Resultats de la cerca
Es mostren 1255 resultats
Feliu de Marimon i de Tord
Història
Noble.
Senyor de Cerdanyola i del castell de Sant Marçal El 1685 intervingué en els tractes amb els francesos per a establir una treva Contribuí a l’apaivagament dels aldarulls camperols del 1687 Fou regent de la tresoreria de Catalunya, i el 1688 fou nomenat regent del consell d’Aragó i anà a residir a Madrid dos anys després rebé de Carles II de Castella el títol de marquès de Cerdanyola El seu net, Feliu de Marimon i Fernández de Velasco Barcelona ~1694 — segle XVIII, en esclatar la guerra de Successió es posà al costat de Felip V de Castella Lluità al setge de Cardona més tard fou…
Juan Manuel
Literatura
Escriptor castellà.
Era nebot d’Alfons X el Savi i es lliurà a les lletres, a les armes i a la política Prengué part en el setge d’Algesires i contragué matrimoni amb Constança d’Aragó, filla de Jaume II Participà en les revoltes nobiliàries que es produïren durant la minoritat d’Alfons XI 1327-37 Com a escriptor, donà un impuls decisiu a la prosa castellana i es preocupà per l’estil i per la transmissió de la seva obra, que es destaca amb el Libro del cavallero et del escudero molt influït per Ramon Llull, el Libro de caza, el Libro de los estados i, sobretot, el Libro de los enxiemplos del Conde…
Charles de Lannoy
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Condeixeble a Brusselles de Carles V i després amic fidel seu, fou des del 1515 conseller seu, i posteriorment, virrei de Nàpols 1522-27 Participà en la campanya de la Llombardia i en el setge i en la batalla de Pavia 1525, des d’on, per pròpia iniciativa, conduí Francesc I de França, presoner, fins a Madrid Mogut per la seva francofília, i contra la desconfiança, encertada, del gran canceller Mercurino Gattinara, aconseguí el signament del tractat de Madrid 1526 i acompanyà el rei francès fins a França Represes les hostilitats de la lliga de Cognac, fou vençut per les tropes…
Agustín de Lancaster y Araciel
Història
Militar
Militar.
Educat a Barcelona, el 1743 ingressà al Regimiento de Reales Guardias de Infantería d’Espanya Nomenat cavaller de l’orde de Calatrava 1771, participà en el setge de Gibraltar 1779 i fou major i tinent general de cavalleria a la campanya del Pirineu oriental 1793 El 1795 fou designat comandant general interí de Catalunya, i mantingué la seva residència a Barcelona malgrat haver estat nomenat capità general de Mallorca 1796 En 1797-99 fou capità general de Catalunya Procurà de posar remei a la crisi econòmica provocada per la guerra contra Anglaterra afavorint l’organització de…
Joan Pagès
Història
Vicecanceller de Catalunya (a 1456-84).
Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns la baronia de Sant Joan de Pladecorts que havia comprat als Oms el 1459 i saquejà la seva casa de Perpinyà i hagué d’exiliar-se El 1469 era amb el rei en les negociacions del casament del príncep Ferran amb Isabel de Castella Fou executor testamentari de Joan…
Sant Sadurní de Medinyà (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Del lloc “Medinianus” hi ha una referència a partir de l’any 1017, però de l’existència d’aquesta església, no se’n sap res fins l’any 1098, que apareix al testament sacramental de Dalmau Vidal, en el qual llegà a la canònica de Girona un alou situat a les parròquies de Sant Julià, Sant Genís de Cervià i “Sancti Saturnini de Medimiano” , i un saltin a l’església parroquial Aquesta església, que ocupa una part de l’antic recinte fortificat, fou primerament la capella del castell de Medinyà abans d’esdevenir parroquial Fou refeta al segle XVIII, tal com consta en una inscripció de la porta “…
Francesc Ferrer
Literatura
Poeta, possiblement valencià, que visqué durant els regnats d’Alfons IV i Joan II; es relacionà amb els poetes Pere Torroella, al qual adreçà una lletra en prosa, i Pere Martines.
És autor de diverses poesies breus, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i d’un extens Conhort , d’intenció misògina, datable d’entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obres de tretze poetes contra les dones entre altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de Palaol, Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc Segurament es tracta de la mateixa persona que adreçà, el 1448, una lletra al governador del Regne de València Joan Roís de Corella que cal no confondre amb l’escriptor del mateix nom Més difícil és la seva identificació amb un altre Francesc Ferrer autor d’un Romanç de l’…
Andrej Pavlovic Petrov
Música
Compositor rus.
Estudià composició al Conservatori de Leningrad amb Orest Jevlakhov, i el 1954 entrà com a redactor a l’Editorial Muzgiz Fou president de l’Associació de Compositors de Leningrad 1964- 2006 Fou un dels músics més oficials de la Unió Soviètica Tot i així, en la seva música s’ha mostrat obert als corrents moderns, i amb un caràcter optimista que es reflecteix en una música plaent i clarament melòdica Després d’uns quants anys plenament academicistes, durant els quals compongué ballets i comèdies musicals, el 1966 donà una obra simfònica important, el Poema a la memòria dels caiguts en el …
castell de Sant Felip

Restes de la capella i del soterrani del castellde Sant Felip
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Antic castell del municipi des Castell (Menorca), damunt la punta de Sant Carles, al S de la bocana del port de Maó, la qual protegia.
La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608 Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip o de Sant Felipet , actualment lligada a la vida i a la guarnició militars El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa el 1763 els anglesos el referen El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls El castell fou enderrocat per ordre del…
port franc
Construcció i obres públiques
Economia
Transports
Dret fiscal
Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana, bé d’una manera absoluta o bé amb relació a mercaderies determinades.
Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament degué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina