Vila closa de Polig (la Baronia de Rialb)

Situació

Sector ponentí de la població, on es poden apreciar alguns fragments de la muralla medieval.

V. Roca

Vila closa situada en una carena, entre la vall del Rialb i la vall del riu Segre.

Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG525494.

Actualment, s’hi pot arribar per la pista de terra que surt de Gualter, travessa el Rialb, s’enfila per Sòls de Riu fins a la carena i passa pel costat del poble (6, 5 km). Aviat, però, una nova carretera permetrà d’accedir al poble de Polig. (JBM-VRM)

Història

La referència més antiga sobre Polig és de l’any 1092 i es troba en una convinença establerta entre Guitard, senyor de Caboet, i Arnau Ramon, vicario de Caboet. L’any 1095, Guillem Bo i la seva muller Em van vendre a Arnau Ramon (segurament el mateix personatge del document anterior) i a la seva muller Flamina l’alou que tenien en el castell de Rialb Jussà, al terme de Sant Iscle, al lloc de Polig. El mateix Guitard de Caboet feu una nova convinença amb Arnau Ramon el 1102, de la qual es dedueix que els Caboet eren senyors de la vila de Polig. Ambdós acordaren que Arnau Ramon tingués en els castells de Rialb i Castelló, amb la dominicatura de Polig, els mateixos drets que detenia en els castells de l’honor de Caboet. També s’establí que Arnau Ramon tingués la meitat de les hosts a la vila de Polig i Guitard de Caboet l’altra meitat, i que de les hosts que els homes de Rialb i de Polig feien a Espanya, de la cinquena part, Arnau Ramon en tingués la tercera part. Pere de Montferrer, el 1146, lliurà en testament a Santa Maria d’Organyà, entre altres béns, l’alou i els masos que tenia a Polig.

La vila de Polig, dins el terme i la parròquia de la Torre, formà part de la baronia de Rialb fins al segle XIX i seguí les seves mateixes vicissituds. (CPO)

Recinte fortificat

La vila closa de Polig s’organitza al voltant d’una plaça i d’un carrer. A la plaça, situada al mig de la petita població, s’obria el portal orientat a llevant. Al costat sud del portal hi havia el forn de pa, de tota la gent del poble, i la premsa o trull. Aquesta plaça fa uns 11, 5 m per uns 6 m. De l’angle nord-oest de la plaça surt un carrer cap al nord que fa uns 2 m d’ample. Les cases tenen una longitud —del carrer a l’exterior— d’uns 6 m. La major part de les construccions que actualment hom hi veu són d’època moderna, tot i que l’urbanisme és segurament medieval. Tanmateix, a la banda est del carrer, hi ha un pany de mur de 6 m de llarg i d’1,5 m d’alt, fet amb carreus grans (20 × 40 cm), ben arrenglerats, que pot ésser perfectament de l’època que estudiem. Així mateix, a la part baixa de les parets exteriors de les cases, ja a fora, a la banda sud, hi ha entre les pedres fragments de muralla fets amb carreus grossos, col·locats en filades. També a la banda de ponent, coincidint amb la cara exterior dels habitatges, hi ha diverses filades segurament medievals. (JBM-VRM)

Bibliografia

  • Miret, 1916, núm. 64, doc. 140, pàg. 537 i doc. 154, pàg. 542
  • Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàg. 1 437
  • Baraut, 1988-89, IX, doc. 1 199bis, pàgs. 28-30 i doc. 1 495, pàgs. 298-299