Resultats de la cerca

S'exilià durant l’ocupació nazi i formà part del govern provisional Diputat radicalsocialista, fou ministre en diversos governs de la IV República i president del Consell 1952 i 1955-56 Exclòs del partit radical, evolucionà cap a una posició gaullista independent Fou ministre d’agricultura 1966-68 i, després dels fets de maig del 1968, ministre d’educació 1968-69 Fou també ministre d’afers socials 1972-73, president de l’Assemblea Nacional 1973-78 i membre del Parlament Europeu 1979-81 L’any 1978 ingressà a l’Académie Française És autor de novella policíaca amb el pseudònim d’Edgar Sanday i…

Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und der…

Fou professor a la Universitat de Perpinyà en 1756-91, i en fou elegit rector el 1770 Fou advocat i conseller del bisbat d’Elna i advocat al Consell Sobirà del Rosselló, així com corresponsal del governador del Rosselló La Revolució Francesa truncà la seva vida pública Es dedicà aleshores a fer un Recueil d’arrêts du Conseil Souverain 15 volums manuscrits —on, a més de les decisions jurídiques del Consell, recull anècdotes i fets diversos i resums històrics—, a redactar unes Mémoires publicades per Torreilles el 1894 i a compondre un Recueil de noëls, hymnes, proses et goigs ou…

Durant l’ocupació francesa del Rosselló el 1641, compongué, a Tolosa, un resum de la història dels comtes de Rosselló des del s VIII fins al 1493 Index comitum Ruscinonensium, auctore Ioanne Samblancat 1642 Les circumstàncies en què escriví l’induïren a remarcar la particularitat de l’estatut polític originari del Rosselló, part de l’antiga província Narbonense i sotmès als marquesos de Septimània També rebutjà la llegenda de la independència dels comtats catalans en temps de Guifré el Pelós Però Saint-Blancat no s’adherí a l’irredemptisme dels també occitans L Mesplède i P Caseneuve, sinó…

Fill de Tomàs Aguiló i Forteza , es llicencià en dret a València 1879 Fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca 1895 i de la Biblioteca Provincial de Palma 1902 Collaborador de Josep M Quadrado, fou secretari 1886-95 i president 1899-1917 de la Societat Arqueològica Lulliana i director del seu Bolletí  1901-17, en què publicà la majoria dels seus treballs històrics relatius a l’illa Collaborà també a Museo Balear , La Almudaina , Revista de Menorca  o La Veu del Montserrat , i és autor de l’estudi biogràfic Fra Anselm Turmeda 1885 En morir, donà la seva biblioteca i la seva…

És una evolució del calendari, del qual es diferencia pel seu caràcter més universal El model més antic, a Occident, és l’indegudament anomenat Martyrologium Hieronymianum segle V A l’edat mitjana, sobretot al segle IX, es formaren els martirologis dits històrics, on a les notícies broixes primitives hom afegí elogis biogràfics més amplis Es destaquen, entre aquests, els martirologis de Beda el Venerable, de Florus, d’Adó i d’Usard A la Catalunya medieval sembla haver predominat bastant el d’Adó Catalunya ofereix també el cas singular de la fusió d’un sacramentari i d’un…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una periodicitat aproximadament trimestral, publicà 32 números fins el 1976, i el 2001 n’aparegué el número 161, una edició monogràfica dedicada al País Basc Segons deia la presentació del seu primer número, la revista «es proposa obrir les seves pàgines a tots els problemes de la filosofia, de la història, de l’economia, de les ciències, de les arts, i, en general, a tots els aspectes de la vida social i intellectual catalana» El primer consell de redacció estava repartit entre París, Barcelona i Mèxic A París es constituí, al maig del 1960, un nucli de…

Desenvolupament enciclopèdic La raó d’aquest protagonisme cal cercar-la en la migradesa dels recursos públics dedicats –fins a la dècada del 1980– a la recerca historiogràfica i en la feblesa del mercat historiogràfic, que, tanmateix, existeix Hi ha, des de la societat catalana, una demanda de producció historiogràfica, i una part d’aquesta demanda ha estat satisfeta des de les fundacions i des del mecenatge Durant la dècada del 1920, destacaren les fundacions promogudes per Rafael Patxot i Francesc Cambó, i mecenatges com els d’Eduard Toda Una obra tan emblemàtica com la Història de…

Segons la tradició bíblica eren dotze, i tenien llur epònim en els dotze fills de Jacob o Israel Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Isacar i Zabuló fills de Lia, Gad i Aser fills de Zelpà, esclava de Lia, Josep i Benjamí fills de Raquel, Dan i Neftalí fills de Balà, esclava de Raquel Segons la crítica moderna l’organització tribal d’Israel aplega elements històrics molt dispersos i entra en les característiques generals de l’organització del nòmades i seminòmades semites La tribu es dividia en llinatges i famílies, i el cap, si més no en temps de perill, n'assumia el comandament Era…

Autor d’un gran nombre d’articles històrics, fou director del diari El Mercantil Valenciano i fundà el Heraldo Complutense El seu interès per la història el dugué a escriure un Curso elemental razonado de historia universal 1871, que es reedità en microforma el 1998 La seva principal aportació historiogràfica és l’obra Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia 1894, del qual només edità el primer volum dels tres previstos Del 1892 és l’opuscle Descripción del sepulcro gótico descubierto en la capilla de San Francisco de Paula en la iglesia de los…