van animar el nou monarca a continuar avançant en la reforma política iniciada pel seu predecessor, empès per les revoltes populars del 2008 i que van conduir a la celebració de les primeres eleccions democràtiques, al novembre del 2010 Al juliol, el príncep hereu Tupouto'a Ulukala…
anotació preventiva
Dret
Assentament de caràcter provisional que hom practica en els llibres registrats, en especial del registre de la propietat, i que té per objecte d’assegurar els resultats d’un litigi, garantir un dret pendent o preparar una inscripció definitiva.
Així, hom pot fer anotació preventiva d’una demanda judicial sobre un immoble, d’un manament d’embarg, d’una prohibició de vendre, etc El nou Codi català de successions es refereix a l’anotació preventiva de demanda de reclamació de la llegítima o el suplement d’aquesta i a l’anotació de demanda de reclamació de la quarta vidual que es practicaran des d’ara únicament si ho demana l’interessat i ho disposa el jutge, al Registre de la Propietat Després de la Llei del Parlament de Catalunya 8/1990 sobre la modificació de la regulació de la llegítima, no es practicarà pel que fa a…
comtat de Berga

Comtat de Berga
© fototeca.cat
Història
Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Berguedà (tret de la vall de Lillet).
El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del segle IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina