Resultats de la cerca

Situació Vestigis de la torre quadrangular de l’extrem est de la muralla que tancava pel sector nord el recinte del castell ECSA - J Bolòs Fortificació situada sobre la riba dreta del Segre, damunt de la confluència d’aquest riu amb el torrent de Torreblanca, entre Ponts i Artesa L’església de Sant Joan resta un centenar de metres més avall Prop seu passava l’antic camí que anava de Gualter a la Conca de Dellà, al Pallars Jussà Mapa 34-13329 Situació 31TCG475448 Cal seguir uns tres quilòmetres la carretera que va de Gualter cap a Folquer En arribar a una petita collada, que domina les…

Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, mitjançant una nova carta de població, ordenà el trasllat del…

Situació Aspecte parcial que ofereix aquest edifici medieval, convertit fa segles en masia, on destaca a primer terme la base de l’antiga torre mestra Rambol Les edificacions del casal queden a l’extrem de migjorn del terme municipal, a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga Mapa L37-15395 Situació 31TDG401133 El trajecte més fàcil de trobar és el que va al polígon industrial A la sortida de la Garriga cap a l’Ametlla del Vallès, després de passar el Congost, es troba el trencall a mà esquerra vers migjorn que dóna a un carrer que pren la direcció N-S El…

Situació Sector ponentí de la població, on es poden apreciar alguns fragments de la muralla medieval V Roca Vila closa situada en una carena, entre la vall del Rialb i la vall del riu Segre Mapa 34-13329 Situació 31TCG525494 Actualment, s’hi pot arribar per la pista de terra que surt de Gualter, travessa el Rialb, s’enfila per Sòls de Riu fins a la carena i passa pel costat del poble 6, 5 km Aviat, però, una nova carretera permetrà d’accedir al poble de Polig JBM-VRM Història La referència més antiga sobre Polig és de l’any 1092 i es troba en una convinença establerta entre…

Situació Vista de la base del mur del sector ponentí del recinte rectangular d’aquesta fortificació ESG Les restes del castell de Lavaix són situades dalt d’un turó de vessants molt pendents, excepte pel costat nord, conegut com la “Roca de Sant Miquel”, el qual s’emplaça a la banda dreta de l’embassament d’Escales, un xic al N de les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Lavaix, avui dia sota les aigües de l’embassament Mapa 32-10 213 Situació 31TCG146957 Per a arribar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera N-260 que mena a la Pobla de Segur, i un cop fet un…

Situació Aquest despoblat es troba 3 km al nord-est de les Pallargues i a poc més d’1 km al sud de Florejacs, en un turó conegut com Caplloc, que té encara erma la part superior, si bé els seus vessants han estat modificats per a servir de base als nous camps de cereals Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522279 Cal accedir a les Pallargues per la carretera L-304 Tot seguit, s’haurà de prendre una pista en direcció nord-est fins a arribar a vorejar el turó de Caplloc També s’hi pot arribar per una pista que surt pel sud de Florejacs JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest vilatge i jaciment arqueològic fou…

Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la seva muller…

Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’Andorra la Vella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins el fundus d’una villa situada a la plana de l’Urgellet— s’han documentat els vestigis de dues torres, un conjunt de ceràmica de…

Hospital d’Arenys de Mar, 1844-48 RM La construcció de l’hospital d’Arenys de Mar i de les cases als terrenys de la muralla de mar de Barcelona són obres emblemàtiques de la capacitat econòmica d’un dels indians més acabalats del segle XIX català Josep Xifré i Casas El seu interès està sobretot en les dates de construcció, els anys quaranta, abans de l’eclosió de l’arquitectura d’indians més característica, més pròpia de la segona meitat del vuit-cents El fet té una explicació prou senzilla En efecte, Josep Xifré pertanyia de ple a l’onada de catalans que marxaren a Amèrica al segle XVIII,…

Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…