Resultats de la cerca
Es mostren 1424 resultats
Sant Esteve de Madremanya
Art romànic
Situació Sant Esteve de Madremanya, edifici del final del període romànic, de tipologia molt interessant, de perspectiva original a causa del terrabastall que allarga els seus murs i la fa més esvelta F Tur S’accedeix a Madremanya per la carretera comarcal que de Bordils arriba a Corçà, per Sant Martí Vell i Monells, a uns 12 km de Girona L’església és situada al mig de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG965489 MLlC Història Disposem d’algunes notícies del segle XIV referents a aquesta església parroquial de Sant Esteve del 1300, el lluïsme que atorgà el bisbe de Girona, Bernat,…
El convent de Santa Caterina de Barcelona
Art romànic
De l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona només queda avui l’espai ocupat per un cèntric mercat de la ciutat que el recorda pel nom que ha heretat No es tracta d’un convent qualsevol conèixer l’origen de Santa Caterina implica esbrinar l’origen del nou model arquitectònic que introduí, caracteritzat per l’ús de la volta ogival, que en principi no tenia cap tradició a Catalunya un model nou que en pocs anys va arribar a ser patró i paradigma de tota l’arquitectura gòtica catalana del període de màxima esplendor Josep Casademunt va aixecar-ne plantes i alçats el 1837, poc temps abans…
Castell de Sallent de Llobregat
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el conjunt del castell, del qual la part romànica que ha pervingut és constituïda per l’església de Sant Sebastià, antigament anomenada Sant Esteve, notable edifici de planta circular J Pagans-TAVISA Les ruïnes del castell, juntament amb l’església de Sant Sebastià, coronen un serral, anomenat Turó del Castell, que es dreça a la riba esquerra del Llobregat i sota el qual, vers el sud-est i no gaire lluny, s’arrauleix el poble de Sallent Long 1°54’40” Lat 41°48’52” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Berga per emprendre, poc abans d’…
Verge d’un davallament de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Imatge d’una Verge que hom creu conservada al Fogg Art Museum de Cambridge Massachusetts, segons una fotografia del 1907 Arxiu Mas D’un suposat conjunt d’un davallament, tal com ja va assenyalar R Bastardes 1980b, pàg 125, només ha pervingut la imatge de la Verge conservada al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, Cambridge Massachusetts des de l’any 1925 ob cit, pàg 126 La imatge va ser trobada, segons consta en una fotografia de l’any 1907, juntament amb altres, a l’església de Santa Maria de Taüll clixé núm C-1 300 de l’Arxiu Mas En aquesta fotografia apareixen les quatre peces que…
Proves funcionals respiratòries
Patologia humana
Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…
La carn i els seus derivats
Són anomenades genèricament carn les parts toves i fibroses dels mamífers i de les aus, fonamentalment les que corresponen al teixit muscular La carn és un aliment molt complet, ja que és rica en proteïnes, en lípids, en vitamines i en minerals Tanmateix, el seu contingut d’hidrats de carboni és pràcticament nul La carn crua conté entre un 50 i un 70% del seu pes d’aigua Durant la seva cocció, la major part de l’aigua s’evapora i, per això, la carn cuita és una mica més seca i dura El contingut de proteïnes de la carn oscilla al voltant d’un 20% Tanmateix, hi ha certes diferències en alguns…
caixa de ressonància
Música
Part estructural i acústica d’alguns instruments, en forma de cavitat tancada, que conté un volum d’aire capaç de ser posat en vibració per un element vibrant o generador del so.
En acoblar-se la vibració de l’aire interior de la caixa amb la del generador del so, aquesta actua com a ressonador amplificant el so de l’instrument i determinant-ne la qualitat En la majoria dels instruments cordòfons, com la guitarra, el violí o les cítares en general, la vibració dels generadors del so, les cordes, es transmet a la taula harmònica mitjançant el pont, peça on aquestes recolzen La vibració de la taula posa en moviment l’aire interior de la caixa harmònica, que vibra en unes freqüències de ressonància determinades per la nota de la corda, les característiques acústiques de…
Henry Eyring
Física
Matemàtiques
Químic nord-americà, pioner en l’aplicació de la mecànica quàntica i estadística a la química; establí una teoria sobre les proporcions de reaccions absolutes, i sobre l’activitat òptica, sobre l’espectrometria de massa, bioluminescència i l’addició de dipols i longitud d’enllaços en polímers flexibles.
Publicà, entre altres obres The Kinetic Basis of Molecular Biology 1954, The Theory of Rate Processes in Biology and Medicine 1974 i Deformation Kinetics
ària
Música
Peça per a veu solista i acompanyament instrumental, primordialment melòdica i de caràcter líric.
Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina