Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Joan Sarrete
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Rector del seu poble nadiu, fou amic del bibliotecari perpinyanenc Pere Vidal i, sobretot, del bisbe Carsalade du Pont, que estiuejava a Palau del Vidre Collaborà en la majoria de les revistes històriques de la Catalunya del Nord S’interessà pels temes religiosos confraries del Rosari, de la Sang, franciscans, orígens del Seminari de Perpinyà, drets, propietats del clergat, lligats a les comarques on fou rector, és a dir, el Baix Conflent i la Cerdanya També treballà sobre temes molt diversos i específics, com els gremis medievals, la condició dels pagesos a l’Antic…
Sebastià Casanoves i Canut
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia
Topkapi

Porta d’entrada del palau de Topkapi, Istanbul
© Corel / Fototeca.cat
Palau
Palau dels soldans otomans a Istanbul, conegut també amb el nom del Serrall.
Construït per Mehmet II acabat el 1478 al lloc de l’antiga acròpolis, sota Solimà el Magnífic esdevingué seu oficial del soldà, fins al 1855, que el soldà Abdülmecit es traslladà al palau de Dolmabahçe Actualment és un dels principals museus del món Consta de diverses construccions entorn de grans patis, als quals hom entra a través de portalades artístiques Des del punt de vista arquitectònic i decoratiu, hom pot destacar la sala d’audiències
palaus Farnese
Façana del palau Farnese , a Roma
© Fototeca.cat
Palau
Palaus fets construir per Alexandre Farnese, l’un a Roma i l’altre a Caprarola.
El palau de Roma fou començat 1514 per Sangallo el Jove, al qual succeí 1546 Miquel Àngel, que n'edificà l’entaulament i el tercer ordre d’arcades del pati Giacomo della Porta en féu la façana posterior i acabà el palau 1580, l’interior del qual fou decorat pels Carracci El palau de Caprarola és obra d’AVignola i té forma pentagonal, amb un pati circular
Cnossos

El palau de Cnossos, Creta
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Antiga ciutat de Creta, prop de l’actual Càndia (o Hērákleion).
És el jaciment d’època minoica més gran excavat a Creta fins avui Tot i que Cnossos fou habitat des de l’època neolítica VI-V millennis aC, la fama li ve sobretot dels seus palaus d’època minoica, que han servit de base a la cronologia minoica, establerta pel seu excavador sir Arthur Evans El primer palau fou bastit cap al 2000 aC, i les seves despulles mostren influències d’Egipte i Llevant Cap al 1750 aC sembla que un terratrèmol arruïnà el palau, que no fou reconstruït fins mig segle després Aquest segon palau és el que es correspon amb la ciutat…
Petrodvorec

El Gran Palau de Petrodvorec
© Maria Bernal
Ciutat
Ciutat de Rússia, suburbana de Sant Petersburg.
Situada a la costa S del golf de Finlàndia, rebé el nom de Pere el Gran, el seu fundador Residència d’estiu dels tsars fins al segle XIX, és famosa pels seus palaus, entre els quals sobresurten el Gran Palau, iniciat per A Leblond el 1715, magnífic exemple de decoració rococó, ampliat per B Rastrelli 1747 segons el patró de Versalles el Palau Anglès, neoclàssic, i els nombrosos palauets Montplaisir, 1714
Aranjuez

Fraçana principal del palau d’Aranjuez
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la vall del Tajo, a la confluència d’aquest riu amb el Jarama.
És un centre agrícola important horticultura cereals i oliveres en el secà, i tendeix a convertir-se en satèllit industrial de Madrid Incorporada a la corona pels Reis Catòlics, Carles III la convertí en la seva residència favorita Hi fou signat el conveni d’Aranjuez 13 febrer de 1801, pel qual l’armada espanyola es posà al servei de Napoleó per lluitar contra la Gran Bretanya Anys més tard 1808 la ciutat esdevingué, primer, escenari de la revolta contra Godoy motí d’Aranjuez , i després ocupació francesa d’Espanya, seu de la Junta Suprema Central governativa del regne El palau d’Aranjuez ,…
Musée National de l’Histoire de l’Immigration

Façana del palau de la Porte Dorée
Museu
Museologia
Museu de París dedicat a la immigració a França.
Forma part del complex museístic del palau de la Porte Dorée, que inclou també les exposicions del mateix palau i l’Aquarium Tropical És el primer museu en el seu gènere i té per objectiu reconèixer i donar valor al paper dels immigrants en la societat francesa i presentar la història de la immigració en els dos darrers segles Juntament amb l’exposició permanent, organitza exposicions temporals temàtiques relacionades amb la immigració a França Obert el 2012 a partir de la Cité Nationale de l’Histoire de l’Immigration, fou inaugurat oficialment el 2014 El canvi de valors de la societat…
Vulpellac

El palau de Peratallada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la plana de la dreta de la Daró, a llevant del terme de la Bisbal d’Empordà.
Situació i presentació Els antics municipis de Vulpellac, Fonteta i Peratallada s’uniren l’any 1976 per a formar un sol municipi, amb capitalitat a Vulpellac El terme municipal confronta al N amb Ullastret i Palau-sator, a l’E amb Torrent i Palafrugell, al SE amb Mont-ras, al S amb Vall-llobrega, Palamós i Calonge, al SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i a l’W amb la Bisbal d’Empordà El municipi de Vulpellac comprèn, a part del cap municipal, algunes masies disperses, el veïnat de la Bordeta i el del Pla, la urbanització del Puig de Sant Ramon, els nuclis que depenien del…
Versalles

Palau i jardins de Versalles
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, situada 20 km al SW de París.
Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi installà el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina