Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb el versos de Fraternità 1906, La serenata delle zanzare 1908, Poesie scritte col lapis 1910, d’inspiració pascoliana i crespuscular, com també ho foren en certa mesura les primeres obres en prosa que descriuen un món provincial, petitburgès, sense grans passions, amb personatges destinats al sacrifici i a la derrota, com Il sole del sabato 1916, La voce di Dio 1921, Il segno della croce 1926, Il romanzo della mamma 1924, L’Andreana 1935, La vedova Fioravanti 1941, per a molts la seva millor novella, i les singulars proses, nascudes d’una actitud més orgullosa Scrivere…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música i Òpera de la seva ciutat natal, i el 1947 debutà amb Bastià i Bastiana Mozart al Palau de Drottningholm Aviat fou contractada com a membre de la companyia de la Reial Òpera Sueca i, gràcies a la versatilitat de la seva veu, inicià una brillant carrera internacional Interpretà sobretot C Monteverdi, WA Mozart, PI Čajkovskij, R Strauss, C Debussy, L Janáček i B Britten i estrenà òperes d’autors contemporanis, com HW Henze o D Argento El 1957 debutà al Festival de Glyndebourne, i dos anys més tard ho féu al Metropolitan de Nova York, a més del Covent Garden…

Nascut en una família de caçadors, començà a escriure en revistes locals mentre estudiava a l’Escola Tècnica d’Anadyr Traslladat a Leningrad el 1949, estudià a la universitat i continuà escrivint L’any següent a la publicació del seu primer llibre de narracions, La gent del la nostra costa 1953, ingressà a la Unió d’Escriptors Soviètics Escriví en rus i en la seva llengua narracions i novelles Un somni en la boira polar , En el mirall de l’oblit , Unna , Quan les balenes emigren , La fi del permafrost , guardonada amb el premi Gorki el 1977, i les memòries De la tenda nòmada a…

Començà la seva trajectòria l’any 1947 com a humorista en el diari “Madrid”, en què publicà un acudit cada dia fins el 1971, i en la revista satírica “La Codorniz”' L’any 1972 fundà el setmanari d’humor “Hermano Lobo”, del qual també esdevingué director, i collaborà a més en altres publicacions És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen El manzano de tres patas 1956, El rabioso dolor y otros bienes de consumo 1971, Todos somos de derechas 1973, Que viva España manque pierda 1974, Una autobiografía 1973, El libro de cabecera 1975, Yo fui feliz en la guerra 1986, La enfermedad es…

Dirigida per Isabel Martí, publica novella, assaig, humor, cròniques, reportatges, memòries, etc Els primers anys publicà la collecció d’antologies “100 pàgines triades per mi”, de clàssics catalans actuals Miquel Martí i Pol, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, JV Foix Des dels inicis, Josep Maria Espinàs hi publica regularment la seva obra, de la qual destaca la sèrie de Viatges a peu i, per la seva gran projecció, El teu nom és Olga 1986 Sobresurt també Albert Sánchez i Piñol  que, amb La pell freda 2002, es convertí en un dels autors en…

El 1929 anà a residir a Nova York, on passà dificultats econòmiques, fins que publicà la trilogia Studs Lonigan 1935, en què descriví tota una sèrie de feines que havia fet A les novelles de la sèrie de Danny O'Neil — A World I Never Made 1936, No Star is Lost 1938, Father and Son 1940, My Days of Anger 1943, The Face of Time 1953— l’autor narra episodis de la infància l’ambient tancat de la burgesia irlandesa catòlica, pobra i fanàtica, la seva vocació religiosa, la passió pel beisbol, etc La sèrie de Bernard Clare comprèn Bernard Clare 1946, The Road Between 1949 i Yet Other Waters 1952…

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat,…

Estudià música amb ChV Stanford i H Parry al Royal College of Music Treballà com a director assistent de L Mancinelli al Covent Garden 1891-96 i entre el 1904 i el 1907 fou director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres Posteriorment dirigí d’una manera regular diverses de les orquestres més importants tant del Regne Unit -New Symphony Orchestra 1909-14, Scottish Orchestra 1916-20, Orquestra Simfònica de Birmingham 1907-18- com d’altres països Fou amic d Elgar, el qual li dedicà l’estudi simfònic Falstaff , i també del violinista austríac F Kreisler Les seves obres inclouen un poema…

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música litúrgica En el…

Després d’estudiar a la seva ciutat natal es traslladà a Nova York, on fou deixeble de Z Stojkowski Més tard estudià composició amb Arnold Schönberg Fou intèrpret de jazz i compositor de cançons populars, i un gran admirador i intèrpret de l’obra de G Gershwin Treballà com a compositor en musicals de Broadway i posteriorment fou sollicitat a Hollywood per a compondre bandes sonores Entre aquestes hi ha les dels films Tanned legs Marshall Neilan 1929, Black Sheep Allan Dwan 1935 o Romance on the High Seas Michael Curtiz 1948 També aparegué com a actor secundari en alguna pellícula, com The…