Resultats de la cerca
Es mostren 4651 resultats
consola
Música
En l'orgue, pupitre des del qual es governen els diversos elements de l’instrument.
Conté els teclats manuals i el pedal, els registres, les combinacions i els acoblaments, etc Quan està adossada a la caixa de l’orgue rep el nom de consola de finestra És la pròpia dels orgues antics, en els quals l’organista tocava d’esquena al públic A partir del segle XIX, amb la tracció pneumàtica, la consola s’invertí consola invertida i la caixa restà a l’esquena de l’organista Amb l’adveniment de l’electricitat, la consola quedà separada de l’instrument, fixa o mòbil, en funció de les necessitats Actualment, un orgue gran disposa de dues consoles una de finestra, per a la…
Unió Esportiva Sant Joan Despí
Futbol
Club de futbol de Sant Joan Despí.
Fou fundat l’any 1906 El 1912 es dissolgué i el 1916 fou refundat Durant els anys trenta participà en el Campionat de Catalunya amateur amb el nom de Club Esportiu Santjoananec En l’edició de 1934-35 fou campió del grup del Llobregat A mitjan anys quaranta tornà a desaparèixer i al començament dels cinquanta recuperà l’activitat amb el nom de Club de Futbol Sant Joan Despí El 1991 es fusionà amb l’Atlético Villadolores i l’Atlético Torreblanca i adoptà el nom actual La temporada 2007-08 quedà campió de grup de primera territorial i pujà a preferent, la màxima categoria que ha…
Tribunal de Defensa de la Competència
Economia
Organisme dependent del ministeri d’economia dedicat a dictaminar si les empreses o determinats sectors econòmics atempten contra la lliure competència.
La institució, que es regula bàsicament per la llei 16/1989, de 17 de juliol, modificada pel reial decret 7/1996, de 7 de juny, estableix per al tribunal les funcions de resolució i, si és el cas, de proposta També recull que el Servei de Defensa de la Competència, dependent del mateix ministeri, s’encarregui de la instrucció d’expedients La norma que regula el tribunal s’inspirà en la normativa de l’antiga Comunitat Europea sobre política de la competència Al mateix temps, tractà de superar els defectes de l’anterior norma sobre la matèria, anomenada de repressió de pràctiques restrictives…
acords de Wye Plantation
Acords firmats entre Israel i l’Autoritat Nacional Palestina el 23 d’octubre de 1998 amb l’objectiu de desbloquejar la retirada israeliana a Cisjordània prevista als acords Oslo II.
Una vegada més, Israel recorregué al fet de la inseguretat per a bloquejar el procés, i es negà a cedir més territori amb l’argument que l’ANP no controlava prou els grups violents Finalment, s’arribà a un acord molt forçat, mitjançant el qual Israel es comprometé a cedir el 13% del territori de Cisjordània, a què l’obligava l’acord interí Oslo II En canvi, l’ANP acceptà la supervisió dels EUA en la lluita contra els grups i actes violents Per a aquesta tasca, els acords de Wye Plantation establiren la creació d’un comitè nord-americà-palestí, i un comitè tripartit nord-americà-israelià-…
Sant Vidal de Berga
Art romànic
La documentació esmenta una església de la qual no es conserva cap testimoni arquitectònic i fins ara no ha pogut ésser localitzada L’any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans Hug, Ponç, Gibert, Ermessenda i Beatriu van vendre a Pere de Berga i al seu fill, en franc alou, tot el que els dits senyors de Peguera tenien a les parròquies de Sant Vidal de Berga i a Sant Martí d’Avià, per la quantitat de 1 300 sous de Barcelona Cal pensar que l’església de Sant Vidal de Berga fou un petit edifici, temporalment parròquia, que molt aviat quedà sense culte i abandonat, possiblement…
Tibor Déry
Literatura
Escriptor hongarès.
De jove fou atret pel moviment obrer, i el 1919 entrà en el partit comunista Redactà, juntament amb LKássak, la revista avantguardista “Dokumentum” 1926-27 El 1947 publicà la novella A befejezetelen mondat ‘La frase inacabada’, àmplia visió de la societat hongaresa, amb trets autobiogràfics L’atmosfera dels anys del culte a la personalitat queda reflectida en diversos contes Niki , 1956 Szerelem , ‘Amor’, 1963 A partir dels anys seixanta reapareixen elements surrealistes i expressionistes en la seva obra D’aquesta etapa final destaquen les novelles GA úr X-ben ‘El Sr GA a la ciutat de X’,…
Julia Scher
Art
Artista nord-americana.
El seu treball investiga l’emplaçament de l’obra d’art, la seva contextualització D’aquí que se centri en el museu com a institució que exerceix una funció disciplinària sobre l’obra, sobre l’artista i sobre el públic Analitza com la percepció queda mediatitzada a través dels dispositius de seguretat que aparentment vetllen pel benestar general, tot establint parallelismes amb altres institucions repressives com presons o centres psiquiàtrics Fou una de les artistes seleccionades a l’exposició Els límits del museu 1994, que tingué lloc a la Fundació Tàpies de Barcelona Desenvolupà…
Cyril Despres
Motociclisme
Motociclista francès.
Participà des de ben jove en els campionats de trial de França i Europa L’any 2000 prengué part per primera vegada en el ralli París-Dakar on quedà en setzena posició Al llarg de la seva trajectòria assolí victòries destacades com el ralli París-Dakar 2005 2005 i el 2007, i on fou segon en les edicions del 2003, el 2006 i el 2009, aquest darrer en terres sud-americanes, el ralli de Tunis 2004 i 2005, el del Marroc 2000 i 2003, el de Las Pampas 2002 i la carrera UAE Desert Challenge 2001, 2002 i 2003 Des de fa alguns anys resideix al Principat d’Andorra, on participa en diverses…
Sant Miquel de Rupit (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues que servia per al culte dels habitants que s’aplegaven als peus del castell de Rupit formant el poble actual Aquesta situació perdurà fins al 1878, quan les funcions parroquials es traslladaren de l’església de Sant Joan a la de Sant Miquel L’església es documenta a partir del final del segle XIII 1286, i era servida per sacerdots beneficiats que arribaren a ser quatre, un d’ells amb el títol de vicari Al final del segle XVII s’inicià la renovació del temple que finí ja…
Sant Genís de les Heures (Perafita)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Pere de Perafita Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que deixà a Sant Genís de les Heures dos sous De la capella primitiva no queda rastre i fou substituïda per una altra sota l’advocació de Sant Antoni abat, també situada prop del mas Heures com la primera no sabem si aquesta església es trobava en el mateix lloc, ja que es desconeix l’emplaçament de la capella de Sant Genís L’any 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja havia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina