Resultats de la cerca
Es mostren 3525 resultats
Carnuntum
Fortalesa romana a la frontera danubiana, a l’actual localitat de Petronell (Àustria).
Fou fundada pels romans en els temps d’August s I dC com a base d’operacions de les campanyes danubianes comandades per Tiberi, sobre un poblat celta preexistent que controlava una part de la ruta de l’ambre Posteriorment, fou quarter de diverses legions primer la XV i, després, la X i, sobretot, la XIV i es constituí en una de les principals fortaleses de la línia de fortificacions que els romans construïren entre Vindobona actual Viena i Brigetio actual Ó-Szöny, arribant a ser la capital de la província Pannònia Superior En temps de Trajà adquirí el seu estatut municipal juntament amb el…
columbari de Vila-rodona

Aspecte del columbari de Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Edifici funerari d’època romana, situat al municipi de Vila-rodona (Alt Camp).
El seu estat de conservació és molt bo, atès que fou reaprofitat i convertit en masia Té planta rectangular i forma de temple clàssic Conserva el podi, decorat amb arcuacions i acabat per una motllura, damunt del qual l’edifici, pseudoperípter, té adossades pilastres llises sense base i amb capitell troncocònic Conegut de fa temps, els anys vuitanta hom hi realitzà excavacions sota la direcció de JM Gurt, les quals han pogut confirmar l’existència d’una volta de canó i de restes de pintura al fresc i han permès proposar una datació del s II dC
Digest
Dret romà
Compilació de la jurisprudència romana clàssica, elaborada per ordre de l’emperador Justinià.
Fou encarregat a una comissió presidida per Tribonià i composta per quatre professors més Teòfil i Cratí, de Constantinoble, i Doroteu i Anatoli, de Beirut hi figuraven també onze advocats de Constantinoble i el Comes sacrarum largitionum Fou promulgat amb el nom de Digesta o Pandectae el 533 Passà a formar part del Corpus Iuris Civilis
Abrittus
Ciutat antiga
Ciutat-fortalesa romana trobada el 1981 prop de la ciutat búlgara de Razgrad.
Cercada durant molt de temps pels arqueòlegs, hi han estat descoberts més de 800 monedes d’or, capitells, columnes, etc, d’èpoques diferents Centre d’estacionament de reforços de l’exèrcit romà, l’any 251 dC hi morí l’emperador Deci lluitant contra els gots Al s VI fou destruïda pels àvars i els eslaus
flami
Indumentària
En l’antiguitat romana, vel de color de foc que portaven les núvies.
Cambra Apostòlica
Història
Superintendència de finances de l’església romana, presidida per un cardenal anomenat camarlenc
.
Aparegué al s XI com a financera de la cúria i dels béns temporals de l’església, i la seva importància augmentà sobretot en ocasió del Cisma d’Occident la coexistència de dues cúries exagerà llur fiscalitat Als s XIII-XIV absorbí algunes funcions en matèria penal i civil i s’atribuí l’apropiació dels espolis i béns vacants, sobretot des de Bonifaci VIII, fet que motivà controvèrsies inacabables sobre aquests drets, discutits pels sobirans Els béns que la Cambra Apostòlica posseïa als dominis de la corona catalanoaragonesa foren expropiats durant la guerra contra Pere el Cruel de Castella,…
Tarpeia
Mitologia
En la llegenda romana, filla d’Espuri Tarpeu, custodi de la roca capitolina.
Durant el setge de la ciutat pels sabins, Tarpeia s’oferí a obrir la porta de la roca als enemics a condició que li donessin els braçalets i els anells Els sabins, però, l’occiren amb llurs escuts Hom creu que, en els seus orígens, Tarpeia degué ésser una divinitat del mont Tarpeu, o roca Tarpeia , que designava un espadat del Capitoli on eren estimbats, des dels temps més antics fins al s I de l’Imperi, els culpables de delictes contra l’estat
Segarra
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Catalunya que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina