Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
perruquer | perruquera

Perruquers
Oficis manuals
Persona que té per ofici tallar els cabells, afaitar, pentinar, etc.
usurpar
Apropiar-se sense dret (un domini, un ofici, una dignitat, etc).
fuster | fustera
Oficis manuals
Persona que per ofici fa objectes de fusta, treballa la fusta.
obrer | obrera
Persona que treballa en un ofici manual en qualitat d’assalariat.
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen,…
llanterner
Història
Menestral que fabricava llanternes i objectes de llauna.
L’ofici constituïa una de les branques del gremi dels ferrers a Barcelona i a Vic Els de Barcelona sollicitaren, el 1804, i hi tornaren el 1819, la separació dels ferrers i la unió amb els pintors de vidrieres, supervivència de l’antic collegi de pintors El nou gremi redactà les seves ordenances en la tardana data del 1830, i continuava actiu el 1836, data de supressió dels privilegis gremials Tenia per patrons sant Eloi i sant Lluc
Jeroni Lleopard
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït
corredor de coll
Història
Corredor que tenia el dret de vendre a l’encant tota mena de béns mobles i immobles.
Depenia dels consells municipals a Barcelona, a través del Trentenari, que en delimitaven estrictament les atribucions i el nombre Exercia alhora l’ofici de crida i de trompeter, encarregat de la difusió d’avisos i de disposicions oficials A Barcelona, les primeres ordinacions dels corredors de coll són del 1346, les quals foren renovades el 1599 i el 1632 les darreres ordinacions són del 1817 i del 1836, quan el gremi era reduït ja a tres persones
campaner | campanera
Oficis manuals
Persona que fabrica campanes.
En els seus orígens, l’ofici de fabricant de campanes era vinculat estretament al de courer No arribà a formar gremi independent, bé que la fabricació de campanes s’especialitzà com a indústria pròpia El 1906 als Països Catalans encara funcionava una fàbrica de campanes a Olot i una altra a Vic Les cases més importants del món foren la Morez a França, la Taylor a Anglaterra, i la Díez a Palència Castella, fundada el 1857
Pere Bennàsser
Filosofia
Història
Lul·lista.
Fou canonge de la seu de Mallorca El 1688 publicà un Breve ac compendiosum rescriptum nativitatem, vitam, martyrium, pii heremitae Raymundi Lulli complectens , dedicat al papa Innocenci XI, on es defineix com a defensor de l’ortodòxia lulliana condemnada pel Sant Ofici de Roma 1690 i posada a l' Índex de llibres prohibits, l’obra continuà, tanmateix, circulant El 1691 publicà, en castellà, un memorial a Carles II que és, en part, la traducció de l’obra condemnada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina