Resultats de la cerca
Es mostren 735 resultats
unitarianisme
Cristianisme
Doctrina antitrinitària que afirma la unitat absoluta de la persona divina i nega, doncs, tant el misteri de la Trinitat com els dogmes de l’encarnació i de la ‘‘deïtat’’ de Crist (que hom distingeix de la ‘‘divinitat’’ que li conferí Déu, única persona divina).
Considera com a salvífica, no pas la mort de Crist, sinó la seva doctrina Un dels primers defensors d’aquesta doctrina fou Miquel Servet Teoria anàloga a la del socinianisme, els seguidors es constituïren església independent a Transsilvània entre el 1566 i el 1588 per obra de GBiandrata i FDavid, en la doctrina del qual s’inspiraren també alguns grups sabatistes sabatisme Els unitarians anglosaxons, més directament influïts per la doctrina de Socini, no s’organitzaren fins a la segona meitat del s XVIII, per obra de GBilde a Amèrica es difongué s XVIII sobretot com a doctrina, be que al s…
Josep Puig i Cadafalch
Historiografia catalana
Arquitecte, polític i historiador de l’art.
Vida i obra El 1883 ingressà a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències físiques i matemàtiques i, el 1884, a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Es doctorà 1888 a Madrid en ciències exactes i guanyà el premi en els Jocs Florals amb un estudi sobre el sepulcre romà de Favara Adscrit al Centre Escolar Catalanista, on havia ingressat el 1886, fou elegit director 1888-89 de la secció d’Escoles Especials i president 1889-90 Com a polític, fou cofundador 1901 de la Lliga Regionalista, diputat 1907-10 a Corts per…
Estats Pontificis
Història
Conjunt de territoris d’Itàlia que formaren els dominis temporals dels papes de Roma.
Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania…
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…
Ramon Valls i Plana

Ramon Valls i Plana (fotografia de 1978)
© Família Valls
Filosofia
Filòsof.
Formació Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…
Pere
Bíblia
Apòstol.
El nom del llatí Petrus i del grec Pétros , forma masculina de la versió grega de l’arameu Kēfā , ‘roca’ és el sobrenom donat per Jesús a Simó, fill de Jonàs, conegut també pel seu patronímic Bar-Ionā ‘fill de Jonàs’ Germà de l’apòstol Andreu i, com ell, pescador, vivia a Cafarnaüm en ésser cridat per Jesús Ocupa sempre el primer lloc en el catàleg dels apòstols i és anomenat príncep dels apòstols Amb Joan i Jaume pertanyia al grup d’amics íntims de Jesús que foren testimonis de la seva transfiguració i de la seva agonia a Getsemaní Després de confessar la messianitat de Jesús a Cesarea de…
canal de Panamà
Rescloses de Miraflores del canal de Panamà
© J. Cavero
Canal de navegació
Canal de l’Amèrica Central que enllaça l’Atlàntic amb el Pacífic.
Té una longitud de 79,6 km Emboca a l’Atlàntic per la badia de Limón, entra a terra ferma i durant 12 km continua a nivell de la mar fins a la presa de Gatun, que l’aixeca a 26 m Travessa el llac artificial de Gatun, format per la represa del riu Chagres, i a través del pas fluvial de Gaillard, de 12 km, arriba a les rescloses de Pedro Miguel, que l’abaixen a 16,5 m Passa després pel llac i les rescloses de Miraflores, on assoleix novament el nivell de la mar La travessia dels vaixells, des de Balboa, port al Pacífic, fins a Colón, port a l’Atlàntic, dura 8 hores La profunditat és de 12,5 a…
Jaume Balmes i Urpià
Historiografia catalana
Prevere, pensador, publicista i polític.
Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera El 1833 es llicencià en teologia i el 1835 es doctorà Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834 Balmes no fou un historiador en el sentit estricte de la paraula, però feu importants aportacions historiogràfiques sobre el seu temps, observacions sobre la història com a via de coneixement i reflexions sobre la feina i l’objectivitat dels historiadors Les seves opinions respecte a la història es troben disperses en diversos opuscles, llibres i articles Collaborà en la revista La…
Mauricio Raúl Kagel
Música
Compositor i director d’orquestra argentí.
Estudià piano, teoria, violoncel i orgue de manera privada, però com a compositor la seva formació fou autodidàctica Parallelament realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires Es traslladà a Colònia el 1957, on dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Rhineland, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’any següent…
Palau

Les aigües cristal·lines de les illes Palau són un atractiu per al turisme
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Arxipèlag
Arxipèlag de la Micronèsia, a l’W de les Carolines, que forma un estat lliure associat als EUA en forma de república; la capital és Ngerulmud (271 h [2010]), a l’illa de Babelthuap.
La geografia Comprèn un conjunt d’illes d’origen volcànic i corallí Babelthuap la més gran, Koror, Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, etc L’economia es basa en el turisme Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els Estats Units i el Japó La ciutat més gran és Koror, capital fins el 2006, que la seu del govern es traslladà al complex de Ngerulmud Les llengües oficials són l’anglès i el palauà La majoria de la població és palauana són cristians 41% catòlics, 25% protestants, bé que subsisteixen cultes indígenes República amb un parlament bicameral…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina