Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
Enric Miralles i Moya
Arquitectura
Arquitecte.
Treballà amb Carme Pinós i Desplat Realitzà l’escola La Llauna de Badalona, el cementiri d’Igualada i les installacions olímpiques de tir amb arc, i fou director del Departament de Projectes de la Stödelschule de Frankfurt Posteriorment féu obres com el centre cívic del barri de la Mina a Barcelona 1987-92 o la seu del Círculo de Lectores a Madrid 1990-92 Destaquen també intervencions de caràcter paisatgístic, com la de la Rambla de Reus 1988-93, la de l’Avinguda Icària de Barcelona 1990-92 o les del Japó, per a l’àrea d’accés de l’estació de Takaoka 1991-93 i per al pavelló de meditació…
Congressos d’Història de la Corona d’Aragó
Història
Nom donat a una sèrie de congressos celebrats des del 1908 a diverses poblacions de l’antiga corona catalanoaragonesa amb la finalitat de promoure i publicar estudis històrics, polítics, socioeconòmics i culturals referents als països de la corona catalanoaragonesa.
Hi ha una comissió permanent, domiciliada a Barcelona, a l' Arxiu de la Corona d’Aragó , formada per set delegats Les llengües emprades són el català, el castellà, l’italià i el francès Les comunicacions són publicades Relació de Congressos d'Història de la Corona d'Aragó lloc data tema I Barcelona 1908 Regnat de Jaume I II Osca 1920 Història i arqueologia al segle XII III València 1923 De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I IV Mallorca 1955 Època de Ferran I i Alfons IV V Saragossa 1952* Regnat de Ferran II VI Sardenya 1957 Relacions econòmiques i comercials a la…
Banū Qasī
Família muladí originària de la regió navarresa de l’Ebre, la qual, unes vegades al costat dels emirs de Córdova i d’altres en franca revolta, aconseguí (segles VIII-X) de formar un regne propi, amb l’aliança freqüent dels regnes veïns.
Provenia del comte Cassius, el qual renegà el cristianisme per conservar les seves propietats davant la irrupció de Mūsà ibn Nuṣayr a la península Ibèrica Mūsà ibn Fortun , net del comte visigot, es mantingué sota l’autoritat de l’emir Hišām I, i en morir 789, la seva vídua es casà amb Ennegó Aritza de Pamplona, regne que governà com a valí el seu fill Mutarrif ibn Musà ibn Fortun Un altre fill, Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun , arribà a governar sobre un territori que comprenia Tudela, Osca i Saragossa Enfrontat amb el veí regne asturià, fou derrotat per Ordoni I 859, i el seu poder…
Banū Hūd
Família àrab d’origen baladí que governà la taifa de Saragossa des del 1039 fins al 1110.
En fou el fundador Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd , governador de Lleida, el qual, en ésser assassinat el darrer rei tugíbida de Saragossa, al-Munḏir II, s’apoderà del govern 1039-46 de la taifa i adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Abans de morir dividí el regne entre els seus fills i deixà Saragossa a Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir , Lleida a Yūsuf al-Muẓaffar , Calataiud a Sulaymān i Tudela a Muḥammad Al-Muqtadir desposseí successivament els seus germans i s’annexionà Tortosa 1059 i Dénia 1076 convertint el seu govern 1046-81 en el moment de la màxima expansió del reialme, i alhora d’una gran…
la Reconquesta

Mapa de la Reconquesta
© fototeca.cat
Història
Nom donat a la conquesta per part dels regnes cristians del territori de la península Ibèrica envaït pels musulmans al començament del segle VIII.
Encara que la idea de recobrament i de restauració fou tinguda des de temps molt reculats, el concepte en el seu sentit antonomàsic i tòpic és modern i fou introduït en la historiografia catalana, procedent de la castellana, en temps probablement no anteriors a mitjan segle XIX L’acció de la reconquesta peninsular no fou contínua ni amb un ritme semblant en tots els estats cristians de la Península L’asturianolleonesa, després d’un període inicial de concepcions més aviat localistes, incorporà l’ideal de restauració de la monarquia visigòtica des del començament del segle IX, en temps d’…
Baltasar Gracián
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta des del 1619, residí un quant temps a Osca, on es relacionà amb Juan de Lastanosa, que animava l’ambient intellectual de la ciutat Fou vicerector del collegi dels jesuïtes de Tarragona 1642-44 i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida 1646 L’esperit normatiu de l’orde apareix a El héroe 1637, breu tractat, influït per Sèneca, Aristòtil i Castiglione, sobre les condicions que ha de reunir un capitost el seu complement és El político 1640, apologia de Ferran el Catòlic A l' Agudeza o Arte de ingenio 1642, veritable manifest del conceptisme barroc, formulà el…
Serveto
Poble
Poble (1 250 m alt.) del municipi de Plan, a la vall de Gistau, a Sobrarb, a la província d’Osca, Aragó.
Sallent de Gállego

Vista del poble de Sallent de Gállego
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, situat a la capçalera de la vall de Tena (1 305 m), al Pirineu aragonès.
Esports d’hivern
Ossó de Cinca
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, situat a l’esquerra del Cinca, al límit actual entre el català i el castellà.
Selgua
Poble
Poble de la província d’Osca, Aragó, al Somontano de Barbastre, a la dreta del Cinca, davant Montsó, municipi al qual pertany.
De la seva estació del ferrocarril de Barcelona a Saragossa derivava, fins fa poc, una branca a Barbastre Pertany a la diòcesi de Lleida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina