Resultats de la cerca

Iniciades a començament del segle XIX, les conferències episcopals eren simples reunions periòdiques dels bisbes d’una província eclesiàstica sota la presidència del metropolità Ha estat el concili II del Vaticà que ha donat consistència i impuls a les conferències nacionals i el Codi de Dret Canònic del 1983 n'ha reglamentat el funcionament cànons 447-459 A la conferència episcopal pertanyen de dret tots els bisbes residencials, coadjutors i auxiliars, els quals elegeixen un president El reglament ha de rebre l’aprovació de Roma, i les seves decisions no tenen per elles mateixes força…

Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…

Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en la reunió…

Cal distingir sempre el símbol del concepte Així, el nombre dos concepte pot ésser representat per símbols diferents 2, II, ╫, etc Principals símbols símbols emprats en teoria de conjunts ∈ pertany a ∉ no pertany a = igual a ≠ diferent ⊂ inclusió, és inclòs en ⊄ no és inclòs en ⋂ intersecció ⋃ reunió − diferència ∁ , − , ∽ complementari ∆  diferència simètrica → aplicació, funció ≃  coordinable, bijectiu x  producte cartesià  {}  singletons    claudàtors  ∅ conjunt buit ℕ nombres naturals  ℤ  nombres enters  ℚ  nombres racionals ℝ  nombres reals ℂ  nombres complexos símbols…

L’assemblea reuneix figures religioses de tradicions espirituals diverses per tal de construir vies de diàleg i cooperació La primera reunió fou a Chicago el 1893, a la qual seguí una segona trobada cent anys més tard a la mateixa ciutat Convocada, d’ençà, cada cinc o sis anys pel Consell per a un Parlament de les Religions del Món, amb seu a Chicago, l’any 1999 se celebrà a Ciutat del Cap Els temes tractats inclogueren la reflexió sobre els drets humans, la cooperació i el concepte de la vida El 2004 tingué lloc a Barcelona la quarta edició d’aquest Parlament, en el marc del Fòrum Universal…

Era regida per un consell format pels ciutadans principals i per dues assemblees públiques, anomenades thermiká i panaitoliká , que celebraven una reunió anual cadascuna Uns altres estats de Grècia s’afegiren a la coalició l’Acarnània 270 aC, la Lòcrida 260 aC, la Fòcida 255 aC i la Beòcia 245 aC les dues darreres se'n separaren el 224 aC A mitjan s III aC la Lliga assolí la màxima expansió arribà a tenir sortida a la mar Jònica i a l’Egea, on piratejà En provar d’envair el Peloponès, s’enfrontà amb la Lliga Aquea , que la derrotà 243 aC Poc després s’alià amb Macedònia es desuniren, però, el…

Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València i de filosofia a la Universitat Després regí fins a la mort la llibreria fundada pel seu pare, M Fuster i Membrado Durant la guerra del Francès fou voluntari a les forces locals de defensa i, sense ésser afrancesat, fou batlle de barri 1813 L’establiment de Fuster fou centre de reunió del nucli illustrat valencià de Pérez i Baier, JA Maians, FX Borrull, J Villanueva, etc, alguns dels quals l’ajudaren a la collecció de dades per a redactar la seva Biblioteca valenciana 1827-30, les fonts més importants de la qual, a banda els precedents…

Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una amenaçadora reunió…