Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
Sports
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona el 1908.
Defensora de l’ideal higienista, s’erigí en òrgan propagador de la cultura física, com a funció eminentment educativa Dirigida per Joan Sunyé, Ricard Cabot n’havia impulsat la creació i hi figurà com a redactor Hi collaborà el dibuixant Apa Fou el primer periòdic esportiu en català i duia per subtítol “Revista catalana d’educació física” Se’n publicaren com a mínim 5 números
La Voz de Menorca
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Maó l’1 d’octubre de 1906 com a portaveu del Partit d’Unió Republicana.
Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939
Vajrayāna
Terme que designa el budisme de tendència tàntrica (tantrisme) en tant que reelabora el yogāchāra d’Asaṅga interpretant sexualment els preceptes i les llegendes del budisme.
El Buda hi és representat abraçant Tāra o altres Śakti, el Tathāgata és l’òrgan masculí, el paradís o Sukhavati és la penetració en el yoni vagina, la unió sexual és el ritu que permet d’experimentar la natura divina del Buda, etc El mateix mot vajra , nom cultual del ceptre dels lames, és també el nom ritual del penis i una designació esotèrica de l’Absolut
bastonet
Anatomia animal
Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona de les capes de la retina.
Els bastonets manquen a la fòvea, i són quasi exclusius en d’altres regions de la retina a cada ull humà hi ha uns 62 milions de bastonets També són anomenades així les cèllules nervioses que formen la segona capa de receptors auditius externs de l’òrgan de Corti arcs de Corti, de l’orella interna, i els prismes hexagonals i parallels que constitueixen l’esmalt dentari
Louis Fréron
Història
Polític francès.
Fundà 1790 a París el diari “L’Orateur du Peuple”, que esdevingué més tard l’òrgan de la reacció antijacobina Diputat a la Convenció, reprimí amb fortes represàlies les insurreccions girondines i reialistes a Marsella i Toló 1793 A París fou un dels principals responsables de la caiguda de Robespierre 1794 Amant de Paulina Bonaparte, fou nomenat administrador dels hospicis i comissari a Santo Domingo 1799
escola de Cnidos
Escola de medicina que, juntament amb la de Cos, dominà el panorama de la medicina grega antiga.
Hi predominaren les teories numèriques, residu de l’escola pitagòrica en la concepció de les malalties, les quals eren considerades més aviat des del punt de vista de la patologia local de cada òrgan que no pas general La seva època de més activitat correspon als s VI-V aC En foren els metges més destacats Ctèsies, coetani d’Hipòcrates, Eurió, Èudox i Crisip
Antoni Palà i Borràs
Història
Republicà.
Afiliat al republicanisme federal, fou un dels creadors de l’Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de Palomar 1905 i del Centre Nacionalista Republicà 1906 Posteriorment, a les Corts, fundà l’Ateneu Democràcia 1910 i fou secretari de la UFNR a Barcelona a partir del 1911 Així mateix publicà els setmanaris catalanistes El Cor del Poble 1912 i Germinal 1915, òrgan de les joventuts de la UFNR
Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca
Política
Grup polític republicà constituït a Palma pel setembre del 1913 a instàncies de Francesc Julià.
Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo
Institut Monetari Europeu
Economia
Organisme de la Comunitat Europea que actuà en l’àmbit monetari a la segona fase (1994-1997 o 1999) de la unió econòmica i monetària europea.
Els seus objectius foren reforçar la cooperació de les banques centrals i coordinar les polítiques monetàries dels estats membres supervisar el funcionament del sistema monetari europeu, assumir les funcions del Fons Europeu de Cooperació Monetària el qual desaparegué i facilitar l’ús i el desenvolupament de l’ ecu L’òrgan de govern era format pels governadors dels bancs centrals Fou substituït pel Banc Central Europeu
sínode permanent
Cristianisme
A les esglésies ortodoxes, col·legi episcopal que, juntament amb el patriarca, governa cadascuna de les esglésies autocèfales.
Derivat de l’antiga estructura sinodal del patriarcat de Constantinoble, el sínode permanent σύνοδος ‘éνδημοῦσα tingué plena consistència a partir dels segles XII-XIII Aquesta mateixa institució —que no és un simple consell, sinó un autèntic òrgan de govern— fou establerta en cadascun dels diversos patriarcats creats al llarg dels segles, o fins i tot en esglésies no patriarcals, com és ara la de Grècia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina