Resultats de la cerca
Es mostren 47183 resultats
riu Corb

El riu Corb, al seu pas pel sector de Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba esquerra del Segre, amb el qual s’uneix aigua avall de Vilanova de la Barca (Segrià), davant la confluència d’aquell riu amb la Noguera Ribagorçana.
Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…
Bernat Travesser
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà a Tolosa, al Llenguadoc, collaborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme Fou mort violentament pels càtars Rebé culte com a sant a la Seu d’Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262
Jordi Puyals Becerra
Rem
Piragüista d’aigües braves.
Especialista en la modalitat olímpica d’eslàlom, s’inicià en el Club Cadí Canoë-Kayak A l’edat de juvenil optà per la canoa doble, compartint embarcació amb José Luis Caro i, posteriorment, amb Jordi Domenjó Amb aquest darrer fou dues vegades campió de Catalunya i guanyador de Copes d’Espanya A més, l’any 2003 es proclamà campió d’Espanya absolut Ha estat també membre de la junta directiva del seu club i ha collaborat en l’organització de competicions internacionals celebrades al Parc del Segre, com el Campionat del Món 2009 o el Campionat d’Europa 2011
Marc Vicente Cases
Rem
Palista d’aigües braves.
Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, l’any 1990 debutà en C1 a la Copa d’Europa d’eslàlom A partir d’aquest any formà part de la selecció estatal i participà en diverses edicions de la Copa del Món de l’especialitat Participà en la prova d’aigües braves en la modalitat C1 dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en la modalitat C2, juntament amb Toni Herreros, als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Posteriorment formà part del cos tècnic de la selecció estatal És entrenador del centre de tecnificació de piragüisme de la Seu d’Urgell
Antoni Font
Cristianisme
Literatura catalana
Jesuïta i lexicògraf.
Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606
,
Joan Brudieu
Música
Literatura catalana
Compositor d’origen occità resident a Catalunya.
Vida i obra Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577 Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546 L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento El…
, ,
Ot d’Urgell
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1095-1122).
Fill dels comtes de Pallars Artau I i Llúcia de la Marca Ardiaca de la Seu d’Urgell, en fou nomenat bisbe el 1095 Sobresortí per la fermesa i el seny amb què solucionà els problemes, molt de temps debatuts a l’església d’Urgell, sobre usurpació de béns per part de nobles i n'obtingué la restitució dels comtes d’Urgell i de Pallars i d’alguns nobles En ésser erigida la seu de Barbastre per trasllat de la de Roda, reclamà les esglésies de la seva diòcesi que havien passat a aquella església 1101, cosa que ocasionà la intervenció dels papes Urbà II i Pasqual II Consagrà diverses esglésies, com…
priorat d’Organyà
L’església parroquial d’Organyà, seu de l’antic priorat d’Organyà
© Fototeca.cat
Canònica
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Organyà), establert el 1090 a l’església parroquial d’Organyà.
Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Trasponts es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges normalment quatre En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l’…
Ricard Roda
Música
Saxofonista.
Estudià al Conservatori de Barcelona, i aviat es convertí, junt amb el seu condeixeble Tete Montoliu , amb el qual tocaria sovint, en un dels pioners del jazz a Catalunya Treballà també com a músic d’estudi i d’enregistrament i collaborà amb músics i formacions molt diverses, entre els quals cal citar Joan Manuel Serrat , Xavier Cugat , La Trinca , Liza Minnelli i Francesc Burrull , amb qui enregistrà el disc Sinceritat 1995 Als anys setanta formà part de l’Orquestra Mirasol 1973-77, que introduí a Catalunya una versió autòctona del jazz-rock anomenada Ona Laietana Fou també un destacat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina