Resultats de la cerca

S’inicià en El 9 Nou  1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui  1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera  1998 i Del genio al malgenio  1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del jugador de hoquei patins Santi Garcia Arnalot, començà com a redactor de Ràdio Nacional d’Espanya El 1962 entrà a treballar a Televisió Espanyola, en què fou director administratiu i de personal del grup operacional d’Eurovisió per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, la Copa del Món de futbol 1970 i els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972 Va ser, entre altres càrrecs, creador i responsable del departament de programes esportius de TVE, secretari general de RTVE i cap de serveis de TVE a Catalunya 1974-78 El 1978 deixà TVE…

Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on…

Es doctorà en dret 1875 i fou diputat provincial 1878 Participà, amb els seus germans Francesc d’Assís, Josep i Ramon Masferrer , en les activitats del Círcol Literari de Vic, on durant un quant temps ensenyà alemany i anglès Fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic Collaborà amb poemes, ressenyes, articles literaris, narracions o estudis jurídics a la Revista Europea  i altres periòdics de Madrid, i a La Veu del Montserrat , el Diario de Vich , del qual fou redactor, Lo Gai Saber  i La Renaixença , entre d’altres Un dels seus poemes fou inclòs a La garba muntanyesa , que…

Representant del futurisme, a partir del 1898 entrà en contacte amb el cubisme i el divisionisme El 1910 signà el manifest futurista, i el 1912 el Manifest tècnic de l’escultura futurista , del qual fou redactor Amb el llibre Pitture e sculture futuriste 1914 esdevingué el teòric del grup La pintura Elasticitat 1912 és una síntesi de les recerques introduïdes per les noves invencions plàstiques, les quals l’influïren, especialment l’obra de Medardo Rosso Amb un lirisme barroc, introduí en les seves recerques el temps i el moviment Les primeres escultures daten del 1911 Obres…

Inicià els estudis musicals a Heeswijk amb LA Dobbelsteen i els continuà a Amsterdam 1907-09 amb D de Lange i A Diepenbrock Compaginà la tasca de compositor amb la de crític musical en diferents diaris, entre els quals "De Tijd" 1909-15 Del 1921 al 1947 visqué a França, on es guanyà la vida com a periodista Aquest darrer any retornà als Països Baixos i fou nomenat redactor musical de "De Groene Amsterdammer" El seu estil polimelòdic i cromàtic, molt personal, provocà la incomprensió dels seus contemporanis durant molt temps Tanmateix, els seus escrits han tingut una gran…

Cursà estudis a la Universitat de Santiago de Compostella i al Conservatori de Madrid Collaborador des del 1929 del Centro de Estudios Históricos de Madrid, fins el 1934 es dedicà a l’estudi del folklore d’Extremadura i Galícia per al Cancionero de Menéndez Pidal El 1935 fundà l’associació Cantores Clásicos Españoles, dedicada a la difusió de la música antiga espanyola Després de la Guerra Civil s’exilià a Mèxic, on fou redactor de la revista "Nuestra Música" i director de la secció historicomusical de l’Instituto Nacional de Bellas Artes y Letras, des d’on treballà sobre el…

Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación  i contribuí a la fundació del Centre Català Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada  i fou redactor en cap de Las Noticias Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre , obres teatrals en llengua castellana entre les quals els drames Atrás el extranjero , 1879, segona part d’ El sitio de Gerona , de Josep O Molgosa, i Los misterios de Barcelona , 1915, i en llengua…

Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà,…

Publicà poemes i crítiques d’art i de literatura a la premsa Fou redactor d’“El Día” i collaborà a “Baleares”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i “Les Nouvelles Littéraires” Atret primer per l’Escola Mallorquina, als anys vint defensà la introducció de l’avantguardisme a les Illes En poesia rebutjà l’estètica modernista i cercà una expressió sintètica basada en la imatge i la suggestió Produí sobretot en castellà, però també escriví en català gràcies a la influència de Bartomeu Rosselló-Pòrcel A la postguerra collaborà amb pseudònims a “Hoja del Lunes” i “La…