Resultats de la cerca

Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, on fou professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de 1970 a 1980, i amplià estudis a la Gran Bretanya Milità en el Sindicat Democràtic d'Estudiants i en el Front Obrer de Catalunya , on coincidí amb Pasqual Maragall  i Miquel Roca , i el 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat El 1980 encetà l’etapa política com a diputat al Congrés Posteriorment s’especialitzà en política europea i el 1986 fou elegit eurodiputat, càrrec que ocupà al llarg de 18 anys,…

Milità dins el carlisme i se'n sortí pel seu nacionalisme S'incorporà a Unió Democràtica de Catalunya, poc després d’ésser fundada, i formà part del seu comitè de govern Durant la guerra en fou secretari general Després del juliol del 1936 fou un dels principals organitzadors, d’acord amb el cardenal Vidal i Barraquer, d’una xarxa d’ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats Tenia el despatx a la delegació d’Euskadi a Barcelona, i el 1937 Manuel de Irujo, ministre de justícia, li proposà de dirigir un comissariat de cultes Declinà l’oferta, però fou l’ànima d’una operació…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava Wicksell, Lindahl, Ohlin i pel keynesianisme Teoría general del multiplicador , 1944 Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic 1942 de la Universitat de València d’economia política i finances públiques i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid 1944, de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica…

Procedents de Portugal, els Pimentel s’establiren a la fi del s XIV a Castella, on reberen les senyories de Benavente 1398, Mayorga i Villalón, quasi dominaren la província de Valladolid i aspiraren a exercir una gran influència a Galícia El primer senyor i comte de Benavente fou Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca mort el 1420, servidor de Joan I i Enric III de Castella El seu fill, Rodrigo Alonso Pimentel y de Meneses , segon comte de Benavente, fou un humanista Alonso Pimentel mort el 1459, tercer comte de Benavente i segon de Mayorga, intrigà contra Álvaro de Luna 1439 El quart…

Vida i obra Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona, estudià dret a Barcelona, on collaborà en La Renaixença i fou membre de la Jove Catalunya Pertanyé també, com a corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona Milità en el partit liberaldinàstic i fou alcalde de Girona 1887-91 D’aquella etapa deixà, precisament, unes memòries inèdites Participà en la fundació de l’Associació Literària de Girona i en la Revista de Gerona , on publicà treballs sobre el canonge Dorca, el cardenal Margarit, les muralles i els setges de Girona, la…

Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid, on exercí durant deu anys 1856-66 Formà part del primer cos de metges higienistes, fou secretari de l’Academia de Medicina i participà en l’organització del I Congreso Médico Español 1864 Publicà treballs sobre l’hipocratisme i la toxicologia del treball Retornat a Girona el 1866, milità al partit progressista i fou membre de la Junta Revolucionària Provincial 1868 L’any 1874 prestà serveis en l’exèrcit d’operacions del Nord També fou regidor de l’Ajuntament de Girona 1885 Presidí l’Associació Literària de Girona i fou delegat…

Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president de la diputació i alcalde de Castelló Milità a Unión de Centro Democrático  del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit Regidor de l’ajuntament de Castelló 1987-2011, del 1995 al 2011 presidí la diputació de Castelló Des d’aquests càrrecs impulsà una política d’obres públiques de grans dimensions, entre les quals hi ha el parc temàtic Mundo…

Llicenciat en història i doctor en ciències exactes, fou professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de València i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Molt actiu en les files del valencianisme cultural de la dècada del 1920, fundà i dirigí la revista Cultura Valenciana 1926-31, publicació trimestral de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, de clara orientació conservadora, i el 1928 creà, juntament amb el marquès de Lozoya, la càtedra Lluís Vives de la UV Ja després de la Guerra Civil Espanyola, dirigí la revista Esto Vir 1952-55, publicada per la Congregació…

Llicenciat en ciències biològiques, l’any 1977 s’afilià a les Joventuts Socialistes de Catalunya, i des d’aleshores milita al Partit dels Socialistes de Catalunya Regidor de Terrassa des del 1987, ocupà càrrecs en el consistori, entre els quals cal esmentar el de conseller de Cultura L’any 2002 succeí Manuel Royes a l’alcaldia de la ciutat, i confirmà aquest càrrec en les eleccions municipals del 2003 gràcies al suport d’ ICV - EuiA i ERC , pacte gràcies al qual es mantingué al capdavant del govern municipal després de les eleccions del 2007 i el 2011, bé que en aquesta segona legislatura…

Provinent d’una nissaga de pelleters sorgida el 1792, els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya , i el 1936 anà a Brusselles, on perfeccionà els seus coneixements professionals i es formà com a empresari Retornat a Vic el 1939, continuà el negoci familiar Colomer i Munmay SA, que modernitzà i n'inicià l’expansió internacional, tot orientant-lo envers l’exportació i establint fàbriques a Grècia, l’Iraq, el Brasil i altres països Fou membre de Foment del Treball i de l’Organització de les Nacions Unides per al…