Resultats de la cerca

Obrer marbrista funerari Delegat per València en el ple de la CNT Barcelona 1921, resultà elegit per a la delegació que havia d’anar al Primer Congrés de la Internacional Roja amb Joaquín Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval A la Conferència de Saragossa 1922, quan la CNT acordà de separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra Llavors ingressà en el Partit Comunista Espanyol i formà part de la redacció de La Batalla de Barcelona Hagué d’exiliar-se a França amb Julián Gorkin a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc retornà a la…

Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà,…

Germà de Jaume Simó i Bofarull Titulat a l’École Spéciale d’Architecture, de París, on obtingué, encara, el grau d’arquitecte salubrista A Barcelona, foren obres seves el Cinema Kursaal, el Pathé i l’edifici que ocupava el Banc de Catalunya, a la Rambla A Reus construí el casal del Centre de Lectura 1917-21, el de l’Institut de Puericultura 1923-24 i l’estadi del Reus Esportiu A Salou projectà l’USSA, un establiment de banys 1929, i collaborà en els primers estudis d’urbanització del nucli d’estiueig Els últims anys es dedicà a projectes de decoració i participà en el de rehabilitació del…

Es formà sota la influència de Belinskij Les primeres obres són una crítica de la societat El 1853 es relacionà amb la “jove redacció”, i les seves idees eslavòfiles l’apartaren de la crítica social Ne v svoi sani ne sadis ‘No pugis en trineu aliè’ i Ne tak živi kak khočets’a ‘No visquis com et plagui’ Mantingué contactes amb Černičevskij, Dobroljubov i Nekrasov Groza ‘La tempesta’, Vojevoda ‘El cabdill’ i altres obres d’aquesta època són una crítica del despotisme i una protesta social Collaborà en la revista Sovremennik ‘El Contemporani’ i traduí Cervantes, Shakespeare, Goldoni…

Educat a Madrid, escriví sempre en castellà Formà part de la redacció d' El Liberal com a crític d’art Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novelles per fascicles Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val, popularitzà el seu pseudònim Mario d’Ancona amb obres com Sin justicia , El soldado de la Paz , etc És autor d' El milagro de un santo desconocido 1923 i Del reino de los cielos 1924, dins el número 802 de la revista Los Contemporáneos També publicà…

Impresa a València amb el títol de Gazeta de Valencia per Josep Estevan i després per JFerrer d’Orga i per la Imprenta Patriótica del Pueblo Soberano, del desembre del 1810 al gener del 1811 s’anomenà Gazeta de la Junta Superior del Gobierno de Valencia , i Gazeta de la Junta-Congreso del Reino de Valencia fins al novembre del 1811 Ocupada la ciutat pels francesos, passà a Alacant, on fou publicada per Nicolau Carratalà amb el títol de Gazeta del Reino de Valencia juliol del 1812 — juliol del 1813 Després de la retirada de les tropes de Suchet de València juliol del 1813, hi tornà, i hi fou…

Exerceix a la UB la docència universitària, que inicià fent de lectora a la universitat de Birmingham del 1980 al 1983 En la mateixa dècada, i en l’àmbit de l’ensenyament, publicà amb M Llanas, L Soldevila i R Pinyol i Torrents un manual de literatura Solc , una antologia literària Garba i edicions de textos amb finalitat didàctica que assoliren una gran difusió Codirectora de diferents colleccions editorials—“El Garbell”, “Textual”— i membre del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura , com a investigadora treballa en l’àmbit de la literatura contemporània Especialista…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La…

Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort 1504 Per la seva…

Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik  ‘El contemporani’, on acomplí una gran tasca d’orientació crítica Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a ‘Terra i Llibertat’ el 1862 fou condemnat a presidi Durant l’empresonament escriví Čto delat ' ‘Què cal fer', 1863, novella en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que influí…