Resultats de la cerca

El 1953 publicà Utro v puti ‘El matí pel camí’, llibre ple de records d’infantesa i de la guerra A partir del 1956 publicà en importants revistes literàries de Moscou Altres llibres poètics són Trava pod snegom ‘L’herba sota la neu’, 1958 i Na solnečnoj storone ‘Del costat del sol’, 1961 També traduí lírica georgiana al rus i, sobretot, del búlgar, per raó del seu matrimoni Per la seva tasca d’apropament entre Bulgària i Rússia aleshores Unió Soviètica, el govern búlgar li concedí l’orde de Ciril i Metodi

Fill de Lluís Suñé i Molist, es llicencià el 1903 i s’especialitzà en otorrinolaringologia amb el seu pare, amb Ricard Botey i amb estudis a París i Berlín Fou membre numerari i secretari general de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, collaborà a Annals de Medicina i altres revistes mèdiques catalanes i publicà Els cossos estranys de les vies digestives i respiratòries a la collecció “Monografies Mèdiques” Apassionat de la música de Wagner, en difongué el coneixement a Catalunya amb la fundació, per iniciativa seva, de l' Associació Wagneriana

Ingressà al Servei de Monuments i Museus, primer a Girona i després a Barcelona Autor de nombrosos articles en diaris i revistes i de Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1929, El arte popular en España 1948, Un siglo olvidado de pintura catalana 1951, Catedrales y castillos españoles 1954 i El Museo del Prado 1968 Catedràtic d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona jubilat l’any 1967 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1957 i corresponent de San Fernando de Madrid

Excavà a Tello, Larsa, Lagaš i Māri Fou professor de l’École du Louvre 1937, cap del departament d’antiguitats orientals del Musée du Louvre 1946 De les seves obres cal remarcar Māri une ville perdue 1936, Archéologie mésopotamienne 1946-53, Tello vingt campagnes de fouilles 1948, Ziggurats et tour de Babel 1949, Mission archéologique de Māri 1956-57, Sumer 1960 i Assur 1961 i, amb M H Chehab i S Moscati, Les phéniciens 1975 Darrerament publicà L’aventure archéologique 1979 i fins a la seva mort dirigí les revistes Syria i Revue d’Assyriologie

Fill i net dels arquitectes  Pere Domènech i Roura i  Lluís Domènech i Montaner , respectivament, es doctorà en arquitectura Fou arquitecte municipal de Lleida 1950 Interessat des de petit per la natura, s’especialitzà en l’estudi dels lepidòpters diürns, dels quals reuní una collecció d’uns 15000 exemplars que donà al Museu de Zoologia de Barcelona 1987 També donà al museu una collecció de 376 ocells dissecats Presidí la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978-87 Publicà en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòpters ropalòcers

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1935-38 Treballà a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges 1939-44, a la Biblioteca de Catalunya, on treballà en diverses seccions, i a la Central de Biblioteques Populars, on treballà fins a la jubilació 1980 Al maig del 1969 succeí Justa Balló en la direcció de la Central Malgrat les dificultats polítiques del franquisme, sabé promoure la cultura catalana a les biblioteques públiques Aconseguí que els anys seixanta la Diputació de Barcelona hi organitzés classes de català Participà en congressos nacionals i internacionals i collaborà en revistes…

Entre el 1896 i el 1901 ocupà al Seminari de València la càtedra de dret natural i ètica, i posteriorment fou professor i vicecanceller de la Universitat de València Elegit bisbe de Girona el 1925, regí aquesta diòcesi fins a la seva mort Publicà nombrosos articles en revistes i periòdics i fou autor d’una gran quantitat de treballs en llatí, castellà i català L’any 1896 publicà De ratione linguae latinae addiscendae i el 1924, el Manual de prelados , comentari al títol XI del llibre II del codi de dret canònic

Ha dirigit les colleccions literàries “Clàssiques Catalanes” i “Clàssiques i Contemporànies” La Sal, Edicions de les Dones Ha publicat els assaigs Revistes de dones 1846-1935 amb M Selva, 1984 i Un dia qualsevol història de la vida quotidiana de les dones 1989, l’obra de biografies Guia de dones de Barcelona premi 8 de març-MA Capmany 1993, els llibres de viatges Viatgers catalans al Carib Cuba 1997 i 7 passejades per l’Havana 1999, i l’assaig-antologia Cuba en la literatura catalana amb À Broch, 2002

Estudià magisteri, però no exercí per problemes de salut Conreà la poesia religiosa i publicà els primers poemes a La Veu del Montserrat i posteriorment a diverses revistes d’orientació catòlica Entre el 1887 i el 1894 participà regularment als jocs florals de Manresa, Sabadell i Blanes i a certàmens d’entitats catòliques, en què guanyà diversos premis Publicà, entre altres obres, el recull Lo miracler de Barcelona 1899, en honor de sant Josep Oriol, i, pòstumament, a “Lectura Popular” 1917, la Corona poètica Maria 1911 i Poesia a “Lectura Popular” 1917

Es naturalitzà nord-americà el 1960 De formació autodidàctica, fou illustrador a l’Editorial Molino, de Barcelona, a la revista El hogar y la moda , etc El 1936 anà a París, on treballà a Vogue i en altres revistes com a dissenyador de modes el 1946 s’establí als EUA, on collaborà al Harper's Bazar i es dedicà a la pintura Es caracteritzà per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics, d’arabesc fi i sofisticat, com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves