Resultats de la cerca

André Hebbelinck, delegat del govern de Flandes a Espanya, perd l’estatut diplomàtic a causa de les crítiques del seu president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, a l’actitud repressiva del govern espanyol contra l’independentisme català El 16 de novembre el primer ministre de Flandes, Geert Bourgeois, ordena el retorn de Hebbelink El 17 d'octubre, a instàncies del govern espanyol també és destituït el cònsol honorari el cinquè en poc més d’un any de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, per haver participat en la darrera manifestació de l’11 de Setembre En aquests cessaments…

El ministre belga de Sanitat, Jean-Luc van den Bossche, ordena la retirada del mercat de tots els productes de la companyia Coca-Cola pels casos d’intoxicació que s’han detectat els darrers dies, sobre els quals els responsables de la companyia no han donat cap explicació L’afer és independent de la intoxicació per dioxines en animals de granja, causant d’una crisi que ha portat el primer ministre Jean-Luc Dehaene a presentar la dimissió arran de la derrota electoral d’ahir L’endemà Luxemburg, França i, de manera parcial, els Països Baixos també prohibeixen la…

Ingressà al Partido Republicano Radical el 1909 i fou elegit diputat l’any següent A causa de la corrupció d’aquest partit, l’abandonà, i el 1929 creà, amb Marcellí Domingo, el Partido Radical Socialista A l’adveniment de la República 1931 formà part del govern provisional com a ministre de foment i, després, fou ministre de justícia amb el govern d’Azaña Elegit president del tribunal de garanties constitucionals, dimití com a protesta per la repressió dels fets d’octubre del 1934 El 1936 fou nomenat ambaixador a París, i, acabada la guerra civil, presidí el govern…

Ocupà diversos càrrecs i l’assemblea territorial del Camerun francès i de la Unió Francesa, fins que el 1958 fou nomenat primer ministre del territori i president del partit profrancès Union Camerounaise El 1960, en proclamar-se la independència, ocupà la presidència del govern i de l’estat l’any següent es formà la República Federal del Camerun unió amb la zona britànica, de la qual fou proclamat president i reelegit des d’aleshores cada cinc anys Cap del partit únic Union Nationale Camerounaise, governà autoritàriament i afavorí les inversions occidentals fins el 1982, que…

Estudià lleis a Sevilla i a Madrid Participà a la Vicalvarada juny del 1854, i fou secretari de les corts constituents que es reuniren al novembre Diputat per Còrdova 1855, s’afilià a la Unión Liberal d’O'Donnell Fou governador de Madrid 1858-60, vicepresident de les corts 1861 i ministre de foment 1861 i de governació En perdre el poder els liberals 1866, intervingué en l’organització de la Revolució de Setembre del 1868, després de la qual defensà una monarquia constitucional i hereditària Fou ambaixador a França, ministre d’estat als governs de Sagasta i…

Collaborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat febrer del 1936, president accidental del consell de ministres abril del 1936, ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties maig del 1935 Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra colonizadora en…

Prestigiós industrial i home de negocis, fou alcalde de Birmingham 1873-76 Elegit diputat liberal 1876, fou nomenat ministre de comerç 1880-85 Trencà amb William Gladstone oposant-se a la Home Rule irlandesa i creà el partit liberalunionista 1886 Ministre de colònies 1895, sostingué una política imperialista que contribuí a l’esclat de la guerra contra els bòers 1899-1902 Acordà l’estatut de domini a Austràlia i a Nova Zelanda 1900 Elaborà un sistema comercial proteccionista, però el projecte no fou acceptat per la resta del govern, la qual cosa provocà la seva…

Durant la Segona Guerra Mundial milità en l’oposició, partidària de l’Eix Diputat del partit nacionalista 1953, fou ministre de justícia 1961-66 i de policia 1966 Braç dret de Hendrik Frensch Verwoerd , el 1966 el succeí com a cap del partit i primer ministre i en continuà la política d' apartheid En les eleccions de l’any 1977 el seu partit assolí una gran majoria al parlament, en bona mesura per l’aïllament internacional del país El 1978 dimití i fou succeït per Pieter WBotha tanmateix, fou elegit president de la república, però hagué de dimitir el 1979, arran d’un…

En un principi partidari de Lerroux, signà el manifest del Comitè Republicà i fou ministre de comunicacions en el govern provisional Cap de la minoria radical en el Congrés i ministre de governació 1933, es féu càrrec de la presidència del govern amb l’encàrrec de portar a terme les eleccions del novembre d’aquell mateix any Trencà amb Lerroux i fundà el partit d’Unión Republicana, amb el qual participà en les eleccions del febrer del 1936 Es féu càrrec, interinament, de la presidència de la República 1936 El 1945 esdevingué president de la República a l’exili L’any…

Membre del PASOK des del 1974, tres anys més tard fou elegit, per primera vegada, diputat al Parlament En els períodes 1981-89 i 1993-96, en èpoques de governs d’Andreas Papandreu, fou subsecretari, vice primer ministre i, finalment, ministre d’Afers Estrangers Mentre detingué aquest càrrec, reforçà els lligams de Grècia amb el món àrab i treballà per l’adhesió de Xipre a la Unió Europea El febrer del 2005, i sota proposta del govern de centredreta de Konstandinos Karamanlís, fou escollit president del país, bé que el càrrec no té poder executiu Fou reelegit com a…