Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
Josep Puigbó i Valeri
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona En l’àmbit de l’activitat radiofònica, l’any 1973 entrà a Ràdio Olot, on treballà en diversos programes i serveis informatius El 1975 fou nomenat cap de programes i informatius de l’emissora, i dissenyà la programació que portà Ràdio Olot a ésser, el 1976, la primera emissora a emetre en català les vint-i-quatre hores El 1983 fou soci fundador i primer director de Ràdio Costa Brava, i el 1988 fou nomenat director de Ràdio Olot, càrrec que simultaniejà amb la direcció de Ràdio Costa Brava fins el 1989 Entre els…
Damià Mateu i Bisa

Damià Mateu i Bisa
© Biblioteca del Castell de Peralada
Industrial.
Es llicencià en dret a Barcelona, però no exercí Se centrà en el negoci familiar, dedicat al ferro, Fill de Miquel Mateu, que posteriorment esdevingué Construccions Metàlliques Mateu Comemasa, que arribà a ser una important empresa en l'àmbit nacional, amb seu a Barcelona i a València Posteriorment, fundà diverses empreses industrials El 1904, juntament amb l’empresari Francesc Seix i l’enginyer suís Marc Birkigt, redreçà i reorganitzà La Hispano Suïssa , que convertiren en un negoci sòlid dedicat a la fabricació d'automòbils de luxe i de competició, i a la de motors d'aviació i que el 1911…
Festa de la Fil·loxera
Folklore
Esdeveniment de la cultura popular més important de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).
Se celebra en aquesta població cada mes de setembre des del 1981 en el marc de les Fires L’elecció de la filloxera com a element vertebrador de la festa remet a la plaga que al final del s XIX patiren Sant Sadurní i moltes altres poblacions vinícoles de Catalunya, i el paper que hi tingué el cava en la seva recuperació Els diversos personatges de la festa són els protagonistes d’aquella plaga la filloxera, una quarantena de filloxeretes que al llarg dels anys s’han anat afegint al seguici, els ceps, els gegantons dels Set Savis de Grècia –el grup de propietaris locals que encapçalà la lluita…
Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat de Sant…
Santa Maria de Capafonts
Art romànic
El primer esment del lloc de Capafonts s’ha de cercar en la carta de poblament que el comte Ramon Berenguer IV va atorgar als habitants de Prades el 1159 Segons aquest document, el terme de Prades afrontava a migdia, en part, amb el terme de Capafonts La notícia més antiga sobre l’església parroquial de Capafonts és del final del segle XIII L’any 1279, el rector de Capafonz pagà 24 sous i 10 diners en concepte de dècima papal, i l’any següent 19 sous i 4 diners L’església de Capafonts, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe Fou església sufragània de Capafonts la…
Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre d’en Malla (Parets del Vallès)
Art romànic
Capella situada a la part baixa de la torre major del casal conegut com Torre d’en Malla Aquesta torre es va construir a l’indret de la Vilatzir en els documents villa Luidviro, villa Alduirí, Villadziro, Vilautzir , etc, àmpliament documentada des del 904 El 1044 Riculf en el seu testament va llegar l’església de Sant Iscle al seu fill Guiu, i altres béns al sacerdot que la regís El 1067 hi ha una deixa per obres Més endavant el seu domini va passar al monestir de Sant Cugat í així el papa Urbà II el 1098 confirmava al monestir la possessió de Sant Iscle de Villa Auziri El casal de Vilatzir…
Castell de Bellfort (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Bellfort és un terme que s’estén a migdia de Palau, des de la carena on passa la carretera de Gualter a Forquer, fins al fons del torrent de Torreblanca, en un terreny escabrós de torrents, boscos i algun pla La capella de Sant Serni i algunes cases juntes es troben en un planell a mitja costa, a uns 2 km de la carretera Una de les cases veïnes era senyorial i fortificada, segons les restes del final de l’edat mitjana que ens han pervingut, i podria correspondre a l’antic castell del lloc Bellfort depengué dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, per mitjà de la propera…
Sant Andreu de les Conilleres o de Can Morgades del Grau (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat de migdia, on hi ha adossat un absis d’un edifici alt-medieval ECSA - JA Adell La capella de Sant Andreu és a 1,5 km del poble de les Conilleres, en direcció a Castellví de la Marca, al costat de la masia de can Morgades del Grau JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF828784 Història Tot i que els indicis arquitectònics apunten que aquesta capella té uns orígens romànics, no s’ha trobat esmentada en cap document anterior al segle XIII L’esment més reculat de l’antiga capella data del començament del segle XVI SLIS Església Es tracta d’un…
Sant Sebastià de Castillo de Sos
Art romànic
Aquesta església és la parròquia de Castillo de Sos Va ésser reconstruïda de bell nou en 1665-70, per la qual cosa no conserva actualment traces de l’antic edifici medieval Segons un instrument qüestionable, a la primeria del segle XI el comte Isarn de Ribagorça concedí al monestir d’Orema un capmàs a Castillo de Sos, prop de Sant Sebastià Es tractaria de la primera referència de l’església D’altra banda, l’existència de l’església resta documentada indirectament vers el 1030, quan els senyors Apó Galí i Sanga compraren una vinya al Cap de la Vila que confrontava amb la del prevere Joan en el…
Sant Miquel de Castellví de Rosanes
Art romànic
Aquesta església era la capella del castell i alhora la parròquia de Castellví de Rosanes És documentada el 1063 sota la triple advocació de sant Miquel, santa Maria i sant Pere Tot i que devia existir des dels orígens medievals, devers el 1110 es degué reconstruir, ja que aquest any el senyor de Castellví, Guillem Ramon I, en testar abans d’anar a Terra Santa, li llegà 5 mancusos per a obres i uns altres 5 per a misses Hi ha altres mencions posteriors de l’església, dels seus béns, de la capellania, de petits llegats rebuts, etc El 1217 la senyora de la baronia, Guilleuma de Castellví,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina