Resultats de la cerca
Es mostren 1321 resultats
Folquet de Marsella
Música
Trobador provençal.
Fill d’un comerciant genovès establert a Marsella, després d’exercir com a comerciant per un temps es dedicà a l’art de trobar Els seus dots artístics i la seva intelligència li valgueren el favor de Barral dels Baus, Raimon de Tolosa, Ricard I Cor de Lleó i Alfons II de Catalunya i Aragó En un moment determinat decidí ingressar a l’orde del Cister, en el qual es feu admetre juntament amb la seva dona i els seus dos fills Fou prior de l’abadia de Toronet, i el 1205 fou nomenat bisbe de Tolosa La Chanson de la croisade albigeoise el fa còmplice dels assassinats comesos per les tropes de Simó…
trast

Trasts de guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tira, o filet, de diferents materials disposada transversalment sobre el diapasó d’alguns instruments de corda pinçada o fregada.
Permet que la corda sigui trepitjada a una alçada determinada, cosa que en modifica la longitud vibrant i la nota emesa Els trasts poden ser mòbils o fixos Els primers es lliguen al voltant del mànec i acostumen a ser de corda de budell o niló Els trasts fixos s’incrusten en una ranura del diapasó i poden ser d’os, metall, marfil o fusta Als segles XVI i XVII s’utilitzaven els trasts mòbils en els instruments de la família de la viola de gamba, llaüts i guitarres Es podien ajustar per tal de variar l’interval entre les notes i es lligaven amb un nus especial En el cas de les…
martell

Martell
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de la mecànica del piano que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes.
És format per un mànec de fusta i un cap recobert de feltre, en angle recte, que també justifiquen el seu nom Els martells, un per cada nota i articulats per l’extrem del mànec, són situats en una renglera sota les cordes als pianos de cua, i al davant als verticals, i són impulsats contra les cordes corresponents pel joc de palanques que anomenem teclat El sistema de producció del so per mitjà dels martells és el responsable de la ductilitat dinàmica de l’instrument i l’element essencial que permeté el pas del clavicèmbal a l’anomenat, precisament per aquesta característica,…
postil·la
Literatura
Glossa, nota breu feta al marge o al peu d’un escrit per aclarir-ne el text.
Pot ésser obra del mateix autor o d’algú altre
aprísia
Història del dret
Nota presa per un escrivà o notari per a redactar després la carta o l’instrument original.
A vegades les aprísies eren consignades en un llibre especial Liber aprisiarum
anacrusi
Música
Nota o grup de notes febles que precedeix el primer temps fort d’una composició o frase.
abstenció
Política
Dret constitucional
Acció i efecte de no prendre part en una votació.
El vot pot ésser considerat com una funció pública o com un dret En el primer cas, el vot és un deure, i no exercir-lo és una falta que ha d’ésser castigada Amb el liberalisme s’imposà la concepció del vot com un dret i, per tant, la llibertat de votació Però aquesta fou aviat limitada en alguns països, que readoptaren l’antiga concepció del vot com a deure, per tal d’evitar l’abstencionisme Així, alguns règims a Austràlia, a Bèlgica, a Espanya, a Itàlia, etc forjaren diversos procediments coactius per tal d’assegurar el principi de l’obligatorietat del vot econòmics, civils, administratius,…
Martin Crimp
Teatre
Dramaturg anglès.
Llicenciat per la Universitat de Cambridge 1978, les seves primeres obres foren produïdes per l’Orange Tree Theatre a Richmond, Londres Living Remains 1982, Four Attempted Acts 1984, Definitely the Bahamas 1987, Dealing With Clair 1988 i Play With Repeats 1989 Durant els anys noranta les seves obres traspassaren les fronteres britàniques i començà a ser conegut a Nova York, on féu una estada Inicià la seva collaboració amb el Royal Court Theatre de Londres, on estrenà No One Sees the Video 1990, Getting Attention 1991, The Treatment 1993, Attempts on her Life 1997, The Country 2000, Face to…
Sant Vicenç dels Torrents (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
L’any 914 els bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i el comte Sunifred, sotmetien al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles el “cenobi” de Sant Vicenç, amb les seves parròquies de Sant Martí d’Albet, de Sant Serni, de Sant Jaume, de Sant Andreu, Sendes i Bescaran, que en nota posterior s’anomena “Sant Vicent delies Torres” L’any 1040, en l’acta de consagració del cenobi de Tavèrnoles, entre els béns dotals consta la parròquia de Sancto Vicentio sive de Sancti Martini dels Torrents En el llibre de visites pastorals del 1575, Sant Vicenç dels Torrents consta com a parròquia amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina